Ramon Roig: “No és una investigació fàcil, però s’estan posant tots els esforços, tots, en el cas de la violació de la menor a Igualada”

L’abril de l’any passat, quan teníem una conversa com aquesta, va valorar les xifres del 2020, un any atípic marcat pel confinament i les restriccions provocades per la pandèmia. Ara, un any després, la situació ha variat?

Sí, però hem de comparar les dades del 2021 amb les del 2019, perquè al 2020, només per les restriccions de mobilitat i de drets provocades per la COVID, hi va haver una important davallada de delictes. Mirem, per exemple, els delictes sobre el patrimoni, que són dels que més preocupen a la ciutadania. Veiem que han continuat baixant. Si analitzem fredament les dades, veiem que des del 2019 hi ha una davallada contínua. El 2021 hi va haver 223 robatoris amb força a domicilis. És un 38% menys que els registrats el 2019, quan n’hi va haver 359. Esperem que aquesta tendència es mantingui a la baixa. Pel que fa a les empreses, s’ha registrat una davallada del 20% en aquests tipus de delictes durant els darrers tres anys.

Aquests tipus de delictes són els que poden generar més sensació d’inseguretat entre la ciutadania. L'any passat, malgrat la davallada que comenta, potser va créixer aquesta sensació d'inseguretat en el teixit comercial a causa de diversos robatoris.

Sí, hi va haver una època, sobretot a Igualada, durant la qual es van produir alguns fets que van tenir molt ressò, però hem de remarcar que hem passat de 71 robatoris amb força en establiments de l’Anoia el 2019 als 56 de l’any passat. És una baixada del 21%. Els robatoris amb intimidació a l'interior dels establiments també han baixat, han passat de 20 fets el 2019 a 11 el 2021.

Vol destacar algunes altres dades, sobre l’àmbit del patrimoni?

Sí, els robatoris a l'interior de vehicles, per exemple, que també han baixat, però menys, només un 4%. I el que sí que s'ha reduït dràsticament han estat les estrebades a la via pública, que han passat de 15 el 2019 a només 1 el 2021. N'hi va haver més el 2020, en plena pandèmia, quan n'hi va haver 8.

En total, s’ha passat de 890 robatoris amb força del 2019 a 633 del 2021. Com veiem, les xifres són molt bones.

A què és degut aquest descens?

Hi ha més investigació. S’ha fet un reforç important de personal, amb un increment de la dotació de patrulles. També hi ha més coordinació amb la policia local d’Igualada.

Igualment, cal destacar, pel que fa a aquests tipus de delictes que afecten el patrimoni, que hi havia molta reincidència. El que s'ha fet, des de la unitat d'investigació, ha estat anar a buscar autors concrets. Aquests individus, reincidents, quan veuen que els vas al darrere, busquen altres llocs on robar.

Hi ha, doncs, mobilitat de delinqüents?

Sí. Això succeeix, sobretot, en l'àmbit dels robatoris en domicilis. La majoria són perpetrats per grups de l'est, que estan en itinerància. S'instal·len en un lloc, on fan una destrossa, i quan engeguem la investigació, marxen. Sí, hi ha molta rotació, però si veuen que des del primer moment hi estàs a sobre, actuen diferent. Nosaltres, per exemple, des d’aquí hem anat a fer detencions a Tarragona o a Blanes. Una de les claus és anar a buscar els delinqüents allà on estan, i fer-ho amb rapidesa. Quan identifiquem un individu se l'ha d'anar a buscar ràpidament, estigui on estigui. No s'ho esperen. Això els genera inseguretat. És un sobreesforç per a nosaltres, però l'hem de fer. El delinqüent acaba reconeixent on pot i on no pot anar a robar.

Un altre tipus de delictes que preocupa la ciutadania és el de les ocupacions. Vostè és Cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia dels Mossos d’Esquadra des del 2018, una època durant la qual les ocupacions creixien espectacularment a l’Anoia. En quina situació ens trobem ara?

L’Anoia és l’única Àrea Bàsica Policial de la Regió Policial Central que baixa. Sí, fa uns anys hi va haver un augment molt important, es va passar de 59 fets el 2015 a 116 fets el 2019. Però ha anat baixant fins a 97 fets el 2021.

Quins factors han provocat aquesta davallada?

