"Fem el que no fa Telefònica: facilitar que tots els nuclis de població tinguin accés a internet amb un cost assequible"

Internet no arriba a tota la comarca, iguifi neix per solucionar-ho?

Exacte. iguifi es el nom que des d’Iglú hem posat a la prestació de connexió a internet que podem facilitar des de la xarxa oberta i lliure de guifi.net. Les persones que necessiten aquesta prestació, es fan socis d’Iglú i amb la quota de 10 euros al mes, amb la instal·lació a part, tenen banda ampla. És un model de wifi que va molt bé per les zones rurals, on l’accés a internet sol ser nul.

I això és legal?

Totalment. No es regala res. L’ADSL, al final sempre l’acaba pagant un o altre, ja sigui un particular, una entitat o un ajuntament. Amb iguifi, la xarxa és gratuïta però l’accés a internet no. Iglu fa les gestions, les instal·lacions i la configuració, però els mateixos socis són els que paguen l’accés, amb aquestes petites quotes mensuals, és el que s’anomena autoprestació. És com si l’entitat comprés un pack de banda ampla i el repartís entre els socis. Fem el que no fa Telefònica perquè en alguns llocs la inversió en infraestructura simplement no li surt rendible: facilitar que tots els nuclis de població tinguin accés a internet amb un cost assequible.

I és una entitat sense ànim de lucre?

Sí, la condició que s’ha de complir és que el 100% dels beneficis es reinverteixin en la finalitat de l’entitat, que és reduir l’escletxa digital que hi ha a la comarca, sobretot dels municipis rurals. Això no vol dir que no cobrem, s'ha de diferenciar l'ànim de lucre -que en el fons és una declaració de principis- de la bona gestió empresarial. En els nostres productes fem uns marges, i com a professionals cobrem per la feina feta, perquè funciona com una empresa, però els beneficis es reinverteixen comprant més servidors, supernodes, millorant el suport tècnic, comprant més accessos a Internet..

A quins pobles doneu cobertura?

Actualment, Piera, Hostalets, Rubió, Montbui, Masquefa, Igualada i Clariana. Hem fet l’estudi per tot el terme d’Argençola, però allí encara no s’hi ha fet cap pas més. A Masquefa vam col·laborar amb la gent de Binòmix per fer el desplegament de la seva xarxa sense fils municipal, també integrada a la malla guifi.net de la comarca, però allí l'accés a Internet el dóna directament l'Ajuntament.

Per tant qualsevol persona d’aquest municipis que volgués tenir iguifi enlloc de Telefònica o iberbanda...

Pot contractar el servei sense problema, perquè la cobertura hi és.

I si és d’un altre lloc? Per exemple la Llacuna?

S’hauria de fer el desplegament de la xarxa troncal, per poder fer arribar la xarxa i després fer la connexió. En alguns municipis la troncal l’assumeix l’ajuntament, una associació de veïns... té un cost d’entre 2.000 i 3.000 euros per cada supernode. Un cop fet això ja no hi ha cap problema. Però és una qüestió que va molt lligada a la voluntat política.

Per què?

La implicació dels ajuntaments facilita molt que els nuclis de població tinguin un fàcil accés, ja que un particular sol no assumirà els costos de la troncal, potser si és una gran empresa sí. A Rubió, per exemple, l’ajuntament va fer el pas gran i ara el municipi té internet de banda ampla sense problema. A Masquefa el mateix, a Piera hem signat un conveni perquè sigui així... A Igualada, en canvi, l’ajuntament no en vol saber res, i només permetent poder posar algun node en un espai públic, podríem ampliar moltíssim la cobertura, però no els deu fer gràcia, i això que acontentaria la ciutadania...

On es nota més l’escletxa digital?

Argençola és un dels municipis més complicats, està molt disgregat. L’informe ja el tenim fet però s’hauria de trobar una manera de finançar-ho. L’ajuntament sembla que no pot, i s’haurà de buscar el suport de particulars o alguna subvenció. De fet, vam presentar-ho al Consell Comarcal ja que creiem que com a projecte té molt de sentit coordinar-lo a nivell de tota l'Anoia, perquè a través d’una subvenció ajudessin als municipis que ho tenen més complicat, però de moment, tampoc res. Copons també hi està força interessat.

Només són problemes institucionals?

També n’hi ha de tècnics, com ara que les zones elevades on va millor posar els supernodes tenen torres privades de telecomunicacions, en molts casos gestionades per Tradia-Abertis, i no és fàcil que t’ho deixin fer servir, i en tot cas amb un cost ara per ara inassumible per nosaltres. Potser amb les noves torres de telecomunicacions del pla Catalunya Connecta la Secretaria de Telecomunicacions ens ho posarà més fàcil. A la Tossa vam tenir sort amb la torre d’Anoia TV, on gràcies a un conveni ens van donar permís per posar-hi un supernode. Si poguéssim accedir a les torres de Miramar, a La Pobla de Claramunt i a Sant Pau de la Guàrdia, la cobertura seria molt més important. També hi ha el problema que el mercat de banda ampla majorista (fibra, etc.) està en mans de quatre i és tan car que no s’hi pot accedir directament, i per tant s’ha de fer l’accés a Internet a través d'ADSLs de consum d'alguna operadora, com ara Telefònica.

Aquesta xarxa té límits?

En part sí. Com que la prioritat és arribar a tot arreu, creiem més important que tothom pugui tenir correctament els serveis de correu, webs o el Messenger, que no que quatre puguin estar descarregant amb l’E-mule tot el dia. Per això a la web ja deixem clar que l’accés d’Iglú no permet aplicacions de P2P. Però no és una limitació de la xarxa wifi en sí, sinó una limitació dels accessos a Internet que ara per ara podem contractar, és a dir, de les línies ADSL. Tan bon punt trobem una solució tècnica de qualitat -i és un dels temes que estem treballant actualment- els nostres socis també tindran possibilitat d'utilitzar xarxes P2P, amb el mateix equipament.

Sou pioners?

No, el tema guifi, la xarxa oberta, va començar a Gurb, Osona, i de fet, pràcticament tota la comarca, ajuntaments i municipis, tenen aquest tipus de connexió. Hi ha altres nuclis que també fan servir aquesta xarxa, a Olot i Besalú, Barcelona i la zona de Malgrat de Mar i Tordera. A més a més, aquí a la comarca van començar els de digicape, amb l’entitat de la Lliga, que aquesta feia autoprestació als seus socis.

Per donar-se d’alta?

Sobretot, que entrin a la pàgina web i s’ho llegeixin tot bé. Com a entitat sense afany de lucre, demanem que hi hagi una mica d’implicació i d’interès per part de l’usuari, que sàpiga com funciona perquè la instal·lació i l’arrencada de tot plegat sigui àgil, i no s’hi perdi massa temps.

Iglu.cat. Per què iglú?

D’una banda per les inicials, Igualada GNU/Linux Users, i per altra perquè l’element identificatiu de linux és un pingüí.

Ara entenc la recepta de les galetes a la pàgina web....

Si, galetes en forma de pingüí. Són molt bones! (somriuen) Les vam donar a conèixer a les barraques d’aquesta festa major d’Igualada.