'Qualsevol persona pot contactar amb un esperit, és una capacitat natural que tenim, el sisè sentit’

Com va néixer l’associació?

L’Associació d’Estudis Espiritistes d’Igualada funciona des de l’any 2000, quan una sèrie de persones ens vam ajuntar, provinents d’un altre grup. A la seu de l’entitat ens hi trobem un nombre de persones molt variable, depenent de cada reunió... una mitjana de 12 persones, més o menys. Cada setmana fem reunions d’estudi, perquè entenem que el més important és això: l’estudi. Els divendres i els dissabtes fem reunions d’estudi, i després fem mediumnitat els dilluns i els dimecres, cada quinze dies.

I què hi estudieu?

Les obres bàsiques de l’espiritisme, com ‘El llibre dels esperits’, d’Allan Kardec. No és que sigui el ‘creador’ de l’espiritisme, ja que els esperits han existit des de sempre, però sí que és el codificador de les ensenyances dels esperits superiors. ‘El llibre dels esperits’ són 1.018 preguntes que ell fa als esperits i estan contestades per ells. Hi ha altres obres complementàries, avui en dia hi ha molts llibres, però els bàsics continuen essent les obres de Kardec.

I la mediumnitat que practiqueu, en què consisteix?

La dels dilluns és establir contacte amb esperits que són més com nosaltres, i la dels dimecres són treballs que en diríem ‘de successió’: són més complicats, perquè contactem amb esperits que estan en un procés obsessiu amb determinades persones.

Però tothom pot ser mèdium?

Sí, de fet, tots som mèdiums. En certs moments qualsevol persona pot contactar amb un esperit, és una capacitat natural que tenim, el sisè sentit. Si no fos així no tindria sentit dir que tenim un esperit ‘al nostre costat’, una mena d’àngel de la guarda, no podríem estar influenciats pels esperits.

Però el mèdium té aquestes facultats més destacades —no tothom les pot tenir igual de desenvolupades, això està previst ja abans de néixer. I aquí vénen moltes persones que tenen problemes amb les seves facultats. No és com un do o un regal, sinó que aquestes facultats es tenen per qüestions càrmiques, per necessitats emotives...

Hi ha molta confusió en els termes espiritistes, quan en parlem la gent sempre pensa en la ‘ouija’...

El que es fa amb la ‘ouija’ és més mediumnitat que no pas espiritisme. L’espiritisme és la ciència que estudia l’origen i la forma dels esperits, i la influència del món espiritual en el nostre. Les pràctiques de mediumnitat sense conèixer l’espiritisme tenen un cert perill, perquè el món espiritual no és tan diferent del nostre com ens pensem. Hi ha persones de tot tipus, i esperits també.

Però es pot arribar a establir contacte amb esperits, fent-ho mig de broma? O tot és autosuggestió?

El mon espiritual que ens envolta està en funció de la sintonia dels nostres pensaments. Quan la gent fa la ‘ouija’, en si mateixa no és dolenta ni bona, el que s’ha de tenir en compte són les intencions. La gent quan fa aquestes coses ho fa per morbositat, per broma, a vegades amb drogues, amb alcohol... I aquesta situació, per qüestions d’afinitat, pot arribar a establir contacte amb esperits no gaire aconsellables. Si per casualitat alguna de les persones que hi participa té facultats i no ho sap, podria arribar a tenir problemes molt seriosos.

Consideres que l’espiritisme és una religió?

L’espiritisme està fonamentat en tres pilars: la filosofia, la ciència i un de totalment subjectiu —la influència dels altres dos pilars en cada persona. També hi ha els efectes de les existències anteriors, nosaltres en som el resultat. Per mi l’espiritisme no és una religió perquè no té dogmes, rituals, et fa lliurepensador. Ara, el fet de la filosofia espiritista de buscar la creació en Déu, fa que tu inevitablement acabis tenint una fe religiosa. En tot cas et dóna aquest sentiment de religiositat, però no la considero cap religió.

Però això de l’ànima que perviu ho trobem en moltes religions...

Les religions les fan els homes, i per això són diferents. Jesús no va ensenyar el catolicisme, sinó una forma de vida. L’espiritisme és el mateix, en aquest sentit. Les religions d’avui dia ens separen a causa del que hi posa l’home, però l’essència és la mateixa. Ens barallem per les coses de vestir, per les formes de pensar...

I com accepten les religions l’espiritisme?

Des del punt de vista de les religions, ens veuen una mica com una mena de competidors. De fet, en l’època franquista l’espiritisme estava prohibit. A finals del segle XIX, Espanya era el lloc amb més grups espiritistes del món, es comptaven a centenars! El 1r congrés, l’any 1888 a Barcelona, va aplegar milers de persones. La dictadura els va reprimir i perseguir, i els grups que van mantenir-se van quedar ocults. Nosaltres entenem que les religions són bones sempre que siguin positives: al grup hi ha gent catòlica, budista... Si et fan ser una persona de bé, endavant.

