Pere Calbó: "La política és un treball en equip, si em va semblar bé anar de tres, ara també"

De número 3 al número 16. Què ha passat?

La política és un treball en equip i en cada moment el partit et demana que estiguis ubicat a un lloc o altre. Si em va semblar bé quan anava de tres o de quatre, ara també m'ho sembla. El que sí que era important, especialment en aquestes eleccions, era ser-hi; tots ens hi juguem molt.

I per què el que representa Garcia Albiol ho permet explicar millor que Sánchez Camacho?

El partit en cada moment decideix quines són les persones que millor el poden representar. Alícia Sánchez Camacho ha fet un gran treball, amb ella s'han aconseguit els millors resultats en diputats de la història del PP a Catalunya, però en aquest moment es va considerar important renovar el projecte, introduir nou candidat i s'ha fet una aposta per una persona que ha demostrat capacitat de gestió a l'àmbit municipal. Va ser un bon alcalde i va ser revalidat pels ciutadans, amb gran diferència respecte el segon, i l' única raó per la qual no ha estat alcalde és perquè tots s'han unit contra ell. 

Ha estat per l'Anoia a alguna vegada? Vindrà per aquí?

Per aquí no hi ha estat, últimament. Dependrà de la seva agenda, però en quinze dies és difícil. S'està fent un esforç a l'àrea metropolitana de Barcelona, perquè hi ha el nombre més gran d'indecisos i s'intentarà que donin suport al projecte del PP.

Serà difícil que repeteixi l'experiència al Parlament. Quins records s’emporta de l’etapa com a secretari de la mesa?

Em considero un privilegiat. He fet una feina que m'ha encantat, més ja no puc demanar... bé potser ser president de la Generalitat... (riu). L'important a la vida és que facis el que facis gaudeixis, i ho he fet, tant de regidor a Igualada, com al Parlament i a les següents etapes, que ja veurem on anirem. L'important és gaudir de les etapes, he treballat molt. Si ara acaba, tinc el convenciment de la feina ben feta.

Al Parlament s’han fet comissions d’investigació sobre corrupció que no hem vist al Congrés. Això es deu a la majoria absoluta del PP?

S'han seguit, però parcialment. Quan les mires amb detall veus que en molts casos són molt parcials, per exemple la de sanitat per un pacte entre CiU i PSC. En algun cas es pretén desviar l'atenció. La de corrupció era suficient que es fixés en Catalunya i alguns partits hi van incloure la corrupció d'altres llocs, només faltava la de tot el món mundial; a més a més s'hi van barrejar coses amb tacticisme, com la compareixença d'Alícia Sánchez Camacho. Les comissions tenen sentit quan realment l'objecte queda definit, però si han de servir perquè un diputat es tregui una sandàlia, deixem el nivell molt baix del sentit que tenen.

Per tant millor no fer-ne?

S'han de fer, però amb l'objectiu que es persegueix i intentant portar els elements que puguin aportar informació per treure conclusions i millorar. Per exemple la de l'incendi d'Horta de Sant Joan va tenir sentit, sobre modificar algunes coses en prevenció d'incendis, tot i que a vegades no es compleixen...

Si les eleccions no són plebiscitàries i no es va votar el 9N, per què el PP reforça el TC?

Uns partits diuen que si treuen majoria declararan unilateralment la independència, i davant d'aquest plantejament diem que totes les persones que volen un projecte positiu per Catalunya i compartit amb Espanya han d'anar a votar. No és donar caràcter plebiscitari, és evitar que algú s'aprofiti que hi hagi gent que no va a votar, per fer un trencament. Sóc molt pragmàtic amb això: vostè vol, amb les millores necessàries que cal introduir, un projecte compartit? Doncs no es quedi a casa, perquè si es queda a casa està afavorint els partits que volen aquesta fractura.

Aleshores el que va fer Albiol acompanyant el PP del Congrés per tramitar la reforma del TC era electoralista?

No, la reforma és molt evident. Fins ara no ens trobàvem presidents de comunitats que deien que no complirien les sentències del Constitucional i que declararien la independència de forma unilateral. Aquest grau no s'havia viscut mai. Quan un fa gala que no pensa complir les sentències és lògic que s'introdueixin mesures que intenten reforçar els mecanismes perquè es compleixin. Si un va a judici i guanya què vol? Que es compleixi la sentència o no?. El que és anormal és que un representant públic digui que no les complirà.

Però això sense cap suport al Congrés, i la Generalitat i Miquel Iceta han dit que l'Estat tampoc compleix sentències

Es refereixen al 0,7% de l'IRPF, que quan hi ha hagut una sentència dictant que les bases estatals no poden ser així, s'han anat canviant per adaptar-se a les sentències. En tot cas, qui diu que no ho vol complir és Artur Mas i cal garantir que les sentències es compleixin. Des d'una perspectiva jurídica, no ho entenc. Si ell no compleix les sentències, per què els ciutadans han de pagar impostos?

Cal aplicar l’article 155 de la Constitució, si és el cas?

Jo crec que no hi haurà la necessitat. Crec que si tothom que vol un projecte compartit entre Catalunya i la resta d'Espanya va a votar, s'atura el procés independentista i per tant parlar d'aquest article és parlar de política ficció.

Veu factible un front amb PSC i C'S, com proposava Albiol, encara que ells de moment ho rebutgen?

