"El principal problema és la mancança d'espais teatrals, totes les entitats s'hi troben"

Com neixen els Pastorets d'Igualada?

Hi havia un grup teatral, els Caçadors del Noia, que el pare va dirigir durant una temporada i els va enredar per fer uns pastorets, però amb una sabata i una espardenya, eh? Era temps de postguerra i no hi havia gran cosa. De fet es va dedicar a recollir casa per casa, de gent que anys enrera havia fet pastorets, roba i material que ja no feien servir, i com que els espais per fer teatre eren limitats, van començar a les Escolàpies. De fet, les típiques envejes i desavinences igualadines (de l'època però també una mica encara ara), els tancaven portes, i van estar un temps canviant constantment d'escenari, el Centro Nacional, les Escolàpies, el Mercantil, la Cooperativa i el teatre Rex.

Des del principi ja hi havia música?

Els primers dos anys, ho van fer només amb text, peròs'havien conservat les partitures que s'havien fet populars a l'època de Folch i Torres, i es va recuperar. De fet el qui va començar a acompanyar al piano, el Josep Mª Oriol, encara ens acompanya ara. Al cap d'uns anys, quan ja estaven al Centro Nacional instal·lats, a l'Ateneu, vam provar de fer-ho amb orquestra, i ho vam fer uns deu anys, però econòmicament era inviable i no ens acabavem d'entendre amb els assajos. Després vam demanar reforços a les corals, perquè en el tema de cantar sempre hem anat més coixos, però al final, tenim alguna gravació amb cor que fa de coixí i hi cantem a sobre, algunes cançons les fem en directe, amb el piano.

També hi ha hagut canvis en la durada

Sempre hem estat fidels al text de Folch i Torres, des del començament només ens vam carregar dues coses: el temple, que és un fragment amb diàleg però ho fem com un quadre estàtic, i el pròleg, que és bastant llarg i només en mantenim el tros que parla dels pastorets, que és el que ho lliga amb l'obra.

Però ara hi ha sessions més curtes

I anem cap a aquest camí. Segurament acabarem fent només una sessió llarga, de tres hores, i la resta seran de dues. Podem reduir una hora treient un personatge i les escenes en les que surt, en Jetzè, i també hem escurçat el paper del Jeremies. No hem volgut treure el personatge pel simbolisme que té. Quan Folch i Torres va escriure l'obra, els tartamuts eren exclosos socials, s'havien d'amagar, i posar-los a dalt l'escenari va servir per normalitzar una mica la seva situació.

Però la feina hi és igual

I tant! Els assajos comencen sempre a l'octubre, i fins als assajos generals fem cada dilluns i cada dijous. L'important del treball que fem és que no hi ha cap paper vitalici, els personatges principals estan doblats o triplicats i es reparteixen les funcions.

Què és el pitjor i el millor de fer Pastorets?

El que costa més és mantenir el bon ambient, el bon rotllo entre tots els participants perquè són moltes persones i molt diferents, i el clima de treball és molt important. El pitjor, però és el fet igualadí que no hi ha espais teatrals. Que no poguem disposar 4 o 5 dies d'un espai per treballar a consciència, ja que es necessiten moltes hores per preparar un bon espectacle, és un problema amb el que ens trobem totes les entitats i els grups de la ciutat. El més maco de tot és quan veus que tot va bé, que els més menuts, que són els primers que acusen cansament i avorriment, han estat atents i asseguts a les butaques.

I el públic, continua venint?

Sempre ha estat bastant canviant, però el principal problema pel tema públic és que els infants no ho coneixen, i per això hem anat a les escoles a explicar el què simbolitzen els Pastorets i una mica l'argument. Ens vam adonar, ara fa uns anys, que unes generacions havien quedat desconectades dels Pastorets, pares joves que no coneixien l'obra ni que es fes a Igualada, i hem fet un treball important de tornar a donar-ho a conèixer. I de moment ha tingut els seus fruits perquè a la primera sessi´, diumenge, majoritàriament hi havia pares joves amb els seus fills, no els hi duein els avis com solia passar abans.

Potser amb l'objectiu Pastorets de TV3 s'acabarà de popularitzar...

Crec que hi farà molt de bé en el món dels pastorets, no només perquè és un gran espectacle, ja es veurà el dia 5 quan TV3 emeti l'obra, sinó perquè amb la televisió arribarà a més sectors. És clar que són uns pastorets molt diferents, molt musicals, molt ballats, molt treballats, de fet. La feina que la Coco Comín ha fet amb la dansa i la música i l'ecenografia que hi ha és espectacular, igualment els "trucs de màgia", que van a càrrec del Mag Lari... És una altra dimensio, però tots els que hi han participat són "amateurs", com els diuen ells.