'Per a un periodista, la llibertat d'informació és com l'aire que respirem'

Amb quina voluntat neix el Triangle?

Jo sóc periodista per vocació i vaig començar a treballar al 1976. Després de passar per diversos mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid vaig poder constatar que la censura —ja sigui de tipus polític o econòmic— encara existeix. És per això que, amb una sabata i una espardenya, vaig decidir fundar EL TRIANGLE l'any 1989. Per a un periodista, la llibertat d'informació és com l'aire que respirem. I això és el que fem a EL TRIANGLE: investigar i explicar allò que els altres mitjans de comunicació no poden o no volen publicar.

Després de 20 anys d’història, quin balanç en feu?

La primera edició d'EL TRIANGLE va sortir el 29 de gener de 1990 i ara, per tant, celebrem el 20è aniversari. Com us podeu imaginar, l'alegria per la fita aconseguida és immensa! Que un setmanari ‘canyero’, gestionat pels treballadors i sense cap grup capitalista al darrera, hagi sobreviscut durant vint anys és una gran victòria per la llibertat d'expressió. I tenim molts projectes al sarró que anirem desenvolupant en els pròxims mesos!

Com ara quins?

Continuar millorant i continuar creixent. En els últims mesos, hem encetat una estratègia d'internacionalització que volem anar ampliant. Ara, a banda de les delegacions territorials catalano-occitanes, tenim corresponsalies a Brussel·les, Madrid, Lisboa, Nova York, L'Havana i Mèxic DF. Aquesta setmana encetem la delegació d'Euskadi i, en les pròximes setmanes, esperem obrir les d'Àfrica (Senegal), Orient Mitjà (Síria) i Amèrica Llatina (Veneçuela).

Moltes coses a celebrar... Què fareu, per l’aniversari?

Aquest dimecres, dia 3 de febrer, fem una festa sonada al Palau de la Música. Amb aquest acte, a banda de celebrar el 20è Aniversari de la revista, volem ‘exorcitzar’ tot el mal que els ‘xoriços’ Fèlix Millet i Jordi Montull han fet a una institució tan emblemàtica com és el Palau de la Música. A més, hem editat una revista especial commemorativa d'aquesta fita, amb les millors portades i il•lustracions que hem publicat en aquests darrers vint anys.

Quan decidiu fer el pas cap al món digital i l’edició a Internet?

Ara fa un any, vam posar en marxa el diari digital www.eltriangle.eu. Per tant, EL TRIANGLE és ara un setmanari en paper i un diari a Internet.

Però, continua funcionant bé l’edició impresa?

Millor que mai. Crec que el paper imprès és idoni pel tipus de periodisme que nosaltres fem: reportatges d'investigació, entrevistes en profunditat i articles d'opinió. El diari d'Internet ens permet seguir l'actualitat amb informacions més curtes i immediates. El setmanari EL TRIANGLE va començar amb 12 pàgines i ara en fem un mínim de 48 i, per exemple, aquesta setmana en publiquem 72 (el nostre rècord). Cada suport té el seu format i el seu llenguatge: premsa, ràdio, TV i Internet poden coexistir.

Falten més mitjans de comunicació que apostin per les noves tecnologies?

Quan EL TRIANGLE va néixer, Internet no existia. Internet possibilita el somni dels periodistes de crear els nostres mitjans de comunicació i això és fabulós. Ara bé, el problema és la capacitat per assolir audiència. De què serveix tenir una web o un bloc si no tens ‘massa crítica’ per crear opinió?

Quins avantatges dóna una publicació per Internet respecte de les tradicionals?

Jo valoro d'Internet la immediatesa en difondre la notícia i la multiplicitat de suports per rebre-la (ADSL, wi-fi, telèfon mòbil...), a més de la interconnectivitat amb els lectors. En canvi, no és el suport idoni per articles llargs i en profunditat.

El Triangle és de la ‘filosofia’ Països Catalans... També des dels seus inicis?

La ‘filosofia’ d'EL TRIANGLE és molt pràctica i senzilla: donar informació i arribar allà on hi ha comunitats que parlen català/valencià i la llengua germana occitana. Per això tenim delegats i distribució a Catalunya, les Illes Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya del Nord, La Franja, L'Alguer i Occitània. Crec que el concepte ‘Països Catalans’ ha deixat de tenir vigència i és contraproduent fora de Catalunya:

En la mesura que té un regust imperialista, concita un rebuig epidèrmic al País Valencià, a les Illes Balears, a Andorra, a la Catalunya Nord... Hem de ser pragmàtics i refer els llaços amb els nostres veïns a partir de l'instrument que ens dóna la Unió Europea: l'Euroregió. M'estimo més parlar d'Euroregió Pirineus-Mediterrània, un projecte prenyat de futur, i que ja és una realitat que s'anirà consolidant i enfortint en els anys a venir. A més, no concita l'animadversió dels nostres veïns. Al contrari.

Com ho perceben els lectors? Heu aconseguit fer xarxa d’aquesta Euroregió?

Tenim periodistes, lectors, subscriptors i anunciants a tots els territoris de llengua catalana/valenciana i occitana. Som l'única revista que, de manera sistemàtica, publica cada setmana articles i reportatges de tota l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, a més del País Valencià i L'Alguer. Crec que els mitjans de comunicació catalans, tard o d'hora, hauran de seguir la mateixa estratègia per tal de d'adaptar-se a la realitat. A més, som l'única publicació que col·loca els articles de Madrid en la secció d'Internacional.

Com veieu la política d’avui en dia?

La sobirania i el poder —tant local, com nacional, com estatal, com europeu— rau en la lliure voluntat dels ciutadans, expressada a través de les urnes. Més enllà del desinterès o de la ‘desafecció’ és el nostre deure com a ciutadans participar en els processos electorals. Com a persona d'esquerres, a mi m'agradaria que el Tripartit continués governant Catalunya i els ajuntaments del país. Ara mateix, el tema més candent és la sentència del Tribunal Constitucional sobre el Nou Estatut. Si a Madrid ens el ‘retallen’ encara més, la resposta de Catalunya serà contundent.

I sobre la llengua catalana, en quin estat de salut es troba?

Crec que a Catalunya, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent i Andorra el català ha aconseguit garantir la seva supervivència, amenaçada per la dictadura franquista i, en l'actualitat, pel PP. En canvi, al País Valencià, a la Catalunya Nord i a L'Alguer, la pressió del castellà, del francès i de l'italià (emparada per la política de governs de dreta) la salut del català és molt precària i cal amb urgència un gir polític per poder-lo salvar.

Què s’hauria de fer per millorar-la?

És essencial que la llengua catalana/valenciana assoleixi el ple reconeixement a la Unió Europea. Aquest és el principal repte que, en l'àmbit lingüístic, tenim els catalans d'aquesta generació.

Com a anoienc, com veu la situació actual de la comarca? Quin futur li espera? Cap a on ha de caminar?

L'Anoia, malgrat la conjuntura econòmica adversa, té moltíssim futur, sempre que no erri la seva orientació estratègica. Per a mi és una equivocació que la conca de l'Anoia vagi a ‘petar’ a la vegueria de la Catalunya Central. L'Anoia és vocacionalment Àrea Metropolitana de Barcelona i, si tenim clar aquest concepte, és el territori idoni per esdevenir la Porta de Barcelona en l'eix cap a Madrid-Lisboa i en l'eix Saragossa-Bilbao. Atesa la saturació del Baix Llobregat, del Vallès i del Maresme, crec que la comarca de l'Anoia és la ‘gran reserva’ per a la creació de noves activitats econòmiques que hi ha a la conurbació barcelonina, entesa com a capital de la Mediterrània.