La gent, de mica en mica, pren consciència que hi pot haver una denúncia ràpida i que nosaltres podem actuar perquè és in fraganti. En el cas dels grans tenedors, això triga més, la justícia va lenta, però també acaba produint-se. Abans alguns ajuntaments donaven facilitats, i això ha canviat. Si no hi ha tantes facilitats, això ajuda al fet que baixin les ocupacions, sobretot en els casos de delinqüència, perquè dins l'àmbit de les ocupacions també hi ha un tema paral·lel, que és el de l'ocupació per fer plantacions de marihuana. Si les facilitats es restringeixen i nosaltres actuem ràpidament, és normal que baixin. Tenim un grup especialitzat en plantacions de marihuana a l'Anoia que actua amb rapidesa: tot és acció-reacció. Actuem amb rapidesa perquè no arrelin aquí, perquè això pot acabar en un greu problema.

Freqüentment, publiquem al diari informacions sobre entrades a immobles de l'Anoia  –ocupats o no– on la policia desmantella plantacions de marihuana i es detenen persones com a presumptes autors de delictes contra la salut pública i, habitualment, de defraudació de fluid elèctric. Aquests casos, van a l'alça?

El 2020 va créixer el nombre d'entrades. El 2021 s'ha mantingut. És un delicte d'acció. Si busques, trobes. Si augmenta la xifra és perquè la policia s'ha implicat més, hi ha més investigacions, es demanen més ordres judicials d'entrada... Però cada vegada hi ha menys reincidència, que és el que ens preocupava. La gent es comença a desplaçar perquè veu que aquí hi ha intervenció molt ràpida.

També són cada vegada més freqüents les notícies sobre víctimes d’estafes a la comarca.

Sí, les estafes van creixent. Hi va haver 828 casos el 2019; van pujar a 968 el 2020 i fins a 996 el 2021. Es tracta d’un àmbit en què, a mesura que augmenta l’activitat, també augmenten els delictes. Aquí, nosaltres, fem molt treball de prevenció, donem consells per evitar estafes, sobretot per Internet. És un tipus de delicte que requereix molta prevenció individual, molta cultura, molta precaució.

L’activitat va en augment, cada vegada hi ha més compres per internet, ara s’afegeix tot el tema de les criptomonedes… i, paral·lelament, també creixen les estafes. Creixen els casos d’estafes d’ofertes, de phishing de dades bancàries, de suplantació de webs… Des de l’oficina de relacions amb la comunitat fem molt treball de prevenció, sobretot adreçat a la gent gran i als infants i joves, a la gent més vulnerable, que probablement tenen més immaduresa i menys coneixements, però que cada vegada estan fent més activitat per Internet. Procurem donar-los consells i recomanacions perquè vagin sempre amb compte.

Insisteixo: s’ha de tenir molta cura. És un delicte molt difícil de perseguir, de rastrejar i aturar. Tot i que hi ha grans unitats dedicades a perseguir-ho, és molt difícil erradicar-ho si no és amb cultura de prevenció.

El 2021 ha estat marcat per la brutal violació, la nit de l'1 de novembre, d'una menor al polígon de les Comes d'Igualada. És un cas aïllat?

Arran del que va passar el novembre passat, amb aquest cas de la noia, és veritat que s'ha generat una certa preocupació i una certa inseguretat, sobretot a Igualada. Voldria desmuntar aquestes sensacions amb xifres, amb dades que són irrefutables.

És veritat que, amb números absoluts a la mà, el 2021 hi ha una remuntada respecte al 2020 pel que fa a les agressions sexuals. S'ha passat de 12 fets el 2020 a 22 fets el 2021.

Això és gairebé el doble!

Sí, però cal explicar que hi va haver dues persones reincidents: a un se li van atribuir 13 agressions i abusos i a l'altre, 6. Els dos van ser detinguts i ingressats a presó, amb ordre d'allunyament. Quan un mateix individu reincideix, l'estadística puja. Tot i que van ingressar a presó i pel recurs a l'Audiència ara són a fora, amb ordres d'allunyament, no han tornat a reincidir. Són casos resolts.

Tret de l’agressió de la noia de l’1 de novembre, que va passar aquí a Igualada, però que la investigació la porta una altra unitat, totes les agressions, abusos i delictes contra la integritat sexual, estan resolts.

Sí, però els ciutadans, sobretot les dones, poden anar segures pel carrer?

Davant aquest missatge que les dones no poden anar tranquil·les per Igualada, hem de pensar que, de totes les agressions sexuals que hi ha hagut, només dues han estat a la via pública. Una va ser aquesta, la de la noia de l'1 de novembre; i l'altra, del dia 7 del mateix mes, i que l'autor va ser detingut. Són les úniques que han passat a la via pública. La resta s'han produït en vehicles, en domicilis, o en locals. Insisteixo, menys aquelles dues, en totes les agressions hi ha hagut una coneixença prèvia entre autor i víctima. Amb això volem desmuntar el fet de no poder anar per Igualada a la nit. Perquè, tret dels dos casos, això no s'ha donat.

