'No hem encertat en algunes prioritats d’infraestructures'

Actualment hi ha cert debat sobre si l’Anoia ha d’apostar per la indústria o bé decantar-se pels serveis... Hi ha una opció millor que l’altra?

No, l’equilibri és necessari; excepte que siguis una capital molt important del tipus tecnològic, que llavors sí que ets pots dedicar exclusivament a les tecnologies de la comunicació o l’audiovisual... Els serveis són el sector amb més capacitat de créixer, perquè contra el que es pensa per supersticions del passat, els serveis són economia productiva. Dit això, una base industrial relativament sòlida és molt important per als territoris que no són justament a l’ull del desenvolupament tecnològic.

I el que no entenc és que a vegades es planteja de forma confrontada els serveis i la indústria, quan gran part dels serveis són de suport a la indústria i a l’activitat productiva. Bé, de fet, tant indústria com serveis són activitat productiva: la primera fa producció tangible i l’altra intangible, però alhora complementa la tangible. És una mica absurd plantejar-ho com a dicotomia. Han d’estar equilibrades, dins d’una comprensió que s’ha de tenir: hi ha sectors com el primari que perden pes per augments puntuals de la productivitat; hi ha sectors com els serveis que són els que guanyen pes a les societats postmodernes i donen valor afegit; i hi ha sectors com els industrials que bàsicament el que fan és transformar-se.

I si la teva economia creix cada vegada has de donar-li més valor, perquè ja no pots competir amb allò que és ‘barat’, i has de passar a ser ‘bo’ i ‘no car’. Això és molt difícil però és el que s’ha de fer per mantenir l’activitat industrial. L’important és que tinguis una base sòlida i aquesta no pot ser la de fa 30 anys: afortunadament, ara som un país més ric i s’han de fer canvis.

Però, com es pot competir des de l’Anoia, per exemple, amb indústries com la xinesa o l’índia?

Amb productivitat. Hem de recordar que als anys 80, vam tenir una entrada molt forta d’inversió perquè teníem uns salaris molt baixos. Ara no és així. Però veure, lamentar-nos i plorar no servirà per arreglar-ho. Servirà per alliberar tensió, i és un exercici molt sa, però no resol les coses. Per tant, això no és l’únic que s’ha de fer. I com que no tenim models socials com els de la Xina o la Índia, almenys en les properes dècades, per aquest camí no hi anirem.

Què s’ha de fer doncs?

Una cosa que durant els darrers ‘11 anys feliços’ —que ho han estat a tot el món però a Espanya especialment—, hem oblidat: la productivitat de la feina i el capital. Perquè ara el mercat és el món, i per això la indústria està sotmesa a una gran pressió competitiva.. El que s’ha de fer és tenir en compte la productivitat. I això és un gran deure que ens ha quedat pels darrers anys: el mètode, gairebé el dogma, hauria de ser la productivitat. Aquest hauria de ser el filtre, la vara de medir. Perquè és el que permet tenir productes amb una relació qualitat preu i sortida als mercats internacionals, i amb possibilitats de salaris —ja no diguem bons—, decents. I de beneficis empresarials en proporció. En això els serveis tenen una mica més d’avantatge perquè són més locals, i com més proximitat hi ha, més marge tens.

Les infraestructures també hi han d’ajudar...

Sí, i penso que és moment de reconèixer, ara que són moments de canvi, que no hem encertat en algunes prioritats d’infraestructures, justament perquè no hem pensat en la productivitat. Per exemple, hem abocat la major part de recursos d’inversió pública en l’AVE, que és la infraestructura que menys aporta a la productivitat del sistema econòmic. El tren d’alta velocitat compleix de fet la mateixa funció que un avió, i la veritat és que tampoc l’utilitza tanta gent.

I què no s’ha fet, mentrestant? Posar diners al ferrocarril per a mercaderies. Espanya és el país que més diners ha invertit en ferrocarril (amb l’AVE), però en canvi és el país de la Unió Europea que més trànsit de mercaderies ha perdut. I en què és especialment bo el ferrocarril? En portar persones a prop (rodalies) i mercaderies lluny, en llocs on el vaixell no és opció. En definitiva, s’ha de recuperar allò que serveix per a cada cosa.

Vistes les dades de l’atur, que a l’Anoia són especialment preocupants, creus que les associacions de patronals estan fent la seva feina?

Vull deixar clar que realment tenen una feina molt difícil per davant. Dit això, penso que no l’estan fent prou bé perquè tendeixen a protegir els interessos creats, tant per part de patronals com de sindicats, i protegir aquests interessos és fer pocs canvis. De fet, això és lògic, ja que les reformes que s’haurien de fer afecten principalment els estaments socials i econòmics que més representació hi tenen. Per tot això, penso que és una tasca complicada.

Per això és bo que hi hagi diàleg i canvis en la regulació laboral, és millor això que no res. Però no puc ser optimista sobre que es facin els canvis necessaris perquè realment, en el futur, intentem tenir més i millors llocs de treballs i no tanta destrucció de llocs de feina.

És moment de llançar-se a l’especialització? O millor obrir-se a totes les possibilitats de desenvolupament?

És bo explorar possibilitats sense somiar truites. És molt delicat ser especialistes en una cosa, perquè quan això va malament estàs acabat. Als EUA està ple de ciutats mortes perquè només estaven especialitzades en una cosa. Detroit és el cas més conegut, però també hi ha Rochester, seu de Kodak, i especialitzada en un sector que ha anat en declivi. Si tens monocultiu és caixa o faixa. Per tant, és una aposta delicada.

El que penso que ha de fer l’administració pública és treballar en el que és bona i assessorar-se en allò que no ho és tant. Per fer planificació s’hauria de parlar amb les persones que treballen a un territori determinat, perquè elles el coneixen millor que ningú.

De fet, els governs cada vegada tenen menys capacitat per decidir quina serà la seva estructura econòmica: així es feia fa segles, però les coses no tornaran a ser així. Perquè si vols controlar una economia, l’has de tancar. I això, ara, és la pobresa. L’economia i la societat funcionen molt millor quan la gent que té una idea té la possibilitat de desenvolupar-la. I això, com més obert estàs, millor.