Noemí Trucharte: “Tenim tres realitats i som una sola comarca”

Agafes el relleu del Jordi Parcerisas, quina valoració fas de la primera meitat de mandat?

En faig una valoració molt positiva, molt bona. Des del primer moment l’equip de govern format per Junts i el PSC hem treballat de la mà i hem iniciat projectes en comú i consensuats i, per tant, la valoració és molt i molt positiva. 

En destaques algun projecte, d’aquests dos anys?

De projectes en tenim molts. Vam començar amb l’estabilització del personal del Consell Comarcal, com bé sap, al Consell no tenim una estructura de personal fixa, perquè ve donada molt per les necessitats dels ajuntaments. Llavors el què hem fet és, de fet això ja ve del mandat anterior, començar a estructurar aquest personal i estabilitzar treballadors i treballadores, que era molt important per a nosaltres i per l’estabilitat de la casa i per la tranquil·litat dels propis treballadors i treballadores. Aquesta és una de les coses que, tot i haver començat al mandat passat, l’hem continuat i acabat en aquests dos primers anys.

Després tenim un projecte molt important, que és un projecte de govern, que és la planta de biomassa. Hi estem treballant plegats des de l’inici del mandat i serà una bona oportunitat per a tota la comarca. Volem poder recollir els sotaboscos de tot el territori i poder fer biomassa per combustió i, així, contribuïm al medi ambient, treballem per la sostenibilitat dels municipis i crec que això el fa un projecte molt important. Ara mateix estem treballant amb el terreny on estaria situada i tenim sobre la taula diferents propostes. 

Un altre tema relacionat amb el personal, tot i que és molt costós, no només a nivell econòmic sinó a nivell de temps, perquè s’han de fer uns estudis, és la relació de llocs de treball. És una cosa que portem arrossegant des de fa molt temps, però primer havíem de fer l’estabilització i tenir tot el personal i ara estem treballant en aquest punt.

I després hi ha tots els projectes que es porten a terme des del Consell, no en podem deixar cap enrere, tenim la gent gran, serveis socials, joventut, turisme... Tenim molts projectes que necessiten el dia a dia i gràcies al treball de consellers i conselleres s’estan fent grans i van començar com a una cosa més petita. Tenim pendent de presentar, i a més es vendrà properament, el joc de l’Anoia. Són coses que donen identitat a la nostra comarca i que, a vegades semblin projectes més petits, acabaran sent més grans.

Com afronta la presidència?

L’afronto amb molt honor. Estic molt honrada de poder ser la presidenta del Consell Comarcal de l’Anoia i amb una gran responsabilitat. Com bé sap, la nostra comarca és una comarca peculiar amb tres realitats de territoris molt diferents i, doncs, espero, afronto i desitjo aquesta cohesió territorial i que cap ajuntament, cap municipi tingui cap mancança que depengui del Consell. Hi ha moltes coses que no depenen de nosaltres i en aquest cas volem fer de pont i acompanyar els alcaldes i alcaldesses on puguem per demanar les millores que necessitin per als seus municipis.

Què suposa ser la primera dona presidenta del Consell Comarcal? És senyal que s’avança cap a la igualtat?

Suposa no tenir sostre, no tenir límits. Jo sempre he treballat en aquesta línia. Pel fet de ser dones no hem de tenir ni privilegis ni, tampoc, restriccions per poder accedir a algun càrrec. Ser, després de quaranta anys, la primera dona presidenta és un gran honor. Tenim moltes alcaldesses, per sort, en el nostre territori que podrien ostentar aquest càrrec i estic segura que ho farien igual de bé. I també és important com a imatge cap a les joves que estiguin estudiant o vulguin estudiar ciències polítiques o els agradi la política perquè vegin que qualsevol alcaldessa, regidora pot arribar a presidenta del Consell Comarcal i treballar per la comunitat.

Una forma de tenir referents femenins.

Sí. Quan jo era petita eren gairebé tot alcaldes, hi havia poques alcaldesses. I, avui, al segle XXI, aquesta situació està canviant, per sort.

La seva presidència forma part d’un mandat conjunt, la feina que es farà a partir d’ara serà continuista?

Sí. Quan vam formar el govern vam decidir els punts claus del govern. Jo arribo ara amb la idea de seguir amb tot el que hem fet bé o va fer el president Parcerisas i vam treballar cohesionats i conjuntament. Seguiré amb el mateix tarannà.

Com explicaries, a algú que no ho sap, quina és, exactament, la tasca del Consell Comarcal?

