'Putin seria un personatge digne de Joc de Trons'

Quin tipus de llibre és 'Filosofía de Hielo Y Fuego?

Bé, Umberto Eco deia en la postil·la de El nom de la rosa que un llibre sempre parla d’altres llibres. En aquest cas Filosofía de hielo y fuego és un metallibre que parla de Joc de trons i d’altres obres, també de la sèrie, del cinema, la literatura i la vida.

Què és el que us ha portat a escriure el llibre?

Bé, a partir d’un bloc a internet de reflexions sobre Joc de Trons i les relacions amb la filosofia i la història vam acumular prou material com per fer-ne un llibre. Ens vam proposar un índex i amb una petita mostra vam anar buscant editorial. Volíem un llibre on, de forma diferent i amb continguts més frescos i menys acadèmics, poguéssim donar una visió més àmplia de Joc de trons con a fenomen cultural, de masses, on s’aprofundís en el perfil psicològic dels personatges sense perdre la inspiració filosòfica i històrica inicial. Entretenir i fer pensar, o donar a pensar. En aquest aspecte té una vocació lúdica i didàctica evident. I sobretot que el disseny fes justícia al món màgic i fantàstic dels Set Regnes. Un llibre que en veure’l sabessis que tracta sobre dracs, roses, espases, cavallers, dames, bruixes, trobadors i filòsofs.

Parleu-nos d'alguns dels referents (els més curiosos, o els més pròxims a nosaltres) que ha fet servir George RR Martin per crear la saga?

Bé, d’una banda hi ha les referències reconegudes per ell (Guerra de les Dues Roses, la Il·líada, la història d’Escòcia, la Cançó de la Croada occitana o el Senyor dels Anells), de l’altre lectures filtrades potser inconscientment, però evidents (El Príncep de Maquiavel, la novel·la artúrica i provençal, els clàssics o autors com S. Freud). I de l’altra, un joc de miralls que nosaltres creiem que pot servir per entendre millor la saga i la història humana (com les comparacions que fem amb la pròpia història de la Catalunya medieval que potser, només potser Martin ha llegit). Un home que, segons declaracions a El Periòdico l’any passat, porta 20 anys llegint història medieval és difícil que no hagi llegit res sobre els Reis d’Aragó que duien un casc de Drac, com els Targaryen de la saga, o sobre els Almogàvers que va acabar massacrats en un sopar a Constantinoble com passa als Stark a les Noces Roges.

Tyrion, Bran, Arya, Danaerys... Què tenen els personatges de Joc de Trons, que els fa especials?

La versemblança de com es comporten. No vivim en la Baixa Edat Mitjana, o l’Edat Mitjana bruta que dirien alguns, del món de Ponent, però es molt fàcil connectar amb els personatges. Entendre les seves pors i ficar-nos a la seva pell. Hi ha també aquests personatges amb clarobscurs, sense un comportament estereotipat, que poden ser capaços de la pitjor de les baixeses i, de sobte, fer un gest de profunda humanitat. Alguns d’ells tenen dons com la màgia, encarnar-se en altres éssers o el domini sobre els dracs. I amb tot, aquestes capacitats no són un regal. Pateixen molt. Alguns, com Danaerys, Jon, Arya o Bran són molt joves i van creixent en aquest camí que fan per un món en guerra, turbulent. Altres, com Tyrion, per raó del seu físic, són marginats. Reflecteixen les peripècies de molts éssers humans de tots els temps.

Aquest és l'únic llibre d'aquestes característiques que s'ha fet a l'estat Espanyol? I a nivell mundial?

No. De fet, a Estats Units aquest tipus de llibre estan de moda força temps enrere. N’hi ha sobre Los Soprano, Els Simpson, El Senyor dels Anells, Lost o els Superherois. A Espanya l’editorial Errata Naturae va traduir un llibre d’aquesta línia al castellà. Però, nosaltres som el primer escrit directament en castellà, el primer fet a Catalunya i creiem que hem aconseguit fugir d’un enfoc purament acadèmic i ajuntar també el llibre, del qual citem molts fragments per tal de guiar al lector, amb declaracions dels actors i guionistes, del mateix George R.R. Martin, per tractar de fer un llibre llegible, per guiar el lector en un viatge suggerent i evocador d’altres universos.

