Joan Vidal: "La producció d'energia renovable s'ha donat a macroempreses i nosaltres estem contents i enganyats amb l'autoconsum"

Tenint en compte la sequera que viu el nostre territori, en quina situació ens trobem ara mateix a Catalunya?
En aquesta situació de sequera aparentment hi ha un abans i un després. Caldrà veure com afecta aquesta setmana de pluges que hem viscut. Tot i això, pel que fa a tot el que són conreus herbacis d'hivern (cereals, farratges colzes, etc.) el mal ja està fet. Podríem puntualitzar en zones com la Garrotxa o el Pla de l'Estany, però ja hi ha danys del 70%/80% o fins al 100% a tot arreu, és una sequera molt generalitzada. Fins i tot pot tenir conseqüències amb l'arròs, oliveres, vinyes, etc., que són cereals d'estiu, estem encara a l'expectativa. Si plou d'ara endavant pot ser que aquesta sequera no tingui afectes per aquests cultius, tot i que en podria tenir per altres casos com els abastaments d'aigua.

Quins efectes i repercussions directes tindran aquestes pèrdues per un ciutadà?
Gran part de tots aquests conreus d'hivern es veuran afectats com per exemple els farratges, el menjar del bestiar. Aquest cas ja té efectes en algunes persones, algunes tenen dificultats per pagar el farratge i d'altres es treuen part del bestiar perquè no el poden alimentar. Això farà que la producció de carn disminueixi i, per tant, que el seu cost augmenti de cara el consumidor.

El cas dels cereals és semblant, però com que és un aliment que també s'importa, avui en dia ho suplim amb cereals que venen de fora de la Unió Europea. Des de fa un any amb la guerra d'Ucraïna, es van obrir fronteres i ara mateix estan entrant cereals de qualsevol lloc del món i produïts amb qualsevol sistema que no té res a veure amb els estàndards europeus. Sota la por de l'encariment de preus per la guerra i ara per la sequera, ningú diu res i ens estan entrant cereals transgènics, cereals produïts amb pesticides que aquí a Europa no estan autoritzats però en altres llocs sí. Això és el que avui en dia aguanta els preus dels cereals baixos.

I creus que això és una situació temporal o ha arribat per quedar-se?
Jo crec que ha arribat per quedar-se, però com a consumidors hauríem de poder triar. Hauríem de saber si consumim uns productes de la UE amb els estàndards que volem per salvar el planeta o consumim uns altres produïts a qualsevol lloc del món amb uns estàndards antics i a un preu més baix i amb una càrrega ambiental més alta. No ens ho expliquen de cap manera i ho hauríem de saber.

Quins efectes està patint la comarca de l'Anoia en concret?
El cas dels cereals parlem d'un mercat global, és a dir, és igual que a l'Anoia es culli 1000 a què se'n culli 0, el preu es marca en mercats internacionals i no variarà. La situació aquí és que hi haurà 0 collites aquest any i, per tant, hi haurà ingressos nuls o molt baixos a casa dels pagesos. S'intenta compensar amb l'assegurança agrària, tot i que aquesta només pugui cobrir els costos de producció, ja que asseguren pocs quilos i poc preu, tenen una franquícia molt alta. No és l'assegurança que voldríem i que reclamem des de fa molt temps, però bé, és una eina que hi ha i que l'hem de fer servir, però hem de ser conscients que no ens compensarà els costos de producció d'aquest any, que excepcionalment han sigut molt alts. Per això demanem uns ajuts a la generalitat i a l'estat espanyol, que van en funció de les hectàrees, de l'increment de costos, i de les davallades de la producció de la sequera. Tot depèn molt de la zona i el tipus de conreu, no serà la mateixa afectació en zones de secà que en zones de regadiu, com a la Seu d'Urgell, per exemple.

Com afectaran les restriccions de reg que s'estan aplicant?
Doncs afectaran molt en les zones de regadiu, l'economia dels pobles depèn de l'agricultura i de l'abans i el després de la producció. És probable que des del que té una perruqueria fins al que ven ordinadors se'n ressenti. En zones com l'Anoia no afectarà tant perquè estem més decantats cap a la indústria o als serveis i el pes de l'agricultura és molt més baix.