A algú que no sap de que va jo li explicaria que el Consell és com els pares o mares dels ajuntaments. Per tot allò on no arriben els ajuntaments hi ha el Consell i prestem aquest servei. Sobretot a municipis petits, hem de pensar que, de 33 municipis que té la comarca, 16 són micropobles. Quan diem micropobles vol dir que són municipis molt petits que, potser, no tenen un arquitecte municipal que pugui signar una llicència d’obres. Llavors els ajuntaments han de recórrer al Consell Comarcal i tenim les figures tècniques que fan aquesta funció. Molts ajuntaments no tenen tècnics propis de joventut i, doncs, el Consell Comarcal presta aquest servei. Serveis socials, atenció a la gent gran... Tenim un ventall de personal i tècnics a disposició dels ajuntaments que, si no fos pel Consell Comarcal no podrien prestar aquests serveis a la ciutadania.

A banda d’aquests micropobles, perquè és important que existeixi un ens comarcal?

És important que hi sigui perquè, en primer lloc, cohesiona la comarca. Estem en contacte permanent amb els alcaldes i alcaldesses del territori. El dia a dia, ara et parlo com a alcaldessa, et submergeix en el teu municipi i si no hi hagués un ens com el Consell Comarcal, on hi ha el consell d’alcaldes i els plens amb punts sobre tota la comarca, seria un territori dispers i sense ànima. És l’ànima del territori i una eina molt important. 

Si alguna demanda d’un ajuntament sobrepassa el Consell, com podeu ajudar?

El més fàcil seria dir no, aquí el Consell no té competències i espavila’t, però no és aquest el meu tarannà. El meu compromís és ajudar des del primer fins a l’últim alcalde o alcaldessa i demanar tantes reunions com calguin fora de l’àmbit competencial del Consell per ajudar a aquest alcalde, aquests veïns i aquest municipi, que tots són de l’Anoia.

Hi ha alguna cosa del funcionament del Consell que podria anar millor o facilitar la feina per ajudar els municipis?

Sí. Sempre hi ha marge de millorar a tot arreu. Amb les polítiques que es fan, amb el funcionament dels consells... Nosaltres, moltes vegades, som receptors. La Generalitat demana programes de serveis socials, tots els municipis estan obligats a prestar aquest servei, a partir de 20.000 habitants, que l’únic cas que tenim aquí és Igualada, han de prestar els seus serveis propis i els ajuntaments què fan? Contracte programa. La Generalitat ens passa els diners, nosaltres hem de contractar i prestar els serveis. Jo crec que la burocràcia aquesta que existeix, per ser garantista, que a vegades diem que l’administració és molt lenta, però hem de ser garantistes del procediment, de la contractació, de tot. Doncs m’agradaria que en general l’administració pogués ser molt més àgil perquè a vegades els ciutadans ens diuen, he presentat aquell document i fins d’aquí a tres mesos no hi haurà resolució... És clar, aquest document, a vegades, ha de passar pel tècnic, l’hem d’enviar a la Generalitat o qualsevol altra cosa. M’agradaria que tot això fos molt més àgil perquè els ciutadans sentissin les administracions més a prop.

Has parlat, abans, d’una comarca amb tres realitats. Quina és la situació actual de l’Anoia?

Tenim els municipis de l’Alta Anoia, que miren cap a la Segarra, tenen terreny de secà, agrícola i més món rural; tenim la Conca d’Òdena, més industrial i la part d’Anoia sud que mira més cap al Penedès, més vinyes... Som un territori (com moltes altres comarques) amb moltes peculiaritats i moltes diferències, fins i tot de terreny: secà o vinyes, industrial o rural. Llavors el repte és aquest, tenim tres realitats i som una sola comarca. Sabem i som molt conscients que hi ha municipis de l’Alta Anoia que fa anys que batallen per tenir la seva pròpia comarca, però la meva fita és que se sentin anoiencs, que vulguin pertànyer aquesta comarca i no desitgin, tot i la realitat que tenen, marxar de la nostra.

Quina és, doncs, la clau per fer polítiques que englobin aquestes tres realitats?

Treballar plegats de la mà dels alcaldes i alcaldesses. Acompanyar-los allà on necessitin la figura del Consell Comarcal i, on no ens necessitin, perquè sigui competència d’una altra administració, com la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Barcelona, fer de pont i anar de la mà amb els ajuntaments per treballar per la comarca. 

Quins reptes de futur té el Consell?

