"No pots estar pensant només en el que tens damunt la taula, en el present; has d’avançar-te i preveure què vindrà"

Què representa per a un estudi com el vostre rebre aquest premi?

Un reconeixement, un reconeixement molt especial per part del món del disseny, des de l’Associació de Dissenyadors Gràfics I Directors d’Art del FAD, que és una associació molt important dins el sector. Costa molt aconseguir un d’aquests guardons. Ara fa molt poc que l’hem guanyat, és molt recent i suposem que, amb el temps, ho notarem a nivell de feina i, sobretot, de prestigi.

El Pantocràtor ja torna a ser a Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, una de les icones de l’art i l’arquitectura romàniques europees i del patrimoni català. Però ho fa a través d’una projecció virtual, un projecte de museïtzació innovador, signat per l’estudi Burzon*Comenge. Com va sorgir aquest projecte?

Les pintures originals del Pantocràtor, datades al segle XII, es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Des de fa més de 50 anys a l’església hi havia una còpia dels originals, de Ramon Millet, pintada sobre guix i que s’estava degradant. En retirar aquesta còpia es van descobrir unes restes pictòriques originals. El Departament de Cultura de la Generalitat va endegar un projecte d’intervenció en l’espai per conservar i recuperar les pintures murals originals de l’absis, amb el risc que això suposava i pel fet que a la gent del territori se’ls treia la decoració de la seva església. Es deixava l’església nua, amb la pedra. Llavors es va decidir convocar un concurs per modernitzar, d’una manera innovadora, la museïtzació de l’espai incloent una projecció virtual de les pintures originals. Nosaltres vam estar treballant un any en el projecte, ens hi vam presentar, i vam guanyar el concurs.

I va venir més feina…

Sí, aquest projecte inicial es va anar concretant, treballant amb Patrimoni de la Generalitat, amb experts en diversos àmbits: arquitectes, arqueòlegs, historiadors, i junts vam anar perfilant el guió final.

Quin era l’objectiu final del projecte?

L’objectiu del mapping era el de restituir virtualment les pintures en el seu lloc d’origen, reproduir el conjunt pictòric complert, tal i com era el 1123. El visitant ara pot observar el programa iconogràfic que decorava l’església originàriament, al segle XII, després d’intensos i acurats treballs d’investigació i recerca. Un dels aspectes més importants del projecte és que, des del primer moment, teníem molt clar que volíem preservar la naturalitat de l’espai, de l’església, i que la projecció no fos un espectacle de llums i colors, com aquests vídeo mappings que es fan per les festes de cap d’any. Hem fugit dels mappings festius de les façanes dels edificis. Havia de ser un treball que fos molt respectuós amb l’entorn i que fos didàctic, que expliqués el procés històric.

El vostre mapping va més enllà d’una reproducció virtual dels originals. Està dotat d’un valor afegit: les tecnologies més avançades en reproducció d’imatges, enmig de pedres mil·lenàries, permeten recrear un món que semblava irrecuperable. La projecció, més que una reproducció, és una nova mirada sobre el nostre passat, una ullada al treball d’homes i dones pintant aquells murs nou segles enrere.

Sí. El mapping aplica les darreres tecnologies audiovisuals a l’art romànic, de fa prop de mil anys. En aquest mapping hem procurat captar l’essència històrica. A partir d’un minuciós treball de recerca i investigació de les restes que hi ha a l’església i al MNAC, així com d’altres pintures, vam descobrir com es van pintar els originals, al segle XII. Les pintures han estat reproduïdes digitalment punt per punt per poder desenvolupar posteriorment les animacions. Mitjançant sis projectors d’alta definició integrats en l’espai es poden veure tant les restes originals com la reproducció del conjunt pictòric complert, tal i com era el 1123.

Quines sensacions viu l’espectador?

La gent que que veu la projecció s’emociona molt. Juntament amb les imatges de les projeccions cal destacar la composició musical, realitzada per Playmodes, amb la participació d’un luthier. Es va realitzar també una àmplia recerca musicològica per reflectir la música, els sons de l’època. També hi ha hagut un treball artesanal d’instrumentació i de composició musicals que han donat com a resultat una banda sonora basada en les sonoritats del segle XII casades amb la música contemporània. Música d'avui amb reminiscències del passat. Les imatges i la música transporten emocionalment al visitant a l’època en que va ser pintat el pantocràtor.

Heu comptabilitzat les hores de feina que hi ha al darrera d’aquest projecte?

Hi ha dos anys de feina, de tot un equip. Des de la feina d’estudi, de recerca, de treball amb experts, etc., passant pels treballs de producció i els treballs de realització d’il·lustracions i d’animació, que van ser molt acurats, fins al final. Ha sigut molt laboriós. A part, ha sigut un projecte innovador, no s’havia fet mai, i això també comporta més dedicació…

… i algun descobriment! Nosaltres havíem fet mesures tant de l’església com de l’obra que hi ha conservada al MNAC, vam fer els dos 3D de l’absis de l’església i del MNAC. Havien de coincidir, però no! No eren iguals! Vam veure que els originals del MNAC no conserven la morfologia original. En aquest punt vam haver de fer un escànner làser de l’església, que ens va donar exactament on estava ubicat , al mil·límetre, cada element, cada punt. Llavors vam descobrir que al MNAC, a l’entorn del Pantocràtor, hi ha una part inventada, afegida.

Aquest és un projecte museístic innovador. Tot i que, com a dissenyadors, treballeu en diversos terrenys, al vostre estudi us heu anat especialitzant. El futur, en el disseny, passa per l’especialització?

Nosaltres ja fa temps que vam veure que el disseny gràfic, el disseny sobre paper, està suant tinta. També hi ha molt intrusisme, gent que per quatre xavos està prostituint aquest “mundillo”. Vam tenir molt clar que havíem d’evolucionar, i ho vam fer cap al món de l’animació, el 3D, etc. I, tanmateix, en certa manera, també estem tornant als orígens, estem fent il·lustració, cal·ligrafia. Tornant enrere per donar un valor afegit als projectes que estem fent ara. Hem d’evolucionar amb el món que evoluciona.

I que ho fa d’una manera accelerada…

Sí, tot va molt ràpid. Hem de preveure-ho.No pots estar pensant només en el que tens damunt la taula, en el present, has d’avançar-te i preveure què vindrà, per no quedar-te enrere. És una doble feina, sempre.

La situació econòmica i social actual no hi ajuda…

La crisi no et permet créixer com a empresa, no pots contractar a gent, que és el que ens agradaria fer. La gent t’apreta amb els preus, fins i tot clients “bons”, que no han patit la crisi, t’apreten molt amb els preus perquè si no ho fas tu ho farà un altre. Al final és un joc d’estratègia, si t’interessa la feina algunes vegades t’has de baixar els pantalons. I hisenda també t’apreta molt i per a contractar gent les administracions tampoc t’ho posen molt fàcil.

A part dels elements negatius que heu comentat, com veieu el moment que viu el disseny a Igualada? Viu un bon moment creatiu?

Està sortint gent bona. El Mula mateix, que fa poc que ha sortit I està treballant molt bé. És un bon exemple, per això el vam fitxar pel Pantocràtor i el resultat ha sigut fantàstic. El que passa a Igualada és que no hi ha empreses que busquin disseny. I la gent es baixa els pantalons per treballar per quatre duros… Hem d’anar a buscar clients a fora d’Igualada.

Toni Cortès Minguet