Pere Orga: “El Paraulògic és només un joc”

Com va sorgir la idea de crear el Paraulògic?

Va ser una iniciativa del Jordi Palou, del portal Rodamots. Ja ens coneixíem i va contactar amb mi perquè buscava un desenvolupador que li fes el joc. Ell estava enganxat l’Spelling Bee, el joc de construir paraules del The New York Times, hi jugava cada dia, i va pensar que en català podria funcionar igual.

Quan vau passar de la idea al projecte?

El primer contacte va ser pels volts de Setmana Santa de l’any passat. Quan el Jordi va explicar-me la idea, vaig posar-me a treballar, vaig aprofitar un codi existent, amb llicència lliure, i en poc temps ja tenis un prototip funcionant. Però el joc no es va publicar fins al novembre, ja que vam estar provant-lo, incorporant millores, demanant als amics que el provessin i també vam involucrar més gent, com el Jaume Ortolà, que és el desenvolupador principal del LanguageTool i del corrector de Softcatalà, que ens va donar un cop de mà. L’u de novembre el vam fer públic.

Com funciona el sistema?

És un sistema senzill. El joc accepta totes les entrades del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que té les seves pròpies normes. No s’accepten diminutius, derivats o conjugacions, tanmateix sí que acceptem les formes femenines, tant dels substantius com dels adjectius, això ho vam haver de generar. Vam analitzar tot el diccionari, vam extreure els continguts, tant les entrades com les definicions, i a partir d’aquí, vam generar les llistes de paraules.

Quan vau publicar el joc us esperàveu l’èxit ha tingut?

No. Pensàvem que funcionaria, però que no tindria tant èxit. Els primers dies ja ens va sorprendre. Ho vam començar a compartir amb els amics, que el van provar i de seguida es van enganxar. Al cap de pocs dies, sense fer gens de publicitat, ja teníem uns tres mil jugadors. A Twitter de seguida es fa formar una comunitat activa, on feien discussions i es donaven pistes sobre les paraules. A mitjans de desembre es va disparar i va anar creixent exponencialment.

Teniu xifres?

Fa unes setmanes el joc va migrar de servidor, a Vilaweb, i no disposo de dades actuals, però a principis de febrer la mitjana va ser de 220.000 jugadors al dia.

Per què enganxa tant el Paraulògic?

Perquè, com el Wordle, són jocs molt simples: s’han de combinar lletres per formar paraules. Una de les claus de l’èxit del joc és aquest, que és simple. No és una aplicació, és una pàgina web, que carrega instantàniament. Potser feia temps que no sortien jocs d’aquesta mena. I menys en català.

Hi pot jugar tothom?

Jugar-hi és senzill, i complicat a la vegada. Vull dir que és senzill ficar-s’hi, començar a jugar i arribar fins a on es pugui. Tothom trobarà paraules. Això no obstant no és un joc que tothom pugui aconseguir totes les paraules, perquè hi ha tecnicismes, paraules que no es fan servir. Fins i tot hi ha lexicògrafs que no les coneixen...

Els usuaris hi passen molta estona, al dia?

Hi pots arribar a dedicar molta estona, sí. Vam arribar a 580.000 sessions diàries i uns 170.000 usuaris únics. Això vol dir que cada usuari fa tres o quatre sessions al dia. Segons dades analítiques, les sessions són d’uns deu minuts de mitjana. És a dir que, de mitjana, la gent hi dedica entre quaranta i cinquanta minuts al dia.

Què té de lletres i què de matemàtiques?

Han sortit aplicacions que et diuen el nombre de combinacions que pots fer si comences amb una lletra o altra, però penso que es tracta més de conèixer el vocabulari.

El Paraulògic va ser el protagonista de les passades festes nadalenques. També ha estat una bona distracció per a les persones que han hagut de fer confinament per la pandèmia.

Sí, segurament això també ha ajudat a l’èxit del joc. El fet d’haver sortit abans de festes i que hi ha hagut molta gent que s’ha hagut de confinar i passar la quarantena a casa, que la gent hagi tingut més temps lliure ha ajudat a l’èxit del joc. Cada dia passem més hores davant la pantalla. Si és millor passar el temps davant el mòbil jugant al Paraulògic o fent una altra cosa ja depèn de cadascú...

El joc pot evolucionar?

Com que ha funcionat, no esperem aplicar-hi canvis revolucionaris. Sí que hi ha millores que podem fer, com ara mostrar algunes definicions que no es mostren; definir com posem els verbs pronominals i la seva definició, entre altres coses. També ens han demanat algunes funcionalitats, com ara, per exemple, des del País Valencià, per fer una modalitat amb el diccionari normatiu valencià, no sé si ho farem perquè és complicat, però no està descartat.

El Paraulògic ha sorgit en un moment en què s’està parlant de la davallada que està patint l’ús del català. El joc pot ser una bona eina per a la llengua?

Com a programador, no vaig tenir mai cap intenció ni cap voluntat en aquest sentit. Creava un joc. Sí que és cert que el joc pot tenir un vessant educatiu, més enllà d’això no és aquesta la nostra intenció. De totes maneres, i com a curiositat, hem vist a Twitter un percentatge petit, però rellevant d’usuaris castellanoparlants que hi juguen, i això és positiu.

Vas estudiar informàtica a l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada. Quin record en tens i quin paper pot tenir la formació professional per als joves?

Sí, vaig fer un grau mitjà i dos superiors d’informàtica al Milà i després vaig treballar a Igualada, ara estic treballant en una empresa amb seu a Barcelona. Per a mi va ser molt important poder estudiar al Milà. En aquella etapa de la meva vida no volia fer batxillerat i vaig començar amb el grau mitjà i posteriorment els superiors. Em va anar molt bé. N’estic molt content. Tothom hauria de poder estudiar el que vol, i moltes vegades això no és possible. No tothom té la sort de poder estudiar la seva vocació, per molts factors. La formació professional ha de ser més assequible i accessible. És positiu que qui vulgui estudiar informàtica ho pugui fer, sigui fent una carrera universitària o fent un cicle, que també pot ser un camí cap als estudis universitaris.