El repte és posar el focus en les persones que treballen al Consell, perquè uns treballadors dignificats, estabilitzats i amb recursos per poder fer la seva feina són el puntal del Consell Comarcal. No hem d’oblidar que sense tots aquests treballadors que tenim darrere no podríem oferir tot el que oferim als ajuntaments. També el repte de la planta de biomassa. També que ningú de la nostra comarca es quedi enrere per temes socials. Ajudar allà on calgui i treballar per les persones. Tots els habitants de la nostra comarca es mereixen el millor.

Des que ets presidenta heu iniciat algun projecte?

Bé, tot i que arribo ara de presidenta portava dos anys de vicepresidenta i l’anterior mandat també. Els projectes no són obrir un calaix i dir fem això, són molt temps de treball. El projecte que vam iniciar en aquest mandat és la planta de biomassa i el vam iniciar com a govern.

Quina és la relació amb els ajuntaments de la comarca?

Considero que és molt bona. La relació institucional sempre ha estat molt bona amb els ajuntaments. Jo, de fet, he començat ara les visites institucionals als ajuntaments, que a vegades és molt complicat poder quadrar l’agenda perquè la meva idea era començar pels més petits, però potser en tenim un a l’Alta Anoia, un a l’Anoia Sud... Llavors ho he agrupat per zones i compatibilitat d’agenda. Amb aquestes visites recullo les peticions, les mancances i les sol·licituds que tenen els alcaldes i alcaldesses. L’altre dia, per exemple, vaig estar a Rubió i em van fer una petició que no depèn del Consell Comarcal sinó de la Generalitat, llavors ja he demanat una reunió amb la gerent del departament corresponent per poder donar un cop de mà al municipi. Tot anirà així. De moment, m’estic sentint molt bé amb totes les trobades amb els alcaldes i les alcaldesses i espero que no només es quedi en aquesta primera i, si l’agenda m’ho permet, m’agradaria fer-ne una a mig mandat i una en acabar-lo per veure l’evolució de les peticions.

Hem parlat de la relació amb els ajuntaments, la relació amb la Generalitat i els ens que estan per sobre del Consell és bona?

És molt important. Com he dit, a vegades les peticions que ens fan els municipis no depenen dels municipis ni del Consell i tenir una comunicació fluida i poder agafar el telèfon i trucar a l’altra administració és molt important i la relació ha de ser bona. I en aquest cas ho és, és molt bona i fluïda, esperem, que això ens aporti fruits al nostre territori.

Com es compagina la presidència amb l’alcaldia de Vilanova?

Dormint molt poc. El dia només té 24 hores i si, pel que sigui, al matí soc al Consell Comarcal la tarda la dedico a l’Ajuntament de Vilanova, ara estem treballant taxes, pressupostos... Les hores s’han de fer, tot i que no es fitxa, s’han de fer. Al final és compaginar-ho i com que l’agenda em permet organitzar les reunions miro de compaginar-les. Normalment, faig a primera hora del matí aquí, al Consell, i a la tarda cap a Vilanova i, si no és possible, a la inversa. I caps de setmana, que els actes institucionals, la majoria, són en cap de setmana.

I què prefereixes?

Tot i que és una realitat molt semblant alhora és molt diferent. L’alcaldia et dona la proximitat amb els veïns, tots els veïns de Vilanova tenen accés a l’alcaldessa a través del WhatsApp, d’una trucada, alguns, fins i tot, saben on visc. I la presidència, tot i que porto molt poc temps, és a altres municipis i, allà, els veïns no et coneixen. No pots ser presidenta si no ets alcaldessa o regidora d’un municipi, la condició és ser un càrrec electe. És molt diferent, el treball del Consell no es veu tant, no tens incidència en els pressupostos per fer política directa, fer unes obres en un municipi, per molt que jo digui que arreglaria aquella plaça de tal municipi, no ho puc fer. La proximitat que dona una alcaldia és diferent a la presidència. A mi m’agrada molt ser alcaldessa del meu municipi i estic gaudint molt ser presidenta, triar és molt difícil, però si em dius que només en puc triar una, potser em quedaria amb l’alcaldia.

Per acabar, un missatge pels anoiencs.

Estic a la disposició del primer a l’últim dels anoiencs i anoienques, com he fet amb el meu municipi amb els vilanovins i vilanovines, treballaré incansablement pel benefici dels anoiencs i anoienques. Em comprometo a treballar per tots ells i totes elles i, per qualsevol cosa que necessitin, el despatx de presidència sempre estarà obert.