La resposta del PSC és dir absolutament que no a tot el que tingui a veure amb el PP per una qüestió absolutament electoralista. El problema és que no ens estem jugant una aliança amb un partit, ens estem jugant la fractura d'Espanya. Per això hem de superar el tacticisme polític i fer una resposta contundent a aquest desafiament independentista, crec que aquí el PSC no està a l'alçada, pensant només en les eleccions generals. Ara, això sí, tota la legislatura no es veu la bandera d'Espanya i quan hi ha les eleccions el partit socialista treu la bandera d'Espanya. Això fa riure, quan han permès que en molts ajuntaments desaparegui la bandera espanyola.

Ara que surt el tema i donat que som a la plaça de l'Ajuntament, quan passa per la plaça i mira el balcó, què pensa?

Penso que l'alcalde està fent el ridícul, així de clar. Hi ha una llei que obliga a posar els símbols, i tractar-los com els ha posat l'alcalde és un error polític. És un lleig no a la bandera espanyola, també a la senyera i a la bandera a la ciutat, i tots són símbols meus. Quan es menysprea els símbols per tacticisme polític, no s'està a l'alçada. Què vol dir això? Que els símbols que són de tots, la independència se'ls carrega; no té cap sentit.

El govern central, el PP i altres institucions de l'Estat han de fer autocrítica per no haver sabut llegir què passava a Catalunya?

Evidentment tots tenim una part de responsabilitat. Està clar que Mas i Junqueras aprofiten una crisi econòmica per recollir el suport a les tesis independentistes i ho fan amb molta deslleialtat institucional, perquè diuen que la culpa de tot és del govern d'Espanya, que no és cert. Què ha fet el govern? Centrar-se intensament en la sortida de la crisi. Què hem fet malament? No explicar realment què estàvem fent, per què ho fèiem i quina era l'alternativa de no fer-ho. Recordo que amb l'entrada de Rajoy el debat era quina setmana ens rescatarien. Això hauria comportat retallada de pensions, de sous de funcionaris... només cal veure Grècia, Irlanda i Portugal.

Però jo penso en moments abans, el procés de l'Estatut... coses que han insuflat el que ara estem veient.

Insuflar no. Si jo et dic que no tinc cap culpa i tot és culpa dels altres... Un exemple: qui parla ara de la gestió de Mas i del suport d'ERC a les seves polítiques? Ningú, parlo d'independència i m'estalvio parlar del què he fet i d'una cosa que és més greu, d'explicar què vull fer. Perquè ningú m'explica com es gestionarà la sanitat, l'educació, el benestar social o la seguretat. Amb la disparitat de persones que configuren aquesta llista, se'm fa impossible saber quina ideologia i quines polítiques impulsaran. Partint de la base que el cap de llista és un comunista, respectable però comunista, i per altra banda ens diuen que qui presentaran de candidat a la presidència no és el cap de llista si no el número 4, el surrealisme ja és absolut. 

Tinc la sensació que en moltes candidatures el 27-S es mira més pel 20-D

Nosaltres no.

I Pere Calbó? A l’Ajuntament no hi és i difícilment tornarà a ser al Parlament. A què es dedicarà?

A dia d'avui no vaig a les llistes per al Congrés, clarament. Ja sé que quan em dic això no se'm creu, però de moment això no va així.

És que després l'anem veient al capdamunt de les llistes...

Vostè em pregunta això i li dic que no és cert. A partir d'aquí què faré? Ja ho veurem, en això estem, en intentar fer aquesta redefinició. El que és important és que el que facis, en l'àmbit polític o en un altre, ho facis gaudint i amb tots els teus sentits. A partir d'aquí les especulacions són lliures. Si en els vint anys d'activitat política a Igualada hagués estat diputat a Madrid les vegades que havien dit que ho seria, m'hi hauria passat més temps que aquí. Estic acostumat a aquestes coses, l'especulació és lliure. A dia d'avui no hi ha res d'això ni cap compromís en aquest sentit.

Potser hi ha l'aspiració...

Jo aspiro a moltes coses, però no vol dir que es concretin ni que hi hagi una base perquè això sigui així.

Quan creu que seran les properes eleccions catalanes?

Segons deien com a màxim d'aquí a 18 mesos, però si han de gestionar aquest grup parlamentari tant divers, jo crec que se'ls farà molt difícil de gestionar. Hi ha candidats que desconeixen absolutament quina és la feina del Parlament, i que evidentment hi ha una vessant de molta dedicació, molt intensa i de treball seriós i rigurós i crec que hi ha gent que no és conscient del què representa. I hi ha tanta diversitat d'ideologies que crec que no ho gestionaran bé. I si no ja ho veurem.

Ha fet porra interna de resultats?

No n'acostumo a fer, preguntes a companys per saber com va la cosa i sí que veiem que dia a dia anem recuperant suport electoral respecte a les enquestes de fa uns mesos. El que a un independentista li preocupa més és un Partit Popular fort, perquè saben que és qui pot fer de mur de contenció del trencament de Catalunya respecte a Espanya.

Què faria Pere Calbó si Catalunya es convertís en un Estat independent?

És que no m'agrada fer política ficció, i se'm fa molt difícil valorar això perquè no crec que arribem a aquest punt, sincerament; treballaré perquè no hi arribem.