Creus que l'administració està sent igual de justa amb el vostre sector que amb els altres, com el turisme o l'oci, a l'hora d'aplicar aquestes restriccions?
L'Administració ha de prendre decisions. Durant la pandèmia hi va haver restriccions i es van donar ajudes a sectors, com el turisme i l'hostaleria, que es van veure molt afectats. I segurament després d'aquest esforç tan gran és difícil demanar-li un altre esforç al turisme i al sector de l'oci. S'entén que en el seu moment era necessari ajudar a aquell sector i ara és necessari ajudar a la producció d'aliments, ramaderia i sectors auxiliars.

Ens espera un altre estiu de foc?
Fins ara hi havia molt risc, però aquest episodi de pluges ho canvia tot. Jo penso que estarem al minut zero com cada estiu i que la sequera no condicionarà de més. Si no hi hagués hagut aquestes pluges el risc d'incendis hauria sigut molt més alt, i ho veiem clarament en el moment en què es produeixen incendis a Astúries a la primavera. Això vol dir que estàvem en una situació de risc real, que hi podrien haver hagut incendis al Pirineu, el qual no és gens habitual. Amb la situació actual que ja és més habitual som capaços i tenim mitjans de lluita per combatre-ho.

Quins són aquests mitjans? Creus que es podria fer més en prevenció?
Per una situació normal tenim els bombers, els ADF... Es podria fer més prevenció, sí. Tot i que, ara cada cop es poden fer més coses. Veniem d'uns anys enrere on fer alguna cosa al bosc semblava un crim i nosaltres en patíem les conseqüències, teníem molts problemes per tallar algun arbre, per tallar camins o fins i tot per fer camps a dins del bosc on ja n'hi havia hagut anteriorment. Ara sembla que hi ha més consciència tècnica de l'administració i social i es va veient que al bosc s'hi ha de fer actuacions i que qualsevol actuació que facis és millor que no fer-hi cap. Per exemple, hi ha molts estudis que diuen que tots els boscos que es buiden, es cultiven, es gestionen, i es treu massa forestal vella, la seva terra té més capacitat de retenció d'aigua, i per tant els embassaments i els aqüífers s'omplen abans, i retén molt més CO₂. El no haver fet res durant anys ens ha fet perdre uns beneficis que no sabíem que teníem. El que falta ara és consciència social de la societat per tenir clar que això és un bé, que no cal posar-se les mans al cap si algú veu una màquina tallant un arbre en un bosc i que ho denunciï a tot arreu.

Arran la crisi climàtica que pateix el món sencer, hem vist una allau de grans empreses que volen implantar energies renovables amb macro parcs de plaques solars o parcs eòlics arreu del territori. Com es viuen aquestes propostes des de la pagesia?
Afecta la pagesia des del moment en què aquestes centrals de producció d'energia es col·loquen en camps cultivables. Catalunya ja és deficitària en producció d'aliments i tot el que són terres de cultiu s'haurien de mantenir al màxim. Ja fa molts temps que nosaltres proposem omplir primer les teulades, les zones edificades, les zones antropitzades, vores de polígon, d'autovia, d'estacions, línies de metro i tren, canals, etc. Un cop tinguem això ple hi ha un munt de zones boscoses on es podrien posar plaques i així no perdríem productivitat d'aliments. Com a última superfície, s'hauria d'estudiar quines zones agrícoles són menys productives i més adients per deixar de produir aliments per poder-hi instal·lar la tecnologia necssària per crear energia renovable. 

Tot això no s'ha fet i s'ha deixat en mans de les empreses grans perquè fessin una subhasta sobre el més dèbil que és la producció agrària. El sector té les seves limitacions, sobretot en zones de secà, que el rendiment de la terra és baix, i aquí s'hi aboquen especulant perquè poden pagar més per l'arrendament d'una terra i això genera uns efectes perversos. Hauria d'estar regulat i no ho està. S'ha començat a fer algunes accions per part de la generalitat, però no suficients i segurament quan estigui regulat, el mal ja estarà fet i ja hi haurà moltes hectàrees copades per parcs solars. Els parcs eòlics, en canvi, aparentment no ocupen tant sòl agrari. Ens canviaran el paisatge i ens dificultaran altres coses, com les seves línies d'evacuació que sí que afecten perquè travessen zones de producció agrícola i condicionen el futur d'aquella zona de conreu.

