'La pobresa que ens ve és aquella persona que avui treballa, però que demà potser ja no'

Quin índex de pobresa té Igualada?

La veritat és que durant el darrer any, any i mig, no hem notat un increment important de persones pobres i amb risc d’exclusió social. Precisament recentment hem tractat aquest tema amb Càritas i hem vist que les dades ens coincideixen: des de finals del 2010 la situació a Igualada és d’un electroencefalograma pla.

Sense cap repunt?

Si que hi va haver un repunt, però abans, el 2009. Això ho atribuïm a què va ser l’any de la llei de la dependència i els inicis de la crisi econòmica. Aquests dos fets, entre altres, van empènyer a molta gent a acudir als serveis socials per demanar ajudes.

Parlim amb xifres...

Doncs el volum actual és d’unes 5000 persones ateses pels serveis socials de l’ajuntament, i unes 600 persones que cada mes es ‘beneficien’ del Banc dels aliments. Aquests últims ja són persones molt més necessitada que ratlla els mínims dels ingressos per viure.

Quin perfil de gent recórrer als serveis socials?

De perfils n’hi ha molts, però n’hi ha dos que ens preocupen en especial. D’una banda les unitats familiars formades per parelles joves, al voltant dels 30 anys, i que ara s’han quedat sense feina. Aquest és un col·lectiu que fins ara no havia necessitat ajuda. I el segon perfil preocupant és el de les persones entre 45 i 55 anys. Aquesta franja d’edat ho té força més complicat que no pas els joves a l’hora de trobar una feina, i això agreuja la situació.

Es pot parlar d’una ‘nova pobresa’?

Doncs sí i és el repte que tindrem en un futur. La pobresa que ens ve és aquella persona que avui treballa, però que demà potser ja no i que amb els recursos econòmics que té no pot pagar els mínims per sobreviure. Aquests seran els nou pobres i els que en un futur engreixaran les xifres de la pobresa.

Es fa prou des de l’administració?

Mentre hi hagi una sola persona que passi gana, no es fa prou. L’administració hauria de tenir tots els recursos per evitar la pobresa, però això no és així. No tenim el finançament adequat per ajudar a tothom, i ho sabem, per tant, la única opció és fer una bona feina des dels serveis socials. Una tasca que moltes vegades no està gens valorada, però que a Igualada es compta amb un bon equip de professionals.

Quina és la seva feina, a grans trets?

Doncs a més de fer una tasca assistencial i d'ajuda a totes les persones que ho necessiten, el nostre model inclou una part més participativa. És a dir, fem una feina de prevenció i orientació, de tal manera que s'ofereixen eines per que les persones puguin evitar caure en risc de pobresa o exclusió social. Crec que la detecció de futurs casos ha ajudat molt a mantenir i no augmentar els nivells de pobresa a la ciutat durant els últims mesos.

S’imaginava tota aquesta problemàtica quan va acceptar el càrrec de regidor d’acció social?

El càrrec no em va tocar, sinó que vaig ser jo que em vaig oferir per ocupar-lo. Jo el vaig voler expressament, i des del primer dia sóc conscient de la problemàtica existent en aquest àmbit. Hi ha molta feina i per això hem de treballar fort. Tant de bo un dia em quedés sense feina,... voldria dir que la pobresa hauria desaparegut.

Per què aquesta regidoria?

Per que una de les meves virtuts, tot i que no és bo parlar de les virtuts d’un mateix, és que sóc molt dialogant. Sóc una persona que m’agrada escoltar i dialogar les coses, sense imposar res. De fet així és com es treballa als serveis socials, per consens. A més també em considero una persona amb molta sensibilitat respecte als problemes que pateix la gent. Sembla estrany en un home, ja que la sensibilitat sempre la donen les dones, però... jo sóc així.

Què en pensa de la Marató per la pobresa?

Doncs crec que és un molt bona manera de conscienciar a la gent i a la vegada recaptar diners per diversos projectes. De fet, l’Ajuntament d’Igualada conjuntament amb Càritas hem presentat el projecte ‘Ens fem costat’, un programa que vol donar cobertura a les persones en situació de risc i exclusió social. Aquest projecte és un dels 235 treballs socials de Catalunya que s’han presentat a la Marató per optar als fons que es recapti diumenge durant el programa.