'L'objectiu és pagar cada mes el deute, sense renunciar a la primera categoria de l'hoquei'

Quines són les principals mesures i canvis que viurà l’IHC la propera temporada?

La situació econòmica per la què travessa el club no és la més bona, i més tenint en compte que quan vam arribar, ara fa dos anys, vam torbar un deute important i assumir aquest deute és cada dia més difícil i costós, sobretot perquè no hem pogut trobar un espònsor principal. És a dir, els recursos van minvant i davant de tot això, el què vam plantejar a aprovació i buscant el recolzament de l’assemblea era, si hi havia algú que es veiés capacitat per fer front a aquesta situació i es volgués posar al capdavant, nosaltres no hi teníem cap inconvenient en marxar, però no va haver-hi ningú que digués res. D'altra banda, també es va plantejar la possibilitat de fer una derrama, però creiem que no toca, tenint en compte la situació crítica que s’està vivint.

I quina és l'opció viable?

La única de les opcions que és viable, tot i que podria suposar renunciar a un cert nivell esportiu, és fer un primer equip molt més barat, destinant el mínim possible per confeccionar-lo a nivell de sous. Ara estem estudiant el plantejament d’aquesta possibilitat, amb jugadors de casa, després del recolzament de l’assemblea. Tot i això, el primer de tot és pagar cada mes el deute, sense renunciar, això sí, a la primera categoria de l’hoquei.

Trobar un gran patrocinador continua sent l’objectiu primordial?

Continuem treballant, continuem buscant, el què som conscients que la cosa no és fàcil, però bé, si no són grans espònsors intentarem que siguin petites col·laboracions, encara que sigui una mica de cada lloc, tot i que no et soluciona el problema, sí que ajuden.

La reducció de pressupost passa també per un nou plantejament esportiu del club, l’aposta és per l’hoquei base?

Per la situació que ens toca viure ara és el futur, no només de nosaltres, sinó de la majoria d’equips. Possiblement algun Barça, algun Reus o Liceu podran continuar fitxant, però tampoc als preus que s’ha fitxat fins ara. Aquest és el futur per moltes raons, l’hoquei genera el què genera i no es fan grans taquillatges, per tant, els jugadors han de ser conscients que el què ells fan està molt bé però que no genera gran quantitats de diners, i per tant no els poden rebre.

Continuarà aquesta bombolla econòmica, present a molts esports, en què es paguen grans quantitats per a fitxar certs jugadors?

Hi ha algun club que encara ofereix alguna quantitat, però la majoria estem tocant de peus a terra perquè la realitat és la què és; i si no pots acabar complint cada mes, no té sentit. Des de fa 16 mesos hem tornat a endegar l’Associació de Clubs d’Hoquei sobre Patins i es treballa conjuntament en aquests temes, fins i tots de posar uns límits salarials, uns drets de formació per aquells que treballen bé la base, etc.

Té una bona base l’Igualada HC?

Penso que sí, però l’Igualada durant els últims anys ha estat un equip que ha intentat lluitar per estar en els llocs capdavanters i òbviament això requereix un nivell que possiblement els jugadors de casa no et donaven, o creies que no ho podien donar. Probablement a partir d’ara, i a causa de les circumstàncies, s’hi haurà d’apostar una mica més, tot i que també, quan diem això, no vol dir que tots els jugadors júniors que tenim, que encara són de primer any i han de fer el seu procés, hagin d’anar tots al primer equip, sinó fer-ho a poc a poc. Tot això dependrà molt, però, del nou entrenador que decidim que porti endavant aquest nou projecte.

Ivan Sanz ha dit que no continuarà al club. Quins candidats teniu?

De moment no tenim entrenador escollit, tenim perfil, però si em preguntes quin és el nom, encara no. Aquesta setmana estem acabant de mirar possibles opcions i suposo que a primers de maig tindrem qui pot ser el nou director esportiu i entrenador de l’IHC, per tal de començar a planificar el futur. Una cosa que sí que ens està ensenyant aquesta crisi és que no cal córrer.

Serà un entrenador de la casa?

Estem treballant en aquest perfil, a veure si algú de la casa compleix els requisits, sinó haurà de ser algú de fora. Penso que hi ha candidats de la casa, però s’ha de veure si estan disposats a assumir aquest projecte.

Algun jugador ja ha confirmat la seva continuació tot i la reducció de nòmines?

Edu Fernández i Ton Baliu tenen contracte, i de moment han manifestat una primera intenció de continuar, i en sabem d’un parell que no seguiran perquè ja han signat per altres equips, abans però d’aquestes mesures. Dels altres esperem a parlar amb ells, que seran els primers amb qui parlarem un cop coneguem qui és l’entrenador, per si hi compta o no hi compta, i llavors, si ells estan disposats, amb les condicions que se’ls hi plantegen, a seguir.

A la recta final de la temporada, com has vist l’equip?

Penso que a l’OK Lliga és una mica aviat, falten set jornades, però espero que entre els vuit primers, l’Igualada acabarà sent-hi, per tant no és una mala classificació. Ha estat una mica de fracàs no haver entrat al final de la primera volta a la Copa del Rei, i no haver-nos classificat per la final de la Final Four de la Copa de la Cers. En aquestes dues competicions, que eren dos dels grans objectius de la temporada, l’equip no ha tingut la sort ni l’encert que necessitava i el fet de no haver-hi estat en cap de les dues, ha estat un petit fracàs, tenint en compte la talla d’aquest equip.

A nivell federatiu, s’està gestionant de forma adient la relació amb els clubs de l’OK Lliga?

Penso que ha millorat des de que varem endegar fa setze mesos, aprofitant l’Hoquei Stars que es va celebrar a Igualada, l’Associació de Clubs i penso que la federació ara té en compte els clubs i veu que això no passarà com altres vegades, que es creava tres mesos l’associació i després deixava de tenir força. Ara sí que anem tots a una, com es va demostrar a la Copa del Rei d’enguany, que es va fer canviar de seu. Se’ns té en compte perquè sap que els protagonistes som els clubs i els jugadors els posem els clubs, i si mates la gallina dels ous d’or, la federació es queda sense recursos, per tant, suposo que són conscients que uns sense els altres no farem res i que de moment ens necessitem mútuament. Però també la federació sap i és conscient que en un futur no gaire llunyà, possiblement, l’Associació de Clubs, si som capaços de ser prou forts, farem el nostre camí i la federació farà el seu, perquè ens haurà de cedir els drets per organitzar la competició.