'L'ofici de pastor es considera tercermundista, però... temps al temps'

Què et va motivar a fer-te pastor?

Des de ben petit estiuejava amb els meus pares en un camping del pirineu, i és en aquelles contrades on recordo que va nèixer la passió per la muntanya, l’aire lliure, la llibertat, no sé... la figura del pastor m’inquietava molt, m’emociono encara amb la imatge bucòlica del pastor per la muntanya amb el seu ramat i els seus gossos...

Vivies a Igualada, i ara ets una mica nòmada a conseqüència de la feina... Explica'ns com ho fas, on vius?

Doncs si bé sóc fill d’Igualada, l’any 2004 (amb 23 anys) vaig marxar a viure i treballar en un refugi de muntanya al Pirineu, perseguint un somni que era ser pastor. Al 2005 vaig tornar cap a la terra baixa -que en diem-, i en el meu temps lliure acompanyava pastors per tal d’aprendre al seu costat. Ja al 2007 vaig decidir seriosament a posar-me pel meu compte, i a partir de llavors vaig comprar un ramat de cabres i sempre amb l’objectiu d’aconseguir les millors pastures per a elles perquè anessin ben alimentades. M'he anat movent amb el ramat com s’havia fet tota la vida: a l’hivern, vora el mar, a les pastures hivernals -en el meu cas vaig a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)-, i a l’estiu a la muntanya de Querol (Alt Gaià). Així que visc 5 mesos a Querol on vaig iniciar el projecte, però paso l’hivern (7 mesos de novembre a maig) a Sant Boi de Llobregat.

Com és la feina de pastor avui? Hi ha diversos tipus de pastoralisme?

Tot i la constant evolució de la societat, hi ha una fet que no ha variat en milers d’anys, i és que el bestiar ha de menjar cada dia, cada dia de l’any, plogui, nevi, faci sol, sigui Nadal o dia de vaga general. Així que la feina de pastor manté en essència aquesta dependència del bestiar, al que cal cuidar cada dia de l’any, com si fos l’últim.

No és una feina de 8 hores, amb descansos setmanals, ni una feina que quan a fora fa fred encens la calefacció... Tot i així, és una feina que mica en mica també s’ha anat modernitzant i alguns pastors s’han adaptat als temps moderns, i poden utilitzar eines com uns tancats elèctrics que permeten apletar el bestiar uns dies i poder disposar de temps lliure...

De totes maneres hi ha diversos tipus de pastoralisme segons el bestiar amb el que es treballa, no és el mateix guardar un ramat d’ovelles a la plana, que un ramat de cabres per la muntanya, que una vacada al pirineu... i també hi ha diversos tipus de pastoralisme, segons si ets assalariat, si és un projecte familiar, o si fas de pastor d’estiu a la muntanya, al igual que si l’orientació productiva del ramat és per fer llet i formatge, o carn... vaja, que en el fons es tracta d’atipar el bestiar cada dia i cadascú s’ho manega a la seva manera...

Què és la Gaiata, qui la integra i quin sentit té?

La Gaiata és una associació de joves pastors i pastores d’arreu del territori català (tot i que mantenim contacte amb d’altres pastors d’Andalusia, País Basc, Terol...) que neix amb la voluntat de reivindicar i revaloritzar l’ofici de pastor, i sobretot per donar-nos veu i suport mutu..

Quins beneficis aporta el silvopastoralisme en la conservació del medi natural?

El pastoralisme és una activitat multimil·lenària que ha estat íntimamanet lligada i dependent de entorn natural on s’ha desenvolupat, de la mateixa manera que l’agricultura. Per tant, ha sobreviscut al llarg de tota la història escrita en perfecte equilibri amb el medi natural, de manera sostenible i en harmonia amb els recursos naturals, mantenint un paisatge (el mateix que el turisme explota), poteniciant la biodiversitat (adobant i fertilitzant els sòls, escampant llavors, mantenint races autòctones) i evitant l’abandonament de poblacions rurals i la conseqüent desertificació. Com diuen els pastors dels Picos d’Europa d’Asturies “Sin pastores no hay paraíso”

De quina manera ajudeu a la prevenció d'incendis?

