El Rec.0 i Miriam Ponsa, una història d’amor des del primer dia

Enguany fas 25 anys de trajectòria professional, quina valoració fas de tot aquest temps?

Aquests 25 anys han estat un camí natural que ens ha fet molt resistents i ens ha fet no tenir por als canvis. Quan vam començar, l’any 2000, ho vam fer amb moltíssimes vendes en les primeres col·leccions, però eren vendes a importadors o bé a grans magatzems directament o bé a botigues multimarca. Vam seguir així fins al 2007 i aquell any, amb la crisi, vam veure que necessitàvem tenir més marge nosaltres, que no volíem cap intermediari i que, potser, podíem començar obrint una botiga al Born, a Barcelona. Des de llavors que vam obrir la primera i fins a 2021, aproximadament, en vam tenir quatre.

Durant la pandèmia també hi va haver un gran canvi a la nostra empresa perquè vam fer bastantes mascaretes i bates sanitàries i això ens va motivar perquè estàvem fent un projecte social, des del disseny estàvem ajudant a una emergència com la que hi havia en aquell moment i alhora ens va dotar de molta experiència en la venda en línia. Quan va acabar la pandèmia, doncs, teníem molta llibertat econòmica i empresarial per decidir què volíem fer i vam decidir que volíem ser més sostenibles, que alguna cosa havia canviat en nosaltres i que no volíem omplir botigues i no produir estoc i treballar d’una altra forma. Així doncs, vam tancar totes les botigues el 2022 i vam passar la venda 100% en línia i en format precomanda, és a dir, les clientes compren les col·leccions, nosaltres les produïm i els les enviem a casa al cap de dos mesos.

I ara estem aquí. En un model de negoci molt més sostenible que abans. Hem reduït producció, però, en canvi, hi hem guanyat en marge. Som un equip molt petit, però això ens permet adaptar-nos als canvis molt fàcilment i provar coses. Crec que aquesta és una de les coses que més ens ha caracteritzat durant aquests vint-i-cinc anys, que hem anat canviant molt el model de negoci i això ens ha fet més resistents, i per això encara estem aquí.

Com ha canviat la moda en tots aquests anys?

Jo crec, sobretot, que la globalització i el fet que moltes empreses tèxtils es deslocalitzessin i passessin a produir altres països, sobretot a l’Àsia, va fer que, d’una banda, es democratitzés la moda, que ja està bé, però d’una altra, aquest procés s’ha fet sota un sistema colonialista que no té res de positiu i ara n’estem veient les conseqüències tant mediambientals com socials. I aquest crec que ha estat el gran canvi. Anar a produir a fora, a un cost cada vegada més baix i sense cap mena de responsabilitat. En l’àmbit mediambiental el que ha passat és que ha augmentat la producció i s’està sobreproduint i això ha inundat el mercat de peces de roba amb un preu superbaix i això fa que la moda perdi valor.

I, després, també hi ha el tema de les xarxes, per una banda, és molt més fàcil perquè pots comunicar a nivell global, internacional i ho pots fer de la forma que tu vulguis, directament, amb el teu mòbil, sense tenir una campanya de màrqueting o un gabinet de premsa i això és positiu, però, per altra banda, a vegades, es crea una falsa realitat, sembla que crear una col·lecció o crear peces de roba sigui molt fàcil i ho podem fer tots i no és així. Per això moltes marques obren i al cap de poc temps han de tancar, perquè no és gens fàcil. També, no hi ha unes imposicions estètiques tan estretes o tan exigents com hi havia abans, és a dir, ara tot està molt més permès i això és molt positiu. I també és positiu, com a mínim per a nosaltres, la gent ara valora que les peces que els agraden siguin útils per al dia a dia, abans es mirava més la moda independent i peces molt úniques i diferents per anar a algun esdeveniment o lloc especial i ara es valora que aquestes peces úniques i diferents siguin còmodes i útils per al dia a dia. S’ha incorporat el disseny al dia a dia.

⁠Apostes per una moda amb uns ideals ferms, a la teva pàgina web hi podem trobar, de fet, un manifest on exposes els valors que defenses. Què et va portar a fer aquesta aposta?

Jo entenc la moda com altaveu amb el qual puc comunicar, buscant el bé comú, tinc molt clar que el que comuniquem ha de tenir a veure amb ser inclusius, amb trencar motlles i l’establert que ja no ens interessa i no hi estem d’acord. És una eina per transformar molt important. I, per altra banda, a nivell experimental i creatiu m’interessa moltíssim. Per això, des de sempre, quan hem fet desfilades hi ha hagut darrere un concepte molt clar, que el podrem veure a l’exposició.

