Ser pilot jove, el privilegi de volar

Un any més, l'European Balloon Festival d'Igualada reuneix a pilots de globus d'arreu del món. La ciutat es torna una atracció per tots aquells professionals, aficionats i curiosos del món dels globus, els quals, conjuntament, converteixen el municipi en un entorn únic i el festival en un esdeveniment incomparable.

Per molts igualadins i igualadines aquesta ja és una tradició arrelada a la ciutat i, per això, no és estrany pensar que aquest sector ha despertat la curiositat de diverses persones del municipi. La Clara Lladó i el Carles Costa són dos joves igualadins que, arran d'una infància entre globus, van decidir ser pilots.

En ambdós casos, l'impuls de treure's la llicència de pilot de globus va arribar sol. La Clara, que acaba de ser mare, ha crescut en una família en la qual tothom és pilot de globus. El seu pare i el seu tiet, els dos pilots, van fundar l'empresa Ultramagic, una de les companyies del sector més reconeguda internacionalment. A més, les seves quatre cosines i la seva germana han seguit la tradició familiar i s'han convertit en pilots. "La veritat és que no t'ho planteges. De la mateixa manera que, si ets de poble, no et qüestiones si treure't el carnet de conduir o no, el títol de pilot és una cosa semblant, ja ho esperàvem. De fet, podria ser l'ovella negra de la família si no tingués el títol". Ella ha continuat amb la tradició familiar i espera poder-li passar al seu fill. "Amb la maternitat ara farà 7 o 8 mesos que no volo i em fa molta il·lusió aquest European perquè és el seu primer, i com que és un hobby tan difícil de mantenir m'agradaria poder-li passar a ell. Això em motiva a tornar a volar".

D'altra banda, el Carles també fa anys que es va introduir en el món i "des de ben petit acompanyava a mon pare a festivals i competicions arreu d'Espanya". Va decidir treure's la llicència després de la pandèmia "per poder tenir-ho com a hobby o perquè acabés sent una professió, com ha acabat sent". Avui dia és pilot i exerceix la seva professió a l'empresa Camins de Vent, fent vols de passatgers per clients. Tot i això, aconseguir ser pilot i, a més, acabar dedicant-hi no és un camí fàcil.

Una passió amb entrebancs

Una de les principals dificultats per poder dur a terme aquesta activitat és el cost dels recursos que es necessiten. "Per poder volar necessites molt material que val molts diners com el gas, sobretot, l'assegurança, el cotxe, el remolc, la gasolina o el mateix globus", comenta Lladó. "Això no és com anar a jugar a pàdel, no pots llevar-te i decidir que vols anar a volar, no és tan fàcil. A part, has de preparar-ho tot el dia abans, tot l'equip que necessites. Tampoc ho pots fer qualsevol dia perquè et pot ocupar molt temps i mai saps quant durarà, pel temps de preparació i pel temps que comporta el rescat".

A més, s'han de complir unes condicions meteorològiques bones. "A l'estiu es vola molt d'hora al matí i a última hora de la tarda, com més a prop de la posta de sol millor, perquè és el moment del dia que fa menys calor perquè el terra està menys calent. Aquests vols de tarda són més complicats perquè tens poc temps abans que es faci de nit i has de ser ràpid", explica Lladó.

Pilot de professió

Lladó va estudiar negocis internacionals i ara mateix combina la seva professió amb el seu hobby, volar. "La meva germana va estudiar traducció i dues de les meves cosines, una va estudiar piano i l'altra va estudiar cuina. Evidentment, et planteges continuar amb el negoci familiar, però és molt complicat".

D'altra banda, Costa sí que treballa d'això, tot i que fins ara ho combinava amb una altra feina. "Arribar a dedicar-t'hi és molt complicat. Per poder-ho fer has d'acumular moltes hores de vol, unes 50 hores, i pagar-te de la teva butxaca tot el que comporta. En aquest moment pots demanar la llicència comercial. Com més hores acumules més gran pot ser el globus que portis. En aquest sentit, a una empresa de transport de passatgers li interessa que puguis portar globus grans perquè sigui més rendible".

Ara mateix, Costa porta acumulades 200 hores de vol aproximadament i pot portar al voltan d'uns 16 passatgers. En dos anys, ha aconseguit una xifra poc comuna entre els joves que s'inicien en el sector. "El meu cas no és el més normal. "Camins de Vent va apostar molt per mi, em va deixar globus per volar o em deixaven volar amb un altre pilot, el qual s'anomena "doble comandament", per acumular més hores". Cada pilot té un llibre de vol i cada globus té el seu propi llibre on s'anoten les hores volades. Després s'encarreguen de comparar-ho i comprovar que tot coincideixi.

D'altra banda, ser pilot de globus és una professió molt diferent de qualsevol altre. "La pitjor part són els horaris, sempre et toca treballar quan la gent té festa, en caps de setmana, i molt d'hora. Tot l'estiu has de treballar perquè és la nostra temporada. A més, com a pilot no tenim hora d'acabada, sempre saps quan comences i mai quan acabes", explica Costa.

