Ramon Roig: “Mai havíem tingut unes dades de delictes tan bones com les actuals”

Aquestes darreres setmanes a l’AnoiaDiari hem publicat dades que mostren un descens de delictes en els darrers mesos a Igualada i al conjunt de l’Anoia. Quina valoració fa d’aquest descens de la criminalitat i a què es pot atribuir?

Les dades mostren que hi ha una tendència, en els últims dos anys o tres anys, cap a la baixa, tant a Igualada com a l’Anoia. S’està fent molt bona feina en l’àmbit de prevenció perquè, de fet, aquesta comissaria mai havia tingut tanta dotació de personal com ara. En tenir més efectius, podem dedicar més temps a la prevenció i a temes de proximitat. A part, també destacaria la feina que s’està fent des de la unitat d’investigació, així com la coordinació, especialment a la Conca d’Òdena, amb les policies locals. També vull esmentar la col·locació de les càmeres de lectors de matrícules. En casos de persones, organitzacions i grups, que es dediquen sobretot a furts especialitzats, podem introduir les matrícules dels vehicles i generar avisos, i una vegada entren a la Conca d’Òdena, les càmeres ens permeten identificar-los, fent que tota aquesta activitat delictiva baixi considerablement. I, un altre element en el qual es treballa molt bé aquí, des de les unitats d’investigació, és que quan s’identifiquen aquestes bandes –generalment foranes–, la unitat d’investigació es desplaça, fa les entrades, fa detencions, si s’escau, allà on siguin. D’aquesta manera també donem un missatge als delinqüents: que encara que hagin comès un delicte a Igualada i hagin fugit a Mataró o a l’àrea metropolitana o a Reus… allà on siguin, anirem a buscar-los.

Tot aquest compendi d’accions estan donant resultats. Mai havíem tingut unes dades tan positives com les actuals. Dins la Regió Central, a Igualada i a l’Anoia és on més destacat és el descens de delictes.

Vostè ha parlat de la Conca d’Òdena. La comarca té diferents realitats. Una és, efectivament, la Conca d’Òdena, però hi ha una altra realitat, al sud, entorn de municipis com Piera o Masquefa, que miren més cap a l’àrea metropolitana; i una altra, a l’oest i al nord, més rural i dispersa. Els delictes han baixat arreu de la comarca? Hi ha diferents tipologies delictives segons el territori?

El descens de delictes es produeix a tot arreu. Una altra cosa és la percepció que es pot tenir, que també en podem parlar d’això. És veritat que hi ha diferents realitats a l’Anoia. Una cosa és la Conca d’Òdena i una altra ben diferent és l’Alta Segarra, a la vegueria central, tota la zona entre Calaf, Montmaneu, etc., que és molt més tranquil·la. Allà hi ha una altra activitat delictiva, que no ens està suposant problemes, com pot ser, per exemple, furts de ferralla en granges i poca cosa més. Abans sí que hi havia hagut episodis de robatori a l’interior de domicili, sobretot a Calaf i el seu entorn, on feien ràtzies de grups organitzats, però portem un parell de temporades que no es donen aquests fets. Abans no podíem dedicar tot el temps que volíem a la proximitat a masies. L’Anoia té molt territori rural, de masies. Ara tenim un equip de proximitat que s’apropa a les masies per donar sensació de seguretat, per veure qui està allà, que està habitant les masies, per preparar la campanya d’estiu…

També hi ha hagut, per exemple, un descens considerable de robatoris a l’interior de domicilis que es produïen al costat de l’A2, tota l’àrea Castellolí o del Bruc. I l’altra realitat, que és la zona sud, tota la zona de Piera i Masquefa i els seus entorns, que per la dinàmica pròpia d’estar a prop dels nuclis metropolitans, hi ha una altra tipologia de delinqüència molt lligada, per exemple, a les ocupacions conflictives, tot i que també hi ha hagut un descens important en aquest àmbit. Hi ha molta reacció, però es nota que quan hi ha pressió a les àrees metropolitanes, es desplacen a altres zones.

Un dels delictes que ha donat més titulars darrerament és el del cultiu de marihuana i altres delictes que hi estan vinculats

Cert. És un fet que es dóna arreu, no només a l’Anoia. És un delicte que aflora quan més activitat fem des del vessant preventiu, fent seguiment de totes les denúncies, de totes les investigacions. Quan més busques, més trobes… I això ens està donant resultats. Ara tenim més informació. Si ens arriba informació d’uns veïns que senten una olor sospitosa, doncs podem actuar. Sempre treballem amb la premissa d’evitar que es plantegin fer de l’Anoia un lloc perpetu de cultiu de marihuana i no deixar que s’estableixin aquí. Si han de cultivar, que no sigui l’Anoia. No acabarem amb ells. És molt difícil, perquè és un delicte que és molt lucratiu. Amb la penalitat que té, de moment els surt a compte, però la nostra feina és aquesta, tota la informació que rebem, tota es treballa.

Es tracta de grups molt organitzats?

Hi ha hagut una evolució. Al principi es tractava de cultius de plantes per a consum propi. Lligat amb la crisi, sobretot del 2008, hi va haver una proliferació molt important: hi va haver gent que va passar de cultivar quatre plantes per a consum propi a un nucli familiar que subsistia amb el cultiu, un cultiu que donava molt rèdit, i d’aquí s’ha passat als clans, dels clans als grups… I a partir d’aquí ja ha estat un reclam molt fort per a organitzacions criminals internacionals. El gran perill que hi ha ara és que el territori espanyol, i concretament Catalunya, per la seva situació geogràfica, per les vies de comunicació, per la seva distribució urbanística, perquè té molts polígons industrials, amb moltes naus que es poden llogar fàcilment, perquè hi ha molta urbanització dispersa i, a la vegada, molt ben comunicada, fa que sigui un territori molt atractiu per a aquests grups organitzats. Però el territori espanyol, fins a l’última dècada, sempre ha sigut un territori que només era de pas, ja sigui de la cocaïna que venia de Sud-amèrica, com de l’haixix que venia del Marroc, però ara ha passat a ser un territori productor i un territori productor té connotacions perilloses, amb delictes associats, amb bandes que es volen implantar aquí. I amb això és el que hem de lluitar nosaltres. I aquest és el veritable perill.

No és només el cultiu i tràfic sinó que hi ha més delictes vinculats…

Quan tens un negoci lucratiu, vols fer-te amb el territori i hi ha gent que vol lluitar per aquest territori, llavors el conflicte entre bandes i organitzacions està servit. I a partir d’aquí, sorgeix tot el que hi ha associat: tirotejos, homicidis…

I també cada vegada s’ha anat sofisticant més…

Com tot, i sobretot en l’àmbit del narcotràfic, la policia generalment va sempre per darrere. Les fonts de finançament són gairebé infinites i aboquen molts recursos en material, en mitjans molt més sofisticats. I després, a més, una de les potes primordials que ha de tenir un estat de dret que és ser àgil legislativament per adaptar-se als nous reptes delinqüencials, aquí va al ritme que va. I nosaltres hem de lluitar i fer-hi front. Però sempre anem per darrere, tot i que hi ha molta voluntat, però la realitat és aquesta.

Volia preguntar-li per dos tipus de delictes, que segurament són dels que poden preocupar més a la ciutadania i generar més sensacions d’inseguretat. Un és tot el que respecta a robatoris i furts, que han baixat molt darrerament. I l’altre, que també ha baixat molt, és el dels delictes contra la llibertat sexual. Com valora el descens de fets en aquests dos àmbits?

A l’Anoia hi ha un 33,3% de descens d’agressions sexuals. En índex de criminalitat, en aquest tipus de delictes, estem en un 0,38. Darrere del Berguedà, l’Anoia és la comarca amb l’índex més baix de tota la Regió Policial Central. A Catalunya, aquest índex està al 0,51 i a la Regió Central està al 0,43. És una dada molt positiva. Certament, ha baixat molt, tenint en compte que fem campanya perquè es denunciïn aquests fets.

Els delictes sexuals es produeixen, en la majoria dels casos, per agressors de l’entorn de la víctima, oi?

A part de l’episodi tràgic que va patir aquella noia la nit de la Castanyada del 2023, totes les agressions sexuals es donen entre víctima i autor conegut, i això és un avantatge en el sentit policial.

Parlem del descens dels furts?

Pel que fa als furts, tenim una baixada d’un 33% el 2024 respecte del 2023. Han baixat molt els furts especialitzats, i això a la Conca d’Òdena s’ha notat molt. En aquest sentit, s’està fent una molt bona feina policial, de prevenció i d’investigació.

Darrerament, s’està parlant molt de la reincidència dels delinqüents. Com ho veieu des del vostre punt de vista?

Hi ha d’haver un canvi legislatiu. Però aquí, a l’Anoia, no és tan acusat, perquè el multireincident –o multidetingut– no té molta incidència a la comarca. Tot i que hi ha una delinqüència autòctona, no arriba a aquests nivells, així com per la gravetat dels delictes. Si tinguéssim robatoris amb violència o intimidació molt seguits, fets per la mateixa persona, aquí seria molt més fàcil d’identificar que no a nuclis grans com són Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, on sempre és més complicat. Aquí, de seguida estaria identificat. La veritat és que, pel que fa als jutjats, hi ha molt bona sintonia. Si hi hagués un fet delictiu multireincident, la sensació d’inseguretat es dispararia. Aquí s’està derivant molt més a conductes d’incivisme que no pas a delictes violents o amb intimidació. Per exemple, vam tenir un episodi, l’octubre de l’any passat, de desperfectes a desenes de vehicles estacionats al barri del Rec. Va ser una única persona, que va ser identificada, però ens ha fet saltar les estadístiques de robatoris a l’interior de vehicles.

La prevenció, doncs, és essencial?

Hi ha dos escenaris, un en l’àmbit de la prevenció es produeix quan tens indicadors que mostren que estan pujant alguns fets, com puguin ser, per exemple, els robatoris i els furts. Si es tracta d’una zona on hi ha policia local o vigilants, el primer que es fa és una taula de coordinació, s’analitza el fenomen, la incidència que té en efectius, dies i hores i si es poden sumar dotacions i esforços. Això, per una banda, i per l’altra, hi ha les campanyes que fem sempre. Tenir més dotacions ens permet fer, per exemple, més punts de control, podem dedicar-hi més hores i fer més zones. De vegades no cal que hi hagi un fet per fer prevenció, sinó que la mateixa prevenció també està orientada a crear sensació de seguretat. No passa res, però fem un control. I sempre acaben sortint coses, en un control, com ara un conductor que hagi begut… De cara a la ciutadania també és bo que vegin que estem allà i que estem donant seguretat. Tenir més dotacions també ens permet abastar totes les franges horàries. Per exemple, els furts es produeixen més a la tarda, quan hi ha més afluència de gent als supermercats o a les grans superfícies. També ens permet fer dispositius adreçats a la gent gran, quan van al banc a cobrar les pensions, amb dispositius de prevenció de paisà i uniformats per evitar furts o que siguin atracats.

I en aquest sentit, quina importància té la participació de la ciutadania?

Això és primordial. Hi ha diversos inputs per detectar com està el nivell de seguretat. Uns són les denúncies i els requeriments. Hi ha gent, per exemple, que pot haver estat víctima d’un robatori, però no ho denuncia. Aquí hi ha una xifra “negra”: són aquests delictes que no s’han denunciat però existeixen. I el tercer és la sensació d’inseguretat, que ho copses perquè tens reunions amb regidors de seguretat o amb alcaldes. Si la ciutadania s’ho calla, si no diu res, el delicte no existeix per a nosaltres. I els delictes s’han de fer aflorar, ja sigui per denúncies, ja sigui per queixes… La informació és primordial. Especialment en poblacions on no hi ha ni policia local ni vigilants. Si els veïns veuen una persona que no és habitual, si veuen un vehicle que està en un lloc on no hauria d’estar, si senten sorolls sospitosos en un habitatge, moviments estranys en una nau, una conducta sospitosa, que truquin al 112 i nosaltres hi anirem.

Amb la informació i la col·laboració de la ciutadania també es poden evitar ocupacions, un dels altres delictes en auge?

Sí, la informació dels veïns ens dóna molta facilitat per a evitar ocupacions. Perquè si un testimoni ens diu que aquella persona fa cinc minuts que ha entrat, l’ocupa no pot al·legar que porta allà 3 o 4 dies.

Ha parlat de “sensació de seguretat”. Aquesta sensació ha anat en paral·lel al descens dels delictes?