Les desfilades són un format que per a mi és molt natural i amb el que em sento molt còmode per comunicar. Hem fet col·leccions que s’han inspirat en un vessant molt cultural, com les trementinaires, els raiers o la festa major, d’altres inspirades en el vessant més social com dones mula, la collita de l’arròs i muses, altres amb un vessant més polític com ‘I have a dream’ o la marxa de la sal i, aquestes últimes, han tingut un caire més ambiental com Mar d’Aral o Reduir. Aquestes són algunes de moltes col·leccions que hem fet amb un concepte clar i sempre amb l’esperit de comunicar, visibilitzar, denunciar, donar veu o fer-nos preguntes. És una necessitat que jo tinc i poso al servei de tothom. Per això trobo el format de passarel·la interessant en aquest sentit. Tinc 12 minuts per dir allò que em motiva, allò que vull expressar amb formes, colors, textures, música.

⁠És arriscada en un món que depèn del consum?

Sí. El nostre model és molt arriscat a nivell econòmic i és una balança constant molt precisa amb la que no et pots equivocar massa perquè si no es decanta cap a la banda econòmica menys interessant, més desfavorable. Sempre que parlem d’això a mi em ve al cap un proverbi africà que diu, més o menys, molta gent petita, que fa petits canvis en el seu dia a dia, poden ajudar a transformar el món i, de fet, són els únics que ho han aconseguit, jo crec que formo part d’aquest petit engranatge en què és molt difícil subsistir però alhora és el model que jo he escollit. És un model amb el qual sento que estic fet una cosa positiva, que estic deixant una empremta positiva.

Crec que hem de predicar amb l’exemple i és una forma d’ensenyar a les futures generacions com es poden fer coses d’una altra forma. Costa molt a nivell econòmic? Sí, però ho estem fent de la millor manera que ho podem fer: fabricant al territori, donant feina als nostres veïns, pagant un preu just per la feina que donem, fer-ho amb els millors teixits possibles, produir menys però donar més valor... És el model que hem escollit i sí, és superarriscat. Per sort, però, tenim experiència i ho podem anar resolent. Les noves generacions potser ho tenen més complicat si ho volen fer així si no tenen experiència o no tenen la clientela que nosaltres hem aconseguit durant aquest temps, té bastant risc. Jo sempre em veig com a la corda fluixa i a vegades és esgotador, però ja hi estem avesats i aquí estem.

D’altra banda, també parles d’una nova manera de consumir. Quina és?

De consumir i de produir, també. Nosaltres oferim quatre col·leccions l’any, totes en format precomanda, la venda és 100% en línia, directament a la clienta final, només fabriquem el que ja està venut i, per tant, no generem estoc, tampoc fem rebaixes, no seguim tendències i la fabricació és 100% al territori català. Aquest model precomanda, afavoreix la compra reflexiva per davant de la impulsiva. I el temps d’espera per rebre la comanda és de dos mesos, això fa que tinguin més consciència de la fabricació i del temps que es necessita per produir una peça. Aquest model ens ha permès reduir la producció, que ja és el que buscàvem, donar més valor a les peces i tenir més marge. No hem de fer rebaixes perquè no tenim estoc i, per tant, es dona més valor a les peces.

És possible una nova manera de consumir o és una utopia?

Té una part d’utopia, ara ja hi ha molts articles (tèxtils, recanvis d’electrodomèstics i moltes altres coses) que ja només es fabriquen a alguns llocs. Per tant, si hem d’arreglar aquell electrodomèstic, per exemple, haurem de comprar una peça online, no sé on, a un altre país. Una nova manera de consumir al 100% potser no és possible, acabaries vivint apartat de tot, en una casa al mig del bosc i sense consumir pràcticament res, fora de la societat i només en contacte amb la natura. En una ciutat és una utopia fer-ho al 100%, però es pot intentar ser el màxim responsable de la compra que fas i de l’acció de compra. Jo sempre he dit que l’acció de compra és com un vot a les urnes, té molt impacte, n’hem de ser conscients i hem de fer el possible per ser responsables de les compres que fem i fer-les de la millor manera possible. No ho podrem fer al 100%, però si podem fer-ho al 90 millor que al 2.

Quina és la teva relació amb el Rec.0?