Tot i això, assegura que treballar amb persones és molt enriquidor. "Tots venen a passar-ho bé, és molt agraït. A més, que el meu hobby hagi acabat sent la meva professió és el que m'ha fet més feliç aquests últims anys. D'aquest món ja no em treu ningú".

El món de la competició

A banda de ser un hobby i una professió, volar en globus també és un esport. Molts pilots d'arreu del món volen en competicions nacionals i internacionals. S'ha de tenir en compte que tots els factors meteorològics afecten les competicions, les quals fan que sigui un esport molt difícil de dominar. "En una competició jugues amb les alçades i les direccions del vent. El globus puja amb l'aire calent (amb la flama) i si vols que baixi has de fer entrar aire fred esperant una estona sense cremar o, si vols anar més de pressa, estirant una corda per obrir una mica la part de dalt del globus i deixar sortir l'aire calent".

Lladó ha participat en alguna competició com a pilot, però sobretot ha format part de l'equip del seu pare en diverses competicions al llarg dels anys. "S'ha de tenir en compte que les direccions del vent que es donen abans de començar el vol no són constants, és a dir, aquestes poden canviar durant el vol a mesura que el terra es va escalfant i va augmentant la temperatura".

Les proves que es disputen en competicions poden ser molt diverses. En termes generals, existeixen les proves físiques i les proves virtuals. Les físiques normalment consisteixen a arribar a un punt concret on hi ha una diana a terra. El globus ha d'intentar aproximar-se al màxim i llançar un marcador anomenat testimoni. Lladó assegura que aquest és un dels moments més difícils i en els quals es requereix més destresa. "Pot ser que estiguis volant a 200 metres, que és un punt molt alt, i hauràs de tenir en compte que a 100 metres la direcció i la velocitat del vent és totalment diferent i, per tant, hauràs de llançar el testimoni en una direcció concreta perquè faci el moviment que tu vulguis, això és complicadíssim. En això es diferencien els millors del món i en un mundial, per exemple, veus que destaquen en tècnica".

D'altra banda, existeixen les proves virtuals, que consisteixen a volar amb el GPS o un mapa virtual i aconseguir fer una àrea màxima o una àrea concreta el màxim d'estona possible.

Segons Lladó, a Espanya les competicions són escasses i molt sovint competir és sinònim de desplaçar-se arreu del món. "L'European Balloon Festival és més aviat un esdeveniment festiu i no es tracta tant d'una competició perquè en el fons es fa perquè la gent de la ciutat gaudeixi i veient els globus".

Per la seva part, Costa recentment s'ha iniciat en el món de la competició i fa només unes setmanes participava en el seu segon campionat, el nacional a Ciudad Real. Assegura que "és el què més m'agrada".

"Aquí a Espanya no tenim gaires competicions de nivell, n'hi ha dos l'any i t'has de desplaçar. Quan marxes fora t'adones del nivell que hi ha". Costa comenta que els millors pilots del món venen a Igualada perquè, en part, gairebé tots són pilots d'Ultramagic. "Portar un globus Ultramagic és com portar un Ferrari i això també es veu en les competicions perquè gairebé sempre el pòdium és amb els globus de la companyia".

"Personalment, tot i no haver quedat en la millor posició en aquest darrer campionat, estic content perquè ja noto la millora de l'any passat. Si volar en si ja és complicat, participar en competicions encara ho és més, però això és el que et farà guanyar més experiència i ser més bon pilot".

La inserció dels joves en el sector

"La mitjana d'edat dels pilots és molt elevada i a la llarga en faltaran", comenta Costa. "Per això, crec que és molt important que les empreses apostin per ajudar als joves, com va fer Camins de Vent amb mi. Haurien d'ajudar a proporcionar globus als joves, potenciar que els joves participin en competicions perquè és la manera d'aprendre en situacions més difícils i d'acumular hores. Això els ajuda a formar-se i al cap d'uns anys la companyia podrà tenir professionals molt més preparats".

D'altra banda, el sector del globus és un món molt masculinitzat, comenta Lladó. "En un festival que vam anar, érem un equip de cinc noies joves. Estem parlant d'un festival amb 500 globus i la gent es quedava molt sorpresa perquè érem gairebé les úniques". A més, tot i que ho pugui semblar no és una activitat que requereixi molta força física, es tracta més de destresa i habilitat. "En aquest sentit, no entenc que hi hagi una competició per dones, personalment no hi estic gaire d'acord. No és un tema de força i no entenc per què s'hauria de diferenciar, des del meu punt de vista".

Una activitat única

Tot i les dificultats d'accés al sector, tots dos coincideixen que volar és un privilegi i una activitat incomparable. "La part més bona d'aquesta activitat és que et dona una perspectiva molt diferent de qualsevol altre mitjà de transport. Jo he volat molts cops aquí Igualada, però sempre és un vol diferent. El vent pot anar a la mateixa direcció i pots aterrar al mateix lloc que ahir, però el vol sempre serà diferent", explica Lladó.

Costa creu que "volar és una activitat que tothom hauria de fer un cop a la vida. Per mi volar és tranquil·litat, silenci i pau. És una activitat molt enriquidora en tots els sentits".