Una de les funcions intrínsiques dels ramat d’hervíbors domèstics (cabres, ovelles, vaques, èquids), és que s’alimenten de la vegetació que prospera arreu dels nostres camps, boscos i muntanyes, i que aquesta mateixa vegetació que té la virtud d’alimentar aquests animals, és la mateixa vegetació que si no és consumida in situ (pel bestiar) o eliminada amb mitjans mecànics (desbroçadores) a l’estiu fa d’esca pel foc. Per tant, amb el bestiar el que fem és alimentar-los d’aquesta biomassa vegetal i controlar i mantenir el sotabosc en uns llindars de seguretat que permeti que en cas d’incendi (-natural- en zones mediterrànies càlides i seques com la nostra) el foc no s’extengui sense control, i un petit focus d’incendi no esdevingui en un gran incendi forestal.

Des de la Gaiata oferiru diferents serveis. Veneu formatge, carn, embotits, adob, i oferiu serveis com la gestió forestal. Quina particularitat tenen els vostres productes? A qui van dirigits ?

La peculiaritat dels nostres productes és que darrera cada quilo de carn, o de cada formatge, hi ha un jove pastor, hi ha un ofici lligat a un entorn natural, un projecte productiu arrelat en un territori. Defensem que la transparència, la confiança, la qualitat i la proximitat de les nostres produccions són el tret diferencial amb els quals no poden competir amb cap dels productes que es troben als canals de comercialització convencional (grans cadenes de supermercat).

Com a productores d’aliments, els nostres productes van dirigits a tothom evidentment. Fem petites produccions (les justes per sobreviure) per tant no optem per comercialitzar-ho deslligant-nos del producte i deixant la venta en mans d’intermediaris que ofeguen al sector, sinó que ho fem de manera directa, distribuïnt el producte directament a casa (o en alguns casos concrets, a petits comerços locals com ara carnisseries)

Amb la crisi, molta gent que està sense feina comença a pensar en intentar impulsar una economia d'autosubsistència, tenint el seu propi hort i el seu propi bestiar. Com ho veus?

Ho desconec, si això és així, benvinguda siga la crisi!!

De totes maneres el camí cap a una economia d’autosubsistència ha estat un camí que ja han emprès diversos cops altres generacions, des dels anys 60 el moviment hippie, als 80-90 els neo-rurals, i actualment no sé quina etiqueta ens posaran, però crec que el camí de la ciutat al camp és a causa més aviat d'una crisi de valors que no pas econòmica.

Crec que parleu de ramaderia 'justa', és a dir que sou el màxim de respectuosos amb els cicles naturals dels animals amb qui treballeu... És així?

Hi ha dos tipus d’animals, els cuidats i els descuidats, nosaltres vivim del bestiar i el bestiar viu de nosaltres, aquesta unió es tradueix en que l’eix fonamental de la nostra vida és el seu benestar, cuidant-los i permetent-los viure podent desenvolupar el major grau de llibertat i comportament etòlogic (còrrer, saltar, pendre el sol, rumiar, dormir, jaure, estirar-se...). Al corral nomès hi son per dormir i perquè és una instal·lació necessària on poder atendre els animals de cria, on poder posar menjar quan plou, on resguardar-se del malt temps, on disposar d’aigua... No utilitzem cap tipus de tractament hormonal per forçar cicles resproductius. Com he dit al principi, tot i l’evolució de les societats, el bestiar segueix sent primitiu, i nosaltres hem d’adaptar-nos a les seves necessitats bàsiques, menjar, beure, dormir i reproduir-se...

Com es practica la transhumància en un entorn amb tantes ferides artificials fetes per l'home en els camins naturals?

La transhumància és un repte que tenim pendent, de moment practiquem transtermitància (moviments de bestiar entre diferents termes municipals),

A l’estiu de 2011 vam sortir de Querol direcció Sant Boi de Llobregat, vam arribar a la Serra de Feixes (Orpí), i allà ens vam quedar tot l’estiu... amb això vull dir que se’ns feia un calvari poder transitar amb el bestiar a partir d’allà. La idea era recuperar vells camins ramaders (les carrerades) que conectaven per expemple Castellar de N’Hug i Viladecans en 12 dies a peu! En aquestes carrerades el besiar i els pastors hi tenen uns drets històrics adquirits i hi tenen dret de pas de per vida... Ara bé, si a sobre d'aquestes carrerades hi han construït autopistes, urbanitzacions, vinyes, trens d’alta velocitat, etc. Que ens expliquin com ho hem de fer... La resposta sovint és que la transhumància, com l’ofici de pastor, és tercermundista i que està obsolet... Temps al temps.

Des de l'administració es fa una correcta gestió dels boscos? I una correcta prevenció dels incendis forestals?

En primer lloc és important dir que els boscos de Catalunya ocupen un 60% de la superfície, i que un 80% son de titularitat privada. Així doncs podem dir que Catalunya és un país emminentment forestal (per tant s’haurien de considerar com a infraestructura de país). Però els boscos estàn en mans privades i aquests propietaris no tenen cap obligació a gestionar-los, i no ho fan perquè no és rendible ecomòmicament.

Els boscos s’han abandonat perque han perdut el seu gestor natural, el camperol que n’obtenia un recurs econòmic (llenya, carbó, brancatge pel bestiar...) i això ha provocat aquesta ruptura de l’equilibri agroforestal que fa que els boscos sense gestió siguin un polvorí.

Des del nostra punt de vista com a pastors, i tenint en compte el bestiar com a eina de gestió forestal i manteniment del sotabosc en les infraestructures de prevenció d’incendis forestals (tallafocs, franges de protecció...) l’administració fa jornades, congressos, projectes i estudis, però noha resolt el problema de la prevenció (que és bàsicament gestionant els boscos i buscant la viabilitat econòmica dels productes i subproductes forestals).

De vegades he sentit a dir que en l'actualitat hi ha massa bosc... perquè aquest ha guanyat terreny als terrenys agrícoles que s'han anat abandonant, i que per això hi ha tants incendis... ho veus així?

Correcte, abans d’el bosc s’en treia un rendiment econòmic (llenya, carbó, brancatge...) per tant s’explotaven els seus recursos (hi havia “gestió”), amb l’abandonament de l’activitat agrària, l’emigració del camp a la ciutat, el canvi d’usos del entorn rural (de proveïdor d’aiments al sector serveis), ha deixat uns boscos abandonats i empobrits, bruts d’urbanitzacions...

Quins aspectes positius destacaries de l'ofici de pastor?

Doncs és un ofici molt digne, que et permet moltes hores de soledat, de tranquilitat, que et permet conèixer racons d’aquest món, magnífics, i tractar amb gent molt interessant, que et fa prioritzar el que és realment important...

I quins negatius? De vegades he sentit a parlar de la solitud com un d'ells, és així?

La soledat és un privilegi.

Com a aspectes negatius hi veig el maltracte institucional que s’ens dispensa. Tothom qui vol parla dels pastors i decideix per ells, però als pastors ningú els pregunta. Se’ls menysté!

Malauradament, com tot el sector primari, és una activitat que viu, sobreviu i malviu gracies a les subvencions, i això provoca una incertessa que ja fa anys que dura i que compromet el futur de l’activitat.

Quines qualitats ha de tenir un bon pastor?

Fer de pastor és un caràcter. És aguantar la solitud, el silenci... És el compromís vital que et lliga a un ramat, a un paisatge... És l’amor incondicional, la paciència, el no tenir pressa, l’humilitat, l'honradesa, l’amabilitat, la saviesa... evidentment jo no disposo de totes aquestes qualitats!