I actualment, quina és la situació dels grups espiritistes?

Avui en dia no hi ha gaires grups, tot i que a Catalunya encara n’hi ha força: dos a Reus, tres a Barcelona, un a Tàrrega, un que comença a Lleida i aquest d’Igualada... Penso que no prospera gaire perquè requereix molt d’estudi, i a vegades les persones volem les coses més fàcils. Tampoc no anem a buscar gent: no volem fer proselitisme.

Però sí que organitzeu trobades, com la d’aquesta primavera a Veciana, oi?

Sí, era la 17a trobada que se celebrava: vam decidir que calia fer aquestes reunions per conèixer-nos, intercanviar opinions... Amb la repressió els grups havien quedat molt ocults, aïllats. També fem, des de fa uns anys, diverses xerrades a Igualada, obertes a tothom.

Us heu trobat amb problemes, per exemple a l’hora d’ubicar la vostra seu?

Sí, una mica, al principi. Hi ha molts prejudicis i la gent pensa que parlem de dimonis, pensa en les pel·lícules que s’han fet... i no té res a veure! Al principi ens miren una mica estranys, però després ja no. Veuen que no passa res: quan ho coneixen s’adonen que és una cosa molt neta.

El cinema també ha degut fer bastant de mal, doncs.

Sí, i tant. Però ara s’està movent en molt bona direcció, es fan pel·lícules molt més documentades. I és que el fet de reencarnar-te no fa que et converteixis en un dimoni o en un sant, si ets dolent aquí, allà també ho seràs, i al revés.

Però els esperits es van reencarnant o bé es ‘queden’ al món dels esperits?

Cada esperit és un món. N’hi ha que es reencarnen de seguida per qüestions càrmiques i d’altres que estan molt de temps sense reencarnar-se. La veritable vida es l’espiritual, l’esperit és etern, viu sempre. La terra és una mena de ‘camp de proves’. Hem tingut moltes existències, perquè si t’hi fixes tot evoluciona constantment. Si veiem els nens, tothom diu que ‘neixen sabent’. I on n’han après, si no? Hi ha nens que als 3 anys són capaços de tocar el piano: però com? És experiència que ja portes. La gent, com que no té respostes, diu que ‘Déu l’ha tocat amb la mà’, però la veritat és que Déu no pot tenir ‘privilegiats’. Tots hem fet camí abans d’aquí.

I així s’explicarien els infants superdotats?

Es pot explicar així, sí. Nosaltres no ens oblidem de res de les vides anteriors. Només ens oblidem de la forma. Si no haguéssim existit abans no tindríem inconscient, és l’experiència de les vides anteriors. La psiquiatria treballa molt amb teràpies regressives i arriba a problemes actuals però de causes anteriors. Quan una persona neix amb un problema, pot ser una conseqüència d’una vida anterior; no com a càstig, però sí perquè hi ha la necessitat de passar per diverses proves. La reencarnació és una llei, si no l’entenem no podem entendre res.

Per què arriba la gent a la vostra associació?

Moltes vegades per alguna experiència que no s’explica. També hi ha gent amb facultats de mèdium i que poden contactar amb esperits, sense saber-ho. I molta gent ve aquí buscant respostes. D’altres amb problemes ja més greus, amb problemes d’obsessions. Aquí intentem anar al fons de la qüestió per entendre-ho. Quan l’esperit s’encamina i desapareix l’arrel del problema, la persona i l’esperit són lliures, trenquen la cadena que els uneix.

S’ha de tenir por, d’aquest món espiritual?

No, quan es coneix desapareix la por. Has de tenir més por de les persones que dels esperits. És més, dóna moltes satisfaccions perquè et proporciona respostes, i per a mi això és el més important. I et fa creure, però d’una forma raonada, no cega.

També hi ha molt de frau, suposo...

Sí, la veritat és que hi ha gent que es posa el cartell d’espiritista però en realitat és mèdium, o bé directament estafador. I això crea molta confusió. La gent hauria d’entendre que la capacitat de mediumnitat no ens correspon: tu no pots triar quan i com contactar amb els esperits; ho escullen ells. I molt menys endevinar el futur! Si aquests presumptes mèdiums coneguessin el que estan fent, no ho farien. L’altre dia va arribar aquí una persona a qui havien demanat 2.000 euros per fer-li un ritual. Aquí, tot el que fem, l’estudi, la mediumnitat... és de manera gratuïta. El lloguer del local el paguem nosaltres, de la nostra butxaca.