"En el primer Rec només hi havia una parada de xocolata amb melindros que vam improvisar"

Ara que el Rec arriba a les 25 edicions, recordeu com va sorgir?

Marina Iglesias: L'origen va ser el 2009, que hi havia un pla urbanístic, un POUM pendent d'aprovar-se. L'origen va ser fer alguna cosa al barri del Rec, perquè ens agradava i perquè li vèiem un potencial. Va coincidir amb aquell POUM, però realment l'interès va ser donar a conèixer el patrimoni i els edificis impressionants del barri. Ens vam ajuntar 6 persones que treballàvem i teníem algun vincle amb el barri del Rec per fer algun tipus de festival. Vam pensar en moltes possibilitats. Havíem parlat de fer un festival que combinés cultura i arquitectura, per parlar amb arquitectes i tractar la recuperació d'espais industrials com s'havia fet a altres llocs. Vam començar a donar voltes i va sortir la idea de les pop-up stores. Vam pensar que podríem fer això seguint una mica la tradició de la indústria tèxtil i les botigues de fàbrica del barri de la ciutat d'Igualada. Era fer una actualització d'aquelles botigues de fàbrica històriques i fer-les en un festival com el Rec. L'objectiu inicial era fer alguna cosa per donar a conèixer el barri del Rec. Aquest era l'objectiu primari fer un esdeveniment per donar a conèixer aquest barri.

Com va ser la primera edició?

M.I.: La primera edició del Rec van ser només dos dies, un divendres i un dissabte, i vam ajuntar unes deu marques. Entre elles ja hi havia i hi havia la Miriam i el Josep com a dissenyadors. Eren tres o quatre dissenyadors com a moda emergent i unes cinc o sis marques grans. I aquella edició em penso que van venir unes vuit mil persones. Ara ja hi ha més de cent marques, més a prop de les 150, fins i tot, i al voltant d'uns 100.000 visitants els quatre dies. La primera edició va ser molt transgressora, molt alternativa, no s'havia fet mai res d'aquest tipus. Era molt similar a coses que podies veure a Berlín o en barris d'altres ciutats europees, en llocs més radicals. No s'havia fet un festival d'aquest tipus i va ser un invent que va funcionar. Va funcionar, en part, perquè va coincidir amb una crisi tèxtil molt important del sector i van veure que venint al barri del Rec podien vendre els seus estocs i vinculats al patrimoni en un context i un escenari molt singular.

I tu Miriam, com a marca, com et va arribar la notícia i per què vas decidir participar-hi?

Miriam Ponsa: Diverses persones que estaven involucrades en el projecte ens ho van fer arribar. Quan vam saber que la finalitat era la d'intentar recuperar un barri i que el valor del territori era el que passava per davant de tot, ràpidament ens hi vam sumar. També perquè teníem els estocs per vendre evidentment però sobretot també perquè empatitzàvem. A nosaltres ens passa el mateix a Manresa, des del principi estem en un edifici antic, familiar i tèxtil. Els que intentem recuperar aquesta activitat i fem d'això la nostra vida ens hi sentim reflectits i quan ens van presentar el projecte de seguida vam dir que sí.

M.I.: Amb aquest tema reivindicatiu tenim un paral·lelisme molt significatiu, quasi de germans. Altres marques que van venir jo crec que es van vincular al projecte també per la singularitat i l'atractiu que tenia. És a dir, no només van venir a treure's estocs, sinó vincular-se amb un esdeveniment amb un rerefons patrimonial i cultural fa valdre la marca.

M.P.: De vegades com que el Rec ara ha crescut tant, només veiem les llums. Quan s'apaguen i trobes joies com aquest espai que estem ara del segle XVI ho valores. Si les marques continuem estant en aquests espais és també una mica l'excusa per explicar tot això i fer veure quina és l'ànima del projecte. De fet, venen molts clients i moltes clientes que mentre estem en aquest espai els expliquem el perquè d'aquest projecte.

Amb la teva marca acostumes a reivindicar coses. Com s'aconsegueix això des de la moda?