El llibre desvela secrets, teories, i aporta entreteniment. Expliqueu-nos-en algun de secret...

Bé, les teories sobre l’incert origen de Jon Neu (Snow a la sèrie) que són conegudes pels fans més acèrrims, però no tant pels neòfits, o que R’hllor és el nom d’un Déu que George R.R. Martin va reciclar d’un conte anterior de joventut. Un nom força impronunciable tot sigui dit. També anècdotes del rodatge i dels actors, que són prou interessants i reveladores, com que Jason Momoa va veure documentals de Leni Rienfensthal, una dona cineasta del III Reich, per preparar el seu brusc personatge. Tot i que, Joc de trons és un món i un fenomen tan vast que difícilment es pot encabir en un llibre, ni en dos ni en tres.

Penseu que es pot arribar a traduir a altres idiomes? I al Català?

Ens agradaria, però tot just sortim de l’ou! Hi ha parts del llibre que les vam escriure en català i, si fos possible, seria un plaer poder veure Filosofía de Hielo y Fuego en el nostre idioma.

Què ha fet de joc de Trons una saga d'èxit? Què és el que captiva als seguidors? Potser les claus estan en el vostre llibre...

Com hem dit, la clau es troba en els personatges i la identificació de l’espectador amb ells. També com Martin crea un món fantàstic, però on la màgia no ho resol tot, ans al contrari. L’autor destrueix molts tòpics de la fantasia que coneixíem, però manté l’interès per un món que no existeix però que és molt, molt versemblant. Ponent, la terra que descriu Martin, és un lloc en un canvi constant, confús, incert, que viu una convulsió similar a la que viu el nostre món, salvant les distàncies. Nosaltres dèiem, sense anar més lluny, que Putin és algú digne de Joc de trons amb la seva actuació a Crimea. I no només per la seva semblança física amb l’actor que interpreta al temible Roose Bolton ha, ha.

George RR Martin és coneixedor de l'existència del vostre llibre?

No ho creiem. Lògicament, seria un honor que l’hi donés un cop d’ull. De moment, esperem que el conegui molta gent d’aquí.

Podríem dir que el llibre és un producte 100% igualadí. Per què?

Gairebé. Si l’editorial (Ediciones Invisibles/Viena Edicions) ho fos ja seria el ple total. Els autors i els il·lustradors (Joan Sallent a la portada i Nat Guix a les il·lustracions interiors) són tots igualadins. De fet, Igualada té una cultura friqui il·lustrada força important, però sempre ha estat al marge del mainstream.

El llibre, editat per Ediciones Invisibles es pot trobar a les llibreries des del 24 de març, quina acceptació està tenint?

Els fans més acèrrims, i en coneixem uns quants, hi estan molt interessats i hi ha més ressò del que esperàvem. Però és massa aviat per parlar de xifres o d’un èxit. Esperem que les crítiques siguin bones, tenim alguna entrevista a Catalunya Radio i algun diari estatal, i el boca orella, i el twitter facin la resta. Però a nivell personal ja estem molt satisfets d’haver aconseguit el que ens havíem proposat ara fa un any enrere.

Quan es presentarà el llibre a Igualada? Quines altres presentacions hi ha previstes?

El llibre es presenta l’11 d’abril a la biblioteca centra d’Igualada, també estarem, a petició d’algunes llibreries, voltant per Sant Jordi per veure si algú s’anima a comprar-lo. Al maig potser hi haurà unes jornades sobre la saga organitzades per l’associació lúdica El Pati on farem algun debat amb el prologuista del primer llibre de la saga. I alguna cosa més. Allà on ens convidin hi anirem amb molt de gust. També, ens fa molta il·lusió anar a l’Ateneu Barcelonès el 9 d’abril a una xerrada del TRESC sobre el llibre i la presentació del 3 d’abril a la nova llibreria Gigamesh de Barcelona, editora oficial de Joc de trons.