'Els països més pobres tenen l’índex de satisfacció i felicitat més elevat'

Què és el Wellbeing Project?

Va néixer el 2006 arran del projecte Global Project liderat per l'OCDE, i el seu objectiu és mesurar el benestar i la felicitat subjectiva de la població més enllà del PIB. I és que, està demostrat que la mesura que utilitzen els països desenvolupats no és una mesura suficientment acurada per que no té en compte els àmbits que més impacten en el nostre benestar.

Quins són aquest àmbits?

Les relacions personals, la confiança de les persones en desenvolupar-se com a individus en un futur, la percepció que tenim del medi ambient i el medi que ens envolta, del futur que els espera als fills... Aquestes variables són les que no contempla el PIB.

I les eines que s'utilitzen per mesurar les variable?

Partim d’unes enquestes qualitatives a la població on el que intentem comprendre és què fa sentir segurs, feliços, confiats... a la població. Evidentmet, aquestes enquestes es treballen a nivell local per que no és el mateix un indicador de seguretat a Mali que a Barcelona. El resultat de les enquestes ens donen informació dels efectes que impacten a la població en tres àmbits: personal, mediambiental i desenvolupament econòmic. A partir d’aquí, es vinculen els tres valors i obtenim el superíndex, és a dir, la percepcio de felicitat subjectiva de la població.

El país més ric té un índex de satisfacció més elevat?

No, totalment el contrari. Els països més pobres tenen l’índex de satisfacció i felicitat més elevat. Està demostrat que per sobre els 20.000 dólares de renda per càpita a l’any, cada dòlar que incrementem no es correspon a l’augment del benestar subjectiu. Això es veu mirant una gràfica: mentre l’índex del PIB dels països occidentals cada vegada va augmentant, els índexs de satisfacció es mantenen, i això passa des de fa més de 50 anys.

On s'ha desenvolupat aquest projecte?

En diferents països, sobretot nòrdics. Per exemple, l’any passat David Cameron va incorporar en les mesures de l’agencia estatal d’estadística, aquest projecte per mesurar els indicadors de benestar subjectiu. I és que es van adonar que els indicadors de riquesa que teníen no eren suficients.

Al nostre país no?

De moment no. L'hem presentat a diversos ajuntaments, però de moment ningú ha fet el pas. Sabem que és un projecte teòric, però tenim la pràctica demostrada en altres països. Crec que en el moment en què vivim, que tenim pocs recursos, seria bo saber en què invertir per treure’n el màxim de rendiment. Aquest estalvi, per exemple, el veiem en un cas del nord d'Europa: era una població que havia d'incrementar la seguretat, però en comptes de gastar-se els diners en posar molts agents de la policia, el què va fer es augmentar la il·luminació dels carrers i permetre que els autobusos, a la nit, paressin no a les parades estipulades, sinó quan la gent toqués el timbre, és a dir, quan els passatgers estaven a prop de les seves cases.

Per què no té acceptació aquí?

Per que no hi ha cultura d’avaluacio, i menys de valorar l’impacte de felicitat. S’inverteix molt en projectes i en emprenedoria, però al cap dels anys, ningú analitza, ningú avalua si aquests projectes han estat útils, si han millorat les relacions de les persones, si han ajudat al benestar de la gent. No hi ha un seguiment.

A qui et refereixen quan dius que 'no hi ha cultura d'avaluació'?

Bàsicament a les administacions, ja que són aquestes les que han d'acceptar el projecte i les que han d'emprendre polítques públiques per resoldre els problemes.

I la resta de la societat?

També hi ha gent que els falta aquest punt d'avaluació, però cada vegada menys. Una mostra és l'emergència d'emprenedors, sobretot socials, que van apareixent. Són persones que van més enllà del benefici econòmic, que tenen una sèrie de valors, molts d’ells relacionats amb els indicadors de la felicitat, i que el seu objectiu és generar un impacte al seu voltant.

Per exemple...

Imagina't una persona que engega una botiga i els productes que ven són propis de la zona on viu. Això ja genera un impacte positiu al seu voltant, però a més a més, en pot generar d'altres més enllà de la seva població si el producte es ven en grans superfícies. Marcarà un referent i aconseguirà l'impacte que buscava.

En època de crisi es pot ser emprenedor social?

I tant. De fet molts d'aquest neixen per omplir el buit que l'administració no cobreix. L'important és tenir la convicció necessària i creure's el propi projecte, ser una persona que pensi més enllà dels diners i que el seu objectiu sigui generar un impacte als del seu voltant.