En el cas de la noia de l’1 de novembre, també hem de veure que està dins d’un espai, que no es dona mai, de dues mil o dues mil cinc-centes persones, gairebé totes de fora. L’espai també està modificat, en aquest sentit. M’agradaria donar tranquil·litat a la ciutadania. Per les xifres, veiem que molts casos d’abusos i agressions sexuals es donen dins l’àmbit de la llar, estan subsumits dins la violència de gènere, dins l’àmbit de la parella; i en altres casos hi ha una coneixença en un local o hi ha una coneixença prèvia. Això dona molta tranquil·litat.

Vull insistir en el fet que dues persones que, en principi, es dedicaven a aquesta activitat, han estat detingudes i ingressades.

Actuaven només aquí?

Només aquí. Són d’aquí.

Han passat quatre mesos i mig i no hi ha notícies sobre el cas de la noia de setze anys violada a Igualada. La policia i el departament d’Interior mantenen un absolut hermetisme sobre les investigacions. Com estan?

No ho sé, ni ho he de saber. Fetes les primeres gestions de les primeres vint-i-quatre hores que pertoquen a la unitat d'investigació, aquesta es traspassa a les unitats centrals. Sé que estan abocant tots els recursos en la investigació de la violació. Tots.

Però la ciutadania reclama respostes…

Totes les investigacions han de ser així. Aquesta investigació no és fàcil. És una víctima, forana d’Igualada; i l’autor, no ho sabem… Hi ha molta gent. No sé si hi ha testimonis directes… No puc parlar, perquè no en sé res. El que sé és que no és una investigació fàcil i que s’estan posant tots els esforços, tots, en la investigació de la violació de la menor a Igualada.

Em sap greu que, per un fet puntual, pel que sigui, es magnifica la idea que Igualada és una ciutat insegura. Em dol, perquè no és així. Les dades ho corroboren.

Ens trobem amb moltes manifestacions, i procurem dialogar. Els expliquem que no han de sentir-se insegures. Però és cert que la por és subjectiva. Si hi ha zones d’Igualada sense il·luminació, només per l’espai, subjectivament, pots tenir aquesta sensació de por. Des de l’Ajuntament s’està treballant per posar càmeres i il·luminar espais, per donar més seguretat. Però, pels fets, freds, no és una ciutat insegura en aquest àmbit. I en el del patrimoni, tampoc, ja hem comentat les dades…

L’Anoia va ser una de les comarques més afectada per la crisi del 2008. Més endavant, la pandèmia, paral·lelament a la crisi sanitària, també ha provocat una crisi econòmica d’impacte a la comarca, que ara mira de reüll els efectes que pot tenir la guerra a Ucraïna. Des dels comandaments de la policia, tenen en compte aquestes situacions socioeconòmiques?

Hem vist, per exemple, pel que fa a la pandèmia, que les persones amb trastorns tenen cada vegada reaccions més violentes i més continuades. Cada vegada més. Hi ha menys tolerància, la gent salta a la mínima... Pel que fa a la crisi econòmica, com a exemple, ja notem un repunt de robatori dels dipòsits de gasoil dels camions. Això és simptomàtic. Si hi ha una mancança de matèries primeres, tornarem a tenir episodis de robatoris de coure o alumini, com fa uns anys, i tornarà a aforar el mercat negre. Ja ho preveiem, estem a l'aiguat. I comencem a fer prevencions en aquest àmbit.

Quan el vam entrevistar l’abril de l’any passat, el titular va ser: “L’Anoia és una comarca segura”. Ara, un any després, amb tot el que ha comentat, pensa que encara ho és més, de segura?

Penso que sí. Sobretot si mirem les xifres. Però tot queda distorsionat per uns fets que, malauradament, han passat aquí. Però les dades indiquen que sí, que és més segura. Vull insistir en la idea que es pot passejar tranquil·lament per Igualada, sobretot un col·lectiu com el de les dones. Arran d'aquell fet sembla que això sigui un infern. Com deia abans, només hi va haver dos casos a la via pública. La resta són amb coneixença prèvia entre l'autor i la víctima i en entorns com domicilis, locals o cotxes. No és allò que vaig pel carrer i em poden violar. No.