M.P.: Es pot reivindicar tot perquè és un altaveu molt potent. Després el pots utilitzar o no. A mi, precisament, el que més m'agrada de la moda és això, aquest altaveu que té, més que l'estètica. És una molt bona plataforma per arribar a moltíssima gent, i a més, és exponencial. Trobo que se l'ha d'usar per reivindicar, per denunciar, per donar missatges positius en molts sentits. Incidir en els valors de la societat. La crisi climàtica està succeint perquè hi ha una falta de valors, ètics, de justícia, de respecte... Tots aquests valors, que es poden aplicar a molts sectors, es poden explicar a través de la moda. A mi no em val només fer una col·lecció per les formes i els colors, ja fa molts anys que no ho faig.

Creus que el Rec és un bon espai per fer-ho?

M.P.: Totalment. La part bonica és que no només és un festival de moda, també és cultural, de territori, i on els artistes som els protagonistes. Per tant, els artistes ens sentim superbé aquí, és el nostre lloc.

M.I: I aquest contacte directe amb el públic us agrada perquè no esteu sempre amb el client final, i això és un aparador brutal per tot el que fas, amb tota la cadena i el que transmets.

M.P: També passa una cosa que no es veu massa sovint i és que som bastants les marques que produïm aquí i tots estem aquí englobats.

M.I.: Aquí n'hi ha moltes. De fet, nosaltres les tenim totes llistades, qui produeix aquí i qui ho fa a Igualada. Això també és un tema que a l'hora d'escollir les marques també ens fa declinar.

Creieu que les marques cada cop tenen més aquesta consciència en general?

M.I.: Vosaltres ho feu tot aquí.

M.P.: Sí, les marques que són petites moltes produeixen aquí perquè també toca. Un cop ja ets un pèl més gran, ja és una decisió que està presa a partir d'uns valors. Crec que per desgràcia, és bastant estrany fer-ho aquí perquè clar a fora els costos són molt diferents, no hi tenen res a veure.

Hi ha un percentatge que torna?

M.P: Ho va semblar després de la Covid, de vegades fan una mica de greenwashing, per "rentar-se la cara". Potser produeixen alguna cosa aquí, però la resta ho continuen fent a fora. L'objectiu principal d'una empresa és fer diners i no és el nostre cas. Hem de tenir benefici, però com que no és el nostre primer objectiu. I en part per això ho fem tot aquí.

M.I.: Després de la pandèmia vam incorporar tota una planta de moda sostenible i de dissenyadors, perquè s'estava creant una nova mentalitat a l'hora de consumir moda i vam incorporar el mercat d'intercanvi i més de 25 marques.

M.P.: Nosaltres treballem amb pre order, és a dir que produïm en funció de les comandes. Abans teníem botigues, com marques més grans, i competíem amb gent que no tenia els mateixos valors ni les mateixes eines. Amb la pandèmia ens vam adonar que ells podien aguantar el cop perquè tenien molt més poder econòmic. Per tant, allà vam veure que havíem de girar-nos i crear un sistema nou on ells no competissin. Ara és on ens sentim més còmodes a escala de negoci i no hem de competir amb els grans.

Com ha evolucionat el Rec fins avui dia?

M.I.: S'ha fet molt gran. De fet, cada edició que fèiem creixia amb circuit i amb marques. Quan vam tornar de la pandèmia el vam frenar i el vam fer decréixer a la mida que tenim ara. Portem quatre edicions i aquesta és la mida que ens quedem, per espai podríem seguir fins al tanatori. El 2019, l'edició dels deu anys, era més gran que ara. Ara estem sent més selectius i seleccionant marques amb criteris més qualitatius. Pel que fa a marques hem evolucionat en funció de com ha evolucionat el món, però sí que nosaltres hem seguit en la nostra línia. Des del primer dia teníem clar que no podíem anar només amb grans marques, que està clar que són un reclam, però que també havíem de combinar-ho amb marques més petites o emergents. I això ho vam conservar des de l'edició zero. El Rec no té sentit si no hi ha grans i petits.

Hi ha marques que van començar a l'inici i ara ja no hi són. Miriam Ponsa ha estat en totes les edicions. Què t'ha fet quedar- t'hi?

M.P.: El Rec a mesura que ha anat creixent, no ha sigut només en marques, sinó que el creixement ha estat també amb propostes culturals, amