'No podem desvincular l’alliberament d’un país de l’alliberament personal dels seus treballadors'

Fa prop d'una setmana que la CUP va decidir no fer el salt al Parlament. Quina va ser la vostra posició?

La de seguir treballant amb l’objectiu de les properes eleccions municipals, per diversos motius. Per exemple, per la implantació territorial, ja que els Països Catalans són el nostre marc geogràfic i encara ens queda molt camí per córrer, o bé per manca de fortalesa organitzativa, ja que tot i tenir 28 regidors no tenim prou força per arribar amb garanties a les eleccions autonòmiques.

S’ha tancat un debat polític amb força ressò...

Una de les coses que ens ha sabut més greu és que des de fronts exteriors a la candidatura se’ns hagi pressionat amb anuncis als diaris, perquè és el mateix militant qui ha de treballar i opinar... Suposo que hi ha molts interessos, des dels 'reagrupats' fins a sectors crítics d’ERC, com també sectors convergents a qui els pot interessar que l’independentisme, segons la seva anàlisi, estigui ben dividit. A nivell intern, malgrat les opinions nosaltres tenim molt clar que seguim treballant en un mateix vaixell.

Tot i així, moltes veus coincidien en què aspectes com la crisi, la desafecció política o el sorgiment de plataformes sobiranistes eren una oportunitat immillorable per una formació com la CUP?

Ara ens comencem a estendre, i els factors externs han existit sempre: en l'època del PP la part més rebel de l’independentisme també es podia haver presentat però tampoc es donaven les condicions organitzaves. No serveix de res aparèixer al mig de la batalla política sinó és té la força i garanties necessàries, perquè és un terreny on tothom lluitarà per fer-te fora perquè estàs molestant i a més som crítics.

Us heu mirat de distanciar de seguida de Reagrupament i Joan Carretero, tot i algunes coincidències...

Tot i que no se’n parli, allò més important és que nosaltres ens distanciem de Reagrupament per la vessant ideològica. El partit de Carretero tira bastant cap a la dreta, mentre que nosaltres ens definim com una organització socialista: la proposta de “anem a treballar junts per l’alliberament d’un país” no el podem desvincular de l’alliberament personal dels treballadors. Si el sobiranisme oblida l’aspecte social a nosaltres no ens hi trobaran.

No obstant, entrar i participar en un consistori ja suposa certes contradiccions ideològiques.

Un cop entres en el joc institucional, no seguir amb les regles de sempre, on els polítics decideixen i el poble obeeix, és difícil. Les assemblees de militants de cada municipi decidim tenint en compte el context i sense casar-nos amb els uns ni amb els altres. Cal vigilar en aquest sentit.

Quines noves regles proposeu, doncs?

Mirem de trencar la barrera que hi ha entre les institucions i la gent, fent-la partícip de les decisions que incideixen en el seu dia a dia mitjançant propostes com els pressupostos participatius. Volem crear aquest tipus d’estructures de democràcia participativa, i per això les apliquem a les pròpies candidatures com la nostra, amb assemblees obertes, màxima transparència, més informació...

Vila de Capellades va donar suport a Iniciativa Internacionalista en les eleccions europees del passat 7 de juny, però els 77 vots d’aquests comicis van quedar molt lluny dels 354 de les eleccions municipals. Per què?

Creiem que el suport a aquesta candidatura era necessari, per demanar l’alliberament nacional dels pobles, donar veu a l'anticapitalisme i denunciar des del Parlament Europeu la llei de partits i la seva repressió. Malauradament, els resultats podien haver estat millors. Creiem que va votar el sector més conscienciat, mentre que els altres votants recolzen només el projecte municipalista o directament es van abstenir. Tots els partits podrien dir que creixen en vots en els altres comicis...

Passant al plànol local i arribats a mitja legislatura, com valoreu la vostra estrena al consistori?

Com a novells hem de reconèixer que la feina d'informació i burocràcia, que no es visualitza, ens ha absorbit molt. Ara comencem a funcionar amb el que anem rebent i el que volem donar. Hem anat preparant projectes que teníem al programa i hem de mirar de tirar endavant. També hem de ser més directes, quan un projecte de l’equip de govern creiem que és aberrant. Havent palpat com es juga, ara és hora de moure les peces de forma conscient i bona.

Les expectatives per a les properes municipals són bones?

Es comença a comptar amb nosaltres, potser perquè estem deslligats de tots els partits que depenen més dels organigrames nacionals, i per a certs veïns som més propers. Per exemple, amb el problema de la Font de la Reina alguns veïns ens han aturat pel carrer i altres ens han trucat, i això ens dóna confiança en el projecte. Esperem que això es vegi reflectit en les properes eleccions, però sobretot destaquem que la qualitat sempre és més important que la quantitat. Si aconseguim ser un grup eficient, que no perd coherència i segueix treballant pel poble i no per interès propi, haurem tingut un èxit rotund.

Heu arribat a tenir contacte amb altra gent de la comarca per crear una CUP?

Sí hi ha gent, en concret d’Igualada, que en té ganes. Això és bo, però abans a l’esquerra independentista de l’Anoia li fa falta molta més feina i empenta. Sense una base social al darrera, un treball previ per part d’assemblees de joves i organitzacions polítiques, ens podem trobar que sorgeixi una CUP feble i distanciada. Tampoc pot sorgir com una cosa puntual i oportunista quan un altre partit, com Esquerra, va malament. A Capellades haguéssim tingut l’oportunitat de presentar-nos quan hi va haver el conflicte de la bassa, segurament amb més bons resultats que l’any 2007, però no serveix de res engegar un projecte si després, de cop, enganyes i decepciones als votants apostant-ne per un altre.

Com valoreu l’acció de l'equip de govern actual?

La suspenem directament perquè treballen molt per la imatge i molt poc per la gent, a qui no se la fa partícip de res i no se la informa prou, com ens tenen acostumats. Per exemple, en la subvenció del FEIL (Fons Estatal Inversió Local) s’inverteix un milió d’euros en un camp de futbol amb grans instal·lacions, quan el poble arrossega una sèrie de demandes socials des de fa molts anys. No es poden gastar tants diners en una única cosa, a més sense informar i governant en minoria.

I, més enllà de Capellades, com veieu l’aprovació de projectes com l’aeroport corporatiu, el ParcMotor, el Pla Director...

Som molt crítics perquè la gestió de tot això sempre acaba essent empresarial, molt propi de partits que més que fer política fan negocis. En la majoria de casos s’acaba mirant més el benefici d’uns pocs que no pas el de la majoria. Per exemple, el cas de l’aeroport ve a ser una infraestructura destinada a les elits i a fer negocis. Està molt bé que es digui que crearà llocs de treball, però no es fan plans d’ocupació sinó que els governs acompanyen decisions empresarials. Quan aquests avions comencin a passar a pocs metres de La Pobla o Capellades i els veïns es queixin, tothom es preguntarà què ha passat i com és que s’ha deixat fer sense haver-ho previst.

I en la doble crisi econòmica que pateix la comarca, doncs, quina seria la vostra aposta?

És difícil, no tenim la vareta màgica. Parlem amb paraules grosses però la crisi econòmica ve produïda per un cicle de recessió del capitalisme, i els qui ens governen es dediquen a posar pedaços concrets per mirar de resoldre aquesta situació. D’altra banda, les subvencions estatals van a parar als bancs, que tenen milers de milions de beneficis, i no a la gent que té problemes... La nacionalització de bancs, la sanitat... ens podria ajudar a reduir el problema social.