‘Al nostre país, la música s’associa amb soroll’
Avui parlem amb Bernat Dámaso, promotor de Cal Macarró||
Fem una mica d’història, com neix Cal Macarró?
La taverna va obrir les portes el 14 de maig del 2005, quan jo era president de la COMTCASE i portàvem ja 14 anys de Festival de Música Tradicional a Calaf: està molt bé tenir un esdeveniment així un cop a l’any, però vam pensar que era bona idea crear un espai més fix, on hi hagués música tradicional dos cops al mes. La veritat és que, malgrat els problemes, la fórmula d’aglutinar cultura i taverna ha funcionat molt bé. Volíem recuperar la idea de les tavernes irlandeses, on la gent parla, escolta música, beu, es relaciona... Abans aquí també n'hi havia, de tavernes i de taverners, però la normativització de tot les va fer desaparèixer. I és que cada cop som més restrictius: tot té uns límits, i quan els passem, entrem en l'estupidesa.
Parlem de música: Hi han passat molts grups i solistes, per aquí...
Més de 170 grups, coneguts i no coneguts. La filosofia de Cal Macarró ha estat posar un escenari a disposició dels grups joves, que són els que més ho necessiten. Grups que comencen, i que necessiten un espai on agafar rodatge. En un país on no hi ha massa cultura musical, correm el risc que molts grups s’acabin morint al garatge de casa.
Formació musical, sí que n’hi ha.
Sí, a Catalunya s’està fent una bona tasca en l’àmbit formatiu, hi ha escoles de música i conservatoris... Però el que falla és que després tots aquests músics no tenen espais on poder treballar.
Menys espais que abans?
Últimament han tancat diversos locals, a Barcelona mateix. Amb els anys, tot ha canviat. La gent ens veiem amb cor de denunciar a la primera de canvi, sense parlar abans amb els implicats per solucionar el problema de bones. I el problema, aquí, és de base: en d’altres països, la música s’associa amb cultura; aquí l’associem a soroll. I, és clar, tot el que s’hi relacioni serà dolent.
Aquest dissabte Cal Macarró tanca portes. Teniu prevista algun tipus d’activitat o acte?
Quan et fan fora d’un lloc no hi ha res a celebrar. La nostra manera de dir adéu ha estat amb una programació molt completa de setembre a desembre, en què cada cap de setmana hi ha hagut activitats com debats, projeccions, xerrades... Com diu la dita, ‘parlant la gent s’entén', i moltes vegades la conversa ajuda a arreglar els problemes.
Hi haurà un després de Cal Macarró?
Malauradament les dificultats han guanyat la batalla. Ara toca reposar i pair una mica tota aquesta història. Ens han fet propostes, i la veritat és que l’ofici ens agrada, però necessitem parar màquines una temporada. A més, a Calaf m’hi uneixen molts vincles: no hi vull més problemes. Només vull demanar als polítics d’aquest país que no tallin les ales a iniciatives honestes.
Tens la sensació que s’està perdent alguna cosa?
Bé, desapareix un dels espais culturals de Calaf i de la Catalunya central, tot i que en queden d’altres, com el Casal o el Casino... A més, Cal Macarró també ha ajudat a la seva manera a promocionar el poble i a portar gent de fora i, a la vegada, ha estat un punt de trobada de gent molt diversa, a nivell d’edat i també de gustos i tendències.
Abans d’acabar, en Bernat vol fer un agraïment públic a totes aquelles persones que han col·laborat d’una manera o altra amb Cal Macarró, des dels grups, al personal que hi treballa, als qui n’han fet difusió i, evidentment, a tota la gent que hi ha passat en aquests gairebé 5 anys d’història.
15 Comentaris
La música s’associa amb soroll quan es molesta!!!Que quedi clar, no quan les coses es fan ben fetes.I per cert, el que s’ha tancat és una empresa privada no una organització social sense ànim... Llegir més de lucre.Toqueu de peus a terra.
Enhorabona Bernat:
Has marcat tendència, una línia i un exemple.
No defalleixis; trobaràs un altre lloc. i si ara vols reposar, reposa. Ja hi tornaràs, a engegar motors...
Som de la mateixa... Llegir més raça...
-Cal Macarró ha estat un LUXE.
-En Bernat un heroi.
-I els de l’Ajuntament uns dormilegues. Potser entre tots els podríem comprar un despertador o directament un ninxol.
