'Jo no capturo la imatge d’un codony per que si, sinó per que és la meva infància'

La seva passió per la fotografia és vocacional

Si, si. Vaig anar a Barcelona per estudiar química, i aviat se’m van passar les ganes. A mi m’agradava la fotografia i a Barcelona vaig fer amistats amb una editorial que s’acabava de fundar i buscaven fotògrafs. També vaig conèixer a Baltasar Porcel quan estava a la revista 'Destino' fent entrevistes. A partir d'aquí em vaig anar fent un lloc en aquest món.

Passa del fotoperiodisme a les natures mortes. Per què?

Per que em va venir molt de gust treballar amb aquest estil. Era a finals dels anys 60, inicis dels 70 i en aquella època la natura morta era un gènere completament desprestigiat. Era un gènere que només s’utilitzava per fer calendaris per les botigues de queviures, i això em va cridar l’atenció. A més, jo, per sort meva, sempre he fet el que he volgut i mai m’he deixat influenciar per les corrents i les modes.

Què hi troba en les natures mortes?

Doncs que tot i ser objectes inanimats, poden transmetre moltes coses de les que penso o de les que vull expressar. Fotografiant bodegons vaig adonar-me que podia posar molt de mi mateix, que jo triava les coses en funció d’un sentiment que em despertaven. Jo no capturo la imatge d’un codony per que si, sinó per que és la meva infància, per que em recorda quan jo sortia de l’escola i anava a comprar codonys. Per això fotografio un codony i no una pera. Retrato les coses que em serveixen per transmetre un sentiment o un fet autobiogràfic.

A l’hora de fer les fotografies s’inspira en alguna cosa?

Cada foto té la seva història. Tant pot ser que jo vagi a buscar l’objecte com que l’objecte em trobi a mi. És a dir, jo puc partir d’un sentiment i escollir els objectes a fotografiar, o bé, sentir-me atret per un bodegó i expressar en la foto els motius que m’han impulsat a fer el retrat.

I com ho intenta expressar?

Doncs jugo molt amb els colors i les llums. Per exemple, avui en dia el vermell encara significa perill, el blau i el blanc segueixen sent tons purs... Tots els colors tenen un significat i jo els utilitzo. Però com que ara faig molta fotografia en blanc i negre, m’agafo a les llums i jugo amb els contrastos de blancs i negres, amb llums més o menys dramàtiques, etc.

Quines fotografies ha escollit per exposar a Igualada?

L’exposició que faig al FineArt es diu Natures Mortes i està dividida en dues parts. Una en què les fotografies són en color, en analògic, i que pertanyen als anys 80. I l’altre on exposo fotos més recents, en digital i en blanc i negre.

Per què en blanc i negre?

Fa uns anys vaig descobrir la fotografia digital i precisament em van cridar molt els colors que en resultaven: Però al mateix temps, em vaig adonar que si treballo en digital puc fer moltes coses que no podia fer en analògic, sobretot el treball en blanc i negre. Aquestes fotos de l'exposició tenen una llum especial que són analògicament impossibles de fer.

Què vol fer veure als visitants?

Només vull transmetre alguna cosa. No cal que sigui el mateix que jo sento, i no cal que coincideixin amb mi, sinó simplement que quan vegin les fotografies els suggereixi alguna cosa, i que no es quedin indiferents. Si transmeto jo ja estic content.

Què en pensa del FineArt?

Doncs és una iniciativa molt positiva i penso que tot el que sigui ajudar al món de la fotografia és benvingut. Estic content de participar-hi per que jo sempre dic que no importa on exposis sinó que l’important és mostrar les teves fotografies, les teves obres.

Què n'opina de la fotografia actual i dels programes com Instagram o Photoshop?

És fantàstic. Jo no domino aquests programes, però en sóc un entusiasta. No sé si millora o no la qualitat de les fotografies, però ho trobo molt bé. Ara, també he de dir que un abús del photoshop a vegades té resultats nefastos i una mica 'kitsch'.