"En política, hi ha molta gent que només busca tenir un càrrec, l’idealisme s’ha perdut"

Aquest cap de setmana se celebra el 24è congrés d’Unió Democràtica de Catalunya. Els compromissaris, elegits a través de les diferents assemblees territorials, estan convocats a ratificar, o no, les tres ponències presentades –l’estratègia a seguir els propers 4 anys- i l’equip del Comitè de Govern encapçalat novament per Josep Antoni Duran i Lleida. Un dels militants més antics, i que compta amb la medalla d’or de l’antiguitat és l’igualadí Manuel Miserachs.

Fill d’Igualada, amb 85 anys a l’esquena és advocat en exercici. Va ser alcalde de la ciutat d’Igualada des del 1979 al 1991 i tot i que ara viu una mica apartat de la política local, segueix amb fervor els moviments a Barcelona i a Madrid, pendent com tothom de la proposta de finançament. Aquest cap de setmana no s’arribarà a Sitges, al congrés d’Unió, però encara en manté els ideals.

Una de les ponències del congrés insisteix en la importància de la centralitat política i la governabilitat a Madrid...

Es que ha de ser així. Unió sempre ha estat una cara moderada del catalanisme, toquem de peus a terra. Cal que en traiem profit de Madrid, l’independentisme és una idea molt maca, a mi també m’agradaria, però no pot ser, és un ideal impossible i hem de ser realistes, tocar de peus a terra. El mateix Pujol ho va veure, i se’l va acusar amb allò del ‘peix al cove’, però ara tots fan el mateix...

Creu que els partits s’assemblen massa entre ells?

Els partits i la gent que ho viu, no són el que havíem estat. Abans els que estàvem posats a la política ho sentíem més, ho vivíem més, entre els partits hi havia unes barreres molt clares,a ara és més borrós, hi ha temes que s’interfereixen. Sembla que segons com puguis canviar de partit sense adonar-te’n; hi ha molta gent que només busca tenir un càrrec, l’idealisme s’ha perdut. HI havia discussions entre els partits, no és que ens baralléssim, però tractàvem coses de fons, hi havia una lluita aferrissada i tenaç, però bastant civilitzada, és clar.

I la militància a la clandestinitat...

Recordo quan era a Barcelona, els primers contactes amb Unió Democràtica ens reuníem a casa la vídua de Carrasco i Formiguera, feia uns deu anys que l’havien assassinat...després, quan ja tornava a ser a Igualada, en temps de l’estat d’excepció van venir uns militants a demanar-me que cremés tota la documentació i la informació política que tingués, per la meva seguretat. No ho vaig fer pas, encara ho guardo tot... si quasi tot el que tenia era informació política.

Han canviat les coses, i les maneres

Les primeres campanyes electorals...la propaganda la portàvem casa per casa, i tothom ens rebia amb bones paraules, tan li feia el partit que fossis, era tothom molt amable; als 70’ tot el que fèiem era inèdit, original, ara la propaganda tota la fan igual, des de Barcelona....és diferent, més impersonal.

Era idealista mentre era alcalde?

I encara ho sóc. Sóc d’Unió des del 1947 i ningú ho canviarà. Quan vaig començar d’alcalde però eren altres temps. En Roca Junyent, l’any 79 quan Convergència i Unió encara no havia arribat a la Generalitat, ho havia dit alguna vegada: “l’alcalde d’Igualada és la persona administrativament amb poder més important de Convergència i Unió. És clar, ell era diputat a Madrid, en Pujol conseller, només jo tenia un talonari i podia fer talons. Per un valor moderat, és clar (somriu). Però al 80 ja va entrar el Pujol, i és clar, també en podia fer de talons”.

Què me’n diu de l’actualitat? Com veu la política municipal avui dia?

Ui, aquí ja no hi entro, fa temps que me’n vaig desvincular, i tot i que al seu temps vaig fer-hi molta feina, ara no n’estic al cas.

12 anys a l’alcaldia donen per molt. 25 anys enrere l’urbanisme també era tan polèmic?

No sé si tant, però rebíem crítiques també, és clar. Quan vam tirar endavant el polígon hi havia un sector important de gent que s’hi oposava; quan vam inaugurar el pas soterrat, els socialistes no van ni presentar-se a l’acte, no hi estaven gens d’acord.....I el Pla de la Massa, tenia més d’una lectura. Hi havia gent que no volia que convertíssim el terreny en urbanitzable, però ho vam fer perquè hi havia pocs terrenys al centre, i donant més espais, augmentava la competència i baixaven els preus...

I ara el centre urbà, que tan disputat havia estat, s’està quedant buit

Hi ha molts propietaris, cases velles, massa feina per fer. La gent vol cases noves i ara no tothom les arregla, no hi ha diners.

Quina dimensió creu que té la Crisi actual?

Hi ha hagut altres temps dolents, però no tinc record de cap moment pitjor que el que estem vivint, i això que encara no sabem com acabarà. Com advocat que sóc, porto temes d’herència i compra-vendes, i m’he trobat amb casos de gent que havia comprat una finca per arreglar i ara quan ho ha tingut tot fet, no s’ho poden ni treure de sobre; un client ha fet uns pisos, em demanava l’altre dia que si trobava algú que ho volia tot, li deixava pel preu de la hipoteca, només per treure’s el mal de cap, perquè guanyar-hi....res de res! Al contrari, hi haurà perdut tota la inversió..... el que vivim avui dia, no és cosa de riure.