Hi som des de la primera edició, des de la més experimental i ens va encantar el projecte perquè venia d’un grup d’artistes, somiadors, que el que volien i volen, encara, és recuperar un barri. El que també van aconseguir amb tot aquest temps és intentar que no es portés a terme el POUM, de tirar a terra el barri, i ells no volien perquè és un barri molt important a nivell històric, a nivell tèxtil, encara hi ha adoberies en funcionament, i les naus que hi ha tenen un valor. Nosaltres ens identifiquem molt en aquest sentit, perquè hem fet exactament el mateix amb l’edifici familiar tèxtil dels meus avantpassats, que és on estem instal·lats nosaltres i l’hem estat recuperant i invertint en arreglar-lo i tenir-lo bé. Ens hi sentim molt identificats.

El que no sabíem en aquella primera edició és que el rec es convertiria en un gran festival de moda, que és el que és ara, i que vindrien tantes marques. Quan van començar a arribar totes aquestes altres marques, recordo com a punt d’inflexió quan va venir Desigual, que crec que va ser la primera gran marca reconeguda a nivell internacional que va arribar, no sabíem ben bé si aniria millor per les marques que ja hi érem o no i va ser positiu per a nosaltres. Com que les marques ens diferenciem molt entre nosaltres, el fet d’incorporar aquestes grans marques va portar molta més gent i hem fet clientela nova gràcies al Rec. I, després, en el nostre cas, el que també el que ha passat al rec és que, el fet d’estar durant 4 dies, 12 hores al dia, amb altres altres companys ha fet que sorgís una gran amistat amb dos dissenyadors com el Josep Abril i la Txell Miras amb els que hem fet projectes com una botiga conjunta que vam tenir a Barcelona durant 3 anys i que ara encara fem coses junts. Ens ha ajudat molt a acostar-nos a altres dissenyadors amb els quals compartim els mateixos somnis i els mateixos problemes.

Què el fa especial?

Hi ha una part cultural que sempre hi és molt present: la música, les food trucks i tota la importància de la gastronomia... Han estat pioners en el que ara s’anomenen Markets. Ells van ser els precursors. I quan es va introduir la gastronomia ja hi era tot. Tenies molta part de la nostra cultura representada al festival. En moltes edicions passen moltes coses artístiques, hi ha des de performances fins a poesia. Cada vegada està més vinculat a la sostenibilitat, intenten comunicar el fet de tenir responsabilitat amb el món tèxtil. Tot i ser un gran outlet ho fan amb molt de respecte i per això em sento tan còmoda amb aquest format.

⁠A l’edició d’aquest novembre del Rec.0 hi haurà una exposició per celebrar aquest 25è aniversari. Què hi podrem veure?

Hi podrem veure vint-i-cinc maniquins amb un total look d’algunes de les col·leccions anteriors, no les podem posar totes perquè serien moltíssimes. He hagut de fer una selecció bastant acurada del que volia portar i què no. Sobretot perquè, al final tinc un munt de peces molt interessants a nivell d’artesania, d’experimentació amb làtex, de textures, moltíssimes. He hagut de comprimir-ho una mica i dir, d’acord, el que vull fer, sobretot és parlar de 13 o 15 de les exposicions que tenen un concepte darrere més fort o que és important com, per exemple, les primeres col·leccions són les que vaig dedicar als meus fills. La primera és Cor, que és el nom del meu fill a l’inrevés, l’altra és Bruna, dedicada a la meva filla, i després tota la resta: la Collita Daurada, que em vaig inspirar en la recol·lecció de la mel, Dones Mula, que em vaig inspirar en les portejadores que vam veure a la frontera entre Melilla i Marroc quan hi vam estar, i moltíssimes altres col·leccions. Sobretot algunes amb un vessant més polític i social i les que tinc amb un vessant més cultural també hi seran representades. Tots aquests maniquins portaran l’explicació del concepte de l’exposició escrita, perquè tothom pugui llegir i entendre quin era i crec que, aquests conceptes són els que formen l’ADN de la nostra marca i els valors de la nostra marca. Per això és important, aquesta exposició, per reafirmar qui som i d’on venim.

Aquesta exposició té molt de sentit al rec perquè els quatre dies del Rec són dies que treballem moltíssim, però també ens ho passem superbé i celebrem i riem i ballem i posem música allà on som. Ens ho passem molt bé. I vam pensar que tenia sentit en un lloc on nosaltres hi podem ser cada dia, que per nosaltres ens era fàcil i ens agrada aquest esperit festiu, no deixa de ser una exposició per celebrar els nostres vint-i-cinc anys i ho vam trobar molt coherent en aquest sentit.