Quina alternativa tenim doncs?
Tota aquesta producció s'hauria de fer a prop d'on hi ha la indústria i el consum, és a dir, a les grans ciutats. En aquest sentit, és lògic que el primer que s'ompli siguin les teulades de les grans ciutats, dels edificis i dels polígons. Bé que es pot posar molins de vent al mar davant de Barcelona o a la muntanya de Collserola, però ningú ho planteja.

Llavors, les zones rurals se'n ressentiran abans?
Si, és clar, funciona així. La major part dels projectes de producció d'energia estan a la Terra Alta o a l'Anoia perquè hi ha poca població i no deu importar a ningú més.

Quines conseqüències pot tenir pel sector?
La pèrdua de capacitat de producció d'aliments a grans trets i una distorsió en el sector agrari, a banda d'afectar el dia a dia de la ciutadania de la zona perquè això canviarà el paisatge.

Quan ho començarem a veure?
Ho començarem a veure quan es construeixin aquests parcs. Estan projectats i en tràmits, però de moment no se n'ha fet cap. Esperem que amb el procedimebt d'aquests tràmits, l'administració i la justícia no els donin la raó i no s'acabin duent a terme.

Els particulars i les empreses mitjanes no hi tenen cap paper?
Tota la producció d'energia renovable s'ha donat a macroempreses i no en pot fer gestió cap particular. La producció en l'àmbit local s'ha capat a l'autoconsum. Tota la ciutadania estem contents però enganyats amb l'autoconsum. Si algú té diners i vol invertir-ho a posar més plaques no pot, només ho poden fer les empreses grans. El problema és que s'ha privatitzat el sol, en canvi, si tothom pogués produir energia de la mateixa manera que produeix tomàquets, per dir alguna cosa, ja hi hauria més producció d'energia amb renovables. Ja fa 10 anys que mirem cap a una altra banda, però ara que hi ha una emergència climàtica ho estem deixant en mans de les grans empreses i continuem amb les mateixes restriccions.

Tots, dins les nostres possibilitats, hauríem de poder produir tota l'energia que fos necessària per combatre el canvi climàtic i no per donar negoci a aquestes empreses. Dins de la realitat que tenim, l'única via que hi ha és fer macro camps de plaques solars, mentre que, si estigués liberalitzat en mans dels pagesos, molts d'ells en posarien per iniciativa pròpia, en una de les terres més dolentes o on molestés menys (mitja hectàrea, una hectàrea…). Això no passa, ho hem deixat en mans d'uns altres i n'hem d'assumir les conseqüències.

No ha canviat res després de tots aquests anys?
Des d'Unió de Pagesos hem denunciat aquest tema des de fa molt temps i no ha canviat res. És el que deia vivim contents però enganyats i limitats a l'autoconsum. És molt greu, limitar el sol és una vulneració de drets naturals. Per aquesta regla de tres, ens podrien limitar la producció de tomàquets per l'autoconsum. És el mateix aprofitar el sol per produir tomàquets que per produir energia. I ningú s'ho planteja.

No hem tingut resposta a aquesta demanda, només hem tingut resposta a les demandes més petites, com per exemple, que els parcs s'allunyin de les masies. Estem en una societat que s'ha passat 30 o 40 anys protegint la natura però no hi ha cap policia ni cap llei que protegeixi l'espai agrícola. Els projectes dels parcs solars s'allunyen dels boscos perquè estan protegits i s'encasellen a tocar de es cases, els pobles o dins dels camps. Si per exemple es fessin tallafocs als boscos, aquest seria un bon espai per posar-hi les plaques però tenim unes lleis que ho protegeixen, en canvi els camps agrícoles no. Les línies d'alta tensió, per exemple, han d'evitar els boscos i, en conseqüència, passen per camps, per cases i masies... Estem on estem perquè ens ho hem buscat nosaltres, hem votat unes lleis i en patim les conseqüències.

Quina visió de futur tens, sobretot pels joves que es voldrien dedicar al sector agrari?
Cada regió és diferent. A Espanya i a Europa l'agricultura suposa un 5%, però quan parlem només de catalunya ja parlem de l'1% i el 2%. Les empreses que han quedat han tingut relleu generacional. Hi ha gent formada, tecnologia i inversió de diners. Ara, amb les conseqüències de la guerra d'Ucraïna i la situació de sequera, potser no és el millor moment per incorporar-se al sector, però amb l'ajuda de l'administració i l'ajuda meteorològica es refarà la situació.