Simplement: Gràcies per tot! I recorda una cosa, el temps posa les coses al seu lloc. Mira endevant..., i del passat recorda els bons moments compartits i la gran tasca que s’ha realitzat a Cal... Llegir més Macarró. La familía de Cal Macarró sempre et recordarem...... i sisplau, a seguir amb la trempera de sempre.!
No podran res devant un poble unit, alegre i combatiu!
Avui en dia trobar persones honestes , responsables i altruistes és una tasca imposible. Doncs en Bernat és així, una persona que defensa el país i la nostra cultura sense esperar res a... Llegir més canvi.
Crec que les lleis s´han d´adaptar a la realitat cultural mil.lenària del nostre país i no a l´inrevés , sinó correm el risc de perdre la nostra pedrera , tant de moda avui en dia, d´autors i músics .
Era extrany que algú promocionés la música i no en volgués treure profit , tant extrany que ha mort d`èxit.
Promocionar la cultura no és regular-la ( per ex. els correfocs) sinó cuidar-la i promocionar-la. L´administració no ha mogut un dit per ajudar-lo en Bernat, potser perquè no n´han pogut treure cap profit polític.
Tard o d´hora el tornarem a veure lluitant per la nostra música en Bernat, aixi que ànims.
Totalment d’acord amb el comentari núm 4 d’en Jordi!!
Només puc donar les gràcies per les hores que hem pogut compartir a Cal Macarró, que no han estat poques!! Un lloc on sabies que sempre... Llegir més t’hi trobaries algú, on a part d’escoltar bona música podies endinsar-te en bona companyia en converses eternes...
Es tanca una porta important, un oci que et permetia disfrutar!!
Bernat, sap greu aquest tancament, us ho heu ”currat” molt i us trobarem a faltar. Però no es pot ser tan innocent i anar amb el lliri a la mà, calia haver deixat clares les coses des d’un... Llegir més principi i no deixar-vos haver enganyat.
Tal i com et vaig dir un dia, sempre hi haurà un abans i un desprès de Cal Macarró...
Passarà el temps, però la gent que és persona estimarà Cal Macarró.
ÀNIMS BERNAT, les persones estem amb... Llegir més tú!
Barnet, la meva més gran de les abraçades i et desitjo molta sort. Coneixente sé que aviat tornarem a sentir aquesta música que tu tan t’estimes i tan has lluitat per fer-la coneixer!!!
una llàstima tot el que ha passat amb cal macarró i una mostra més de que els interessos privats d’uns pocs però bons, pel que es veu, sempre s’acaben imposant contra interessos més... Llegir més generals.
ànims bernat i a mirar endavant, i tranquil que quan miris endarrera només i veuràs cares satisfetes de tota la bona feina d’aquests anys.
La perdúa de Cal Macarró és sense cap mena de dubte un cop molt fort per al poble de Calaf. Grans programadors d’activitats diverses, han estat, aquests últims anys, l’ autèntic motor de la... Llegir més cultura de l’Alta Segarra. Bernat, no t’imagines com ho trobarem a faltar. Moltes gràcies per aquests anys d’acolliment per al que a nosaltres ens convingués. Moltes gràcies per a portar al poble una bona cervesa durant les emboirades tardes de diumenge. Moltes gràcies per mostrar-nos, setmana rere setmana, l’autèntic sabor de la cultura no governamental del nostre pais. Moltes gràcies per ser, sobretot, no governamental.
Gràcies Bernat i a tota la gent de Cal Macarró, perquè en aquests 5 anys heu situat Calaf en el mapa de la bona música de casa, i per una feinada impagable, malgrat els entrebancs, pel país. Les... Llegir més vivències inesborrables i els passos fets quedaran en la gent que ho hem viscut. Necessitem més Macarrons!!
Has fet molt bona feina per la música, per Calaf i pel país. Ells s’ho perden. Algun dia s’adonaran del que representa tenir un Cal Macarró al poble. Encara que segurament per a ells era... Llegir més ”soroll”. Una llàstima que tinguem alguns polítics (no tots) així. Ànims i endavant Bernat!!
Deixa el teu comentari
Amb el suport de:
Associat a:
Audiència auditada per:
AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2025
mun
El Papiol
15 de maig 2010.12:15h
ANIMS BERNAT!!! MAI ENS PODRAN VENCER!!!