Pep Farrés: "Des de fa 28 edicions la Mostra es fa a Igualada i els igualadins ja ho tenim incorporat dins el nostre ADN"

La d’enguany és la tercera Mostra que diregeixes. Quina valoració fas d’aquesta nova etapa de la fira?

En aquesta tercera mostra és quan podem desenvolupar el nostre projecte. Quan ens vam incorporar ja faltava poc per a la celebració de la Mostra i només vam poder fer alguna cosa; en el segon any ja vam poder fer algunes coses més, i aquest any ja hem pogut desenvolupar el model de Mostra que teníem al cap. L’estructura bàsica se centra a consolidar l’espai professional;  obrir la Mostra a l’exterior, a l’estranger i a l’estat, per aconseguir sobretot que les companyies catalanes puguin anar al mercat europeu però també a  l’espanyol, tornar a recuperar aquest mercat. També ens centrem a recuperar el públic juvenil, que és un públic que a nivell general de Catalunya està molt oblidat quant a arts escèniques. Cada vegada hi ha més experiències puntuals en llocs que aposten d’una manera gairebé kamikaze per aquest públic, que és molt difícil, però hem apostat perquè tingui visibilitat en aquesta programació. Volem que a poc a poc els programadors es convencin que hi ha coses per a aquest públic, que funcionen. A l’espai de l’Escorxador hi farem la Mostra Jove.

A quines edats s’adreça?

De 12 a 18 anys, perquè podem agafar els batxillerats. A més, Igualada és una ciutat que compta amb batxillerat escènic, al Mercader, que s’han implicat molt, tant a nivell de voluntariat com  d’interès. L’any passat La Mostra Jove va funcionar molt bé de públic, tot i que al principi ens feia por…

A Igualada hi ha cultura teatral des de petits. Per què es perd quan arribem als joves?

Hi ha molts factors, la veritat absoluta  no la sabem. Cada vegada les famílies tendeixen a portar els nens al teatre com més aviat millor. Ens ho demostren festivals com El més petit de tots, amb propostes per a nadons. Ho veiem amb les mitjanes d’edat dels nens que van a la Xarxa o a programacions d’aquesta mena, cada vegada hi veiem més cotxets. Què passa? Doncs que cremem etapes molt ràpidament. Llavors, nens de 6 o 7 anys, que ja porten anys anant al teatre, veuen que a la mateixa sala on els porten els seus pares hi ha nens molt més petits i identifiquen que allò potser ja no va per a ells. I comencen a abandonar el teatre com a hàbit i a la que els seus pares ja no els hi porten ja no ho contemplen com a una opció d’oci o una opció cultural. A partir de 8 anys costa veure nens, amb excepcions puntuals. Quan són més grans, alguns es tornen a reenganxar, o bé perquè els atrau com a proposta cultural o bé perquè han vist alguna cosa que els ha frepat i tornen a enganxar-s’hi. Hi ha un buit que l’ocupen altres coses: jocs d’ordinador, pel·lícules, còmics i, en el millor dels casos, algun llibre.

Una de les claus és encertar les temàtiques i els llenguatges?

Ens podem preguntar què és el teatre per a joves, què el diferencia del teatre per a adults. No hi ha moltes diferències, o millor dit, no hi haurien de ser, perquè qualsevol obra que tingui una qualitat i que atrapi l’espectador, tant pot atrapar un adult de 40 com un jove de 16. Hi ha moltes propostes a les cartelleres que són per a un públic adult que qualsevol jove pot veure. El que procurem és buscar diferents factors que ens permetin reenganxar aquest joves, donar-los coses que els atraiguin, ja sigui per les temàtiques; per les edats dels intèrprets, que se sentin propers a ells; o per l’estètica, o el tipus de lleguatges, etc. Com a Mostra la funció és portar coses que a agents que programin per a joves o a pedagogs els puguin interessar per portar grups d’instituts i que els joves que hi vagin pel seu propi peu puguin enganxar-se.

Heu seleccionat propostes que tracten temes tabú, o gens habituals

Sí, cada any hem volgut posar el focus en una cosa concreta, per exemple l’any passat vam voler subratllar molt el teatre inclusiu, el fet d’incorporar persones amb alguna discapacitat dins els espectacles o bé programar espectacles pensats per a un públic amb algun tipus de discapacitat. Aquest any no hem deixat el teatre inclusiu i ho anirem mantenint, però hem volgut posar el focus en obres que tractin temes que no es tracten habitualment, perquè normalment es tracten temes més blancs o que no posin el dit a cap llaga perquè es busca la comercialitat i que tothom surti feliç del teatre. Però de vegades hi ha una sèrie de temes que està bé que es tractin. El que importa és defensar la idea que per a nens, en arts escèniques,  també podem parlar de tot. I el món editorial, per exemple, ens ho demostra, hi ha llibres per a nens  que parlen de tot. Aquest any hem seleccionat una sèrie d’espectacles de temes que podríem anomenar “poc tractats”, o “poc habituals”, o “compromesos” o “tabús”… Temes que de vegades es considera que no són per a nens, com la mort, l’alzheimer, el dol, la guerra… Posar el focus en això ha estat una de les prioritats d’aquest any. També organitzem una taula rodona en la qual es tractarà com s’afronta una dramatúrgia a l’hora de començar una creació que tracti un tema com aquests.

Què destacaries de la Mostra d’enguany?

En general, destacaria els quatre itineraris per edats, que més o menys tenen el mateix nombre de propostes. Després, i reprenent el que parlàvem abans, tindrem a la Mostra l’espectacle guanyador de la fira FETÉN celebrada fa uns dies a Gijón; es tracta de la companyia basca Markeline amb l’espectacle “Heuria”, que vol dir pluja, i que parla del dol. També en aquest sentit, cal destacar l’espectacle inaugural, que és una estrena absoluta; és un espectacle que barreja circ i dansa, amb les companyies Estampades i Impàs Dansa, que faran una residència al Teatre Municipal l’Ateneu abans de l’estrena. És un component de risc per part de la Mostra perquè tot i seguir el projecte, quan parlem d’una estrena, fins que no la veiem, el risc hi és. Hi ha moltes coses, fins a 52 propostes. Coses per als més petits com l’espectacle “Maure el dinosaure” de la companyia anoienca Teatre Nu o el grup d’animació Xiula que està tenint molta volada.

També estreneu dos nous espais.

Sí, obrim dos espais nous: Les Cotxeres, el nou local dels Moixiganguers i el celler del sindicat, que es va obrir la passada festa major i que és un espai maquíssim, on farem un espectacle de narracions africanes i de diferents llocs del món que parlen de l’origen de la vida.

La Mostra és sinònim d’Igualada. S’entendria l’una sense l’altra?

Jo no entendria que la Mostra es fes a un altre lloc. Des de fa 28 edicions la Mostra es fa a Igualada i els igualadins ja ho tenim incorporat dins el nostre ADN. El binomi Generalitat i Ajuntament d’Igualada fan una bona suma que fa possible que aquest mercat estratègic estigui a Igualada; hi ha sis mercats estratègics a Catalunya i aquí en tenim un, el mercat estratègic de les arts escèniques per a nens i nenes. Que la Mostra es faci aquí, a Igualada, és una cosa que hem de lluitar i defensar sempre.

Has parlat de mercat estratègic. Quin impacte de negoci té?

La Universitat de Barcelona sempre fa un estudi sobre aquest aspecte. Ara hem rebut el de l’edició del 2015. Xifres a banda, un indicatiu important és que cada any rebem més propostes per venir a la Mostra. Aquest any n’hem rebut 665, de companyies de tot arreu. Ens trobem que anem a diversos festivals europeus, a França, Espanya, Itàlia, a presentar la Mostra amb la voluntat de captar programadors que vinguin a Igualada. Aquesta és una arma de doble tall, perquè captem programadors perquè vinguin però, a la vegada, també fem que moltes companyies vulguin venir a la Mostra. De companyies internacionals no en portem moltes, perquè tampoc és la funció de la Mostra, portem alguna cosa concreta que sigui amb un llenguatge diferent, per alimentar el sector i nodrir la ciutat d’una proposta internacional.  També cal destacar que la Llotja de professionals, que l’any passat va comptar amb 36 estands i aquest any en tindrà 42, abans d’obrir ja va rebre una gran demanda de professionals que volen venir a la Mostra, per parlar amb alres professionals del sector, mostrar el seu material, etc. El sector valora molt bé la Mostra com a lloc on venir a vendre’s. I pel que fa al nombre d’espectadors, més o menys es van mantenint les xifres, però el que és cert és que la Mostra d’Igualada cada vegada es va coneixent més dins el territori català i cada vegada ve més públic de fora.

Quina funció té el teatre i la cultura en la formació dels nens com a espectadors i com a persones?

El teatre i sobretot la cultura han de ser una estrcutura d’estat. Es parla de l’educació, la sanitat, etc., i la cultura també hauria de ser-ho. Ens ho demostra el fet que els països o els governs que han invertit més en cultura són els que tenen un major nivell de benestar. La cultura aporta llibertat i aporta capacitat de pensar i de decidir dels pobles. Els governants haurien de veure que la cultura no és una despesa sinó que és una inversió. Jo cada vegada tinc més clar que la cultura és una estructura d’estat i si estem construint un estat nou la cultura ha de tenir un pes com el tenen la sanitat, l’educació, els transport, etc. La cultura és un pilar bàsic.