L’Anoia és una comarca amb alts nivells de seguretat molt bons. Pel que fa a les xifres, estem bé. Evidentment, cadascú té la seva problemàtica. Desgraciadament, si t’han robat el cotxe, si t’han robat dins del domicili o t’han fet una estrebada, ho pateixes com a víctima, siguin quines siguin les dades… Però l’altre dia comentava a l’alcalde que només hi ha hagut una estrebada en un any a Igualada. O que a Calaf només hi ha hagut un robatori a l’interior de vehicle. Què més volem?! La seguretat zero no existeix, ni aquí ni arreu. Mai. Tot i aquestes xifres positives, nosaltres mantenim el ritme, no afluixem, no ens relaxem.

Uns altres tipus de delictes que generen molta inseguretat són les estafes a Internet i altres tipus de ciberdelictes. En aquest sentit, feu molta feina preventiva, amb xerrades en equipaments, sobretot en centres educatius

Aquí s’hauria de fer un pas més enllà. Nosaltres donem consells, fem xerrades als instituts, per exemple, però si ho fem és perquè hi ha una manca d’informació dins aquests centres. Això s’hauria de treballar des d’un àmbit educacional. Quan estàs donant un mòbil als nens i nenes els has d’informar de tot el que és bo i, sobretot, informar-los i prevenir-los sobre tot allò que és dolent. Aquí, s’hi haurien d’implicar més estaments, a part de la policia. Quan ho fa la policia és que anem tard. Sempre que nosaltres donem consells és perquè el problema ja existeix. Sí que fem prevenció, és veritat, perquè el ciberdelicte evoluciona molt ràpidament. Ho podem fer, però hi ha unes bases, i sobretot en l’àmbit del ciberassetjament sexual, en què ja s’hauria de treballar des de petits. Quan arribem nosaltres, anem tard, perquè no és només la resolució, que gairebé és molt difícil, perquè es fa generalment des de servidors que estan a fora, i legislativament, per llei d’enjudiciament criminal és impossible arribar allà i quan arribes és tard i ells ja ho saben. Insisteixo, s’haurien d’implicar més estaments en aquest sentit, com per exemple, vosaltres, els mitjans de comunicació. Una sèrie televisiva com Crims està molt bé, però perquè sempre parlem del que hem fet? Sempre trobo a faltar un programa de televisió o de ràdio, en prime time, amb informació i consells. Seria una conducta educativa preventiva molt bona. Trobo a faltar, en tots els nivells, més educació en la prevenció.

No vull parlar de prioritats, perquè entenc que tot és prioritari per a vosaltres. Però hi ha alguns àmbits que preocupin més, sobretot pensant en el futur?

Un és aquest que hem parlat, la ciberdelinqüència. Cada vegada més estem abocats que que tota la nostra vida estigui aquí dins, dins un telèfon. No som conscients de la informació que poden obtenir. I això anirà a més. Arribarà el moment que els pagaments amb moneda aniran minvant, llavors les estrebades seran per agafar-te el mòbil. Els atracaments de tota la vida passaran a la història perquè ja no hi haurà moneda física. Aquesta és una de les amenaces del futur. Un altre repte, que hem comentat abans, és que els grups criminals organitzats, sobretot en el tema del narcotràfic i molt lligat a la marihuana, no es puguin establir aquí.

Hi ha temes que ens preocupen, com ara els robatoris a l’interior de domicili, per la tipologia de delicte, perquè entren a la teva intimitat. No és el mateix que et robin el cotxe al carrer que entrin a casa teva. Que et sentis insegur a casa teva és el pitjor que hi ha… Sortosament, aquí, han baixat molt i no són violents. Vam passar èpoques en què hi havia robatoris a interior de domicili amb violència. Però ara, a l’Anoia, pràcticament no es produeixen. I un altre tema és el de la prevenció de violència de gènere i d’agressions sexuals, sobretot en festes, discoteques, així com seguiment dels individus que hagin sortit d’una condemna per aquests delictes o control de les parelles que han tingut problemes dins l’àmbit de la violència de gènere. Aquestes són algunes de les prioritats, sempre sense descuidar les altres.

L’Anoia és una comarca segura?

En aquesta feina policial, avui estem parlant d’aquestes dades positives i demà pot sorgir un problema que ens trasbalsi… Però podem dir que anem bé, que estem bé, que l’Anoia és una comarca segura.