'Probablement no tornarem a tenir el sistema sanitari que tenim ara'

La salut és un dret bàsic i constitucional, i no podem permetre retalls en drets socials bàsics que han costat tant d’aconseguir. El govern l’està vulnerant?

Exacte, no hi ha dubte. S’ha de respectar. El sistema sanitari actual a Catalunya i Espanya és un sistema amb prestigi amb cobertura universal i qualitat assistencial elevada.

Segurament les retallades en el fons també són una manera de preservar alguns drets social, vull dir que la necessitat de fer-les segur que existeix.

Les retallades són justificables?

No estic en contra les retallades, però és evident que es pot discutir la forma de fer-les i d’aplicar-les. Estem en crisi en tots àmbits i si la sanitat, que representa un tant per cent més important del pressupost, segur que s’ha de retallar.

Per tant, potser l’error està en les formes...

Crec que hi ha dos tipus d’errades. En primer lloc, la manca de previsió. Segurament la situació actual era difícil de preveure, a més tenint en compte que ha afectat molts sectors que tampoc ho havien previst. I en segon lloc, considero que l’error passa per la manca de coordinació dels polítics, els gerents hospitalaris i els propis professionals.

Es podria fer una previsió més acurada, unes retallades més progressives, no tant brusques. Per fer una replantejament de certs aspectes sobre la sanitat que no són els propis assistencials.

Les retallades poden fer minvar la qualitat de la sanitat pública?

Segur. No hi ha cap dubte.

Quines alternatives ens queden?

Hi ha d’haver un període d’acceptació i de presa de consciència, tant a nivell social com dels propis professionals. Hem d’entendre que estem en un període de recessió i que, per tant, no es pot dur a terme tot el que es feia fins ara en els hospitals; perquè s’ha arribat a una nivell de cobertura sanitària, de complexitat de procediments amb proximitat... que el sistema no podrà suportar, ja que no pot fer-se’n càrrec. De fet, probablement no tornarem a tenir el sistema de sanitari que tenim ara: es redefinirà.

I cap on anirà?

Ja s’anirà o, més ben dit, ja es va definint, perquè no pot ser que tots els hospitals facin de tot. Això implica que hi hagi equips, infraestructures i professionals infrautilitzats. Aquí tot es prepara tenint en compte el ‘per si de cas’, i l’activitat duta a terme en un any no justifica que hi hagi tot el que tenim. A més, el sistema no ho pot assumir. El canvi en aquest sentit potser passaria per tenir hospitals de referència, és a dir, si hi ha un pacient que té un accident ha de saber que ha de dirigir-se a un hospital determinat, ja que allà és on estan preparats per allò.

Quin paper estan jugant en tot aquest procés les assemblees? El govern està escoltant les reivindicacions del col•lectiu de metges i infermers?

Sí. Crec que el rebombori dels professionals sanitaris ha estat d’una índole mediàtica que ja tingut una alta repercussió. Segurament això ha fet que els polítics no hagin restringit i hagin entrat en fase de reflexió. Però, malgrat tot, falta una consciència social... perquè quan es comencin a veure tots els canvis que s’estan aplicant hi haurà el problema.

És cert que els polítics escolten, no hi ha més remei! Com tampoc no tenen cap altra alternativa que retallar, perquè privar d’educació i salut és greu, i confio en que, si s’està fent, és perquè no hi ha altra opció.

Catalunya és una de les comunitats que menys diners destina a sanitat, per sota de la mitjana de l’Estat i molt per sota de la mitjana d’Europa. Què representa això?

A Catalunya comptem amb una gran qualitat sanitària, i ho demostra el fet que moltes persones d’altres comunitats autònomes vénen a Catalunya per a ser tractats o intervinguts.

Creus que algunes alternatives a les retallades serien, per exemple, el no finançament dels medicaments disposats fora dels hospitals, el copagament dels serveis d’urgències i, per últim, reclamant a l'Estat el cost dels tractaments oferts a la gent d'altres autonomies que vénen aquí per assistència sanitària?

En primer lloc, val a dir que aquestes serien algunes alternatives, però n’hi ha moltes més a valorar, com el fet que el pacient hagi d'assumir despeses que no corresponen específicament a l'àmbit mèdic, per exemple. Pel que fa al copagament d’urgències fa molt de temps que es va posar sobre la taula i, efectivament, potser és el moment que surti el problema, perquè va quedar guardat en un calaix.

En segon lloc, respecte de reclamar a l’Estat els tractaments... és complicat, ja que el sistema de comunitats autònomes és complex.

En quina situació et trobes?

He acabat la residència a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona, en anestiologia i reanimació, després de 4 anys. La situació per als que ens hem d’incorporar als hospitals és molt injusta perquè no es contracta ningú de nou i, mentrestant, hi ha molts metges de fora que tenen contractes aquí sense no tenir l’homologació del títol.

De fet, en els propers anys hi ha previst un augment de persones, que actualment s’estan formant a Catalunya i Espanya, que necessitaran treballar. Si el sistema sanitari continua així, els metges hauran de marxar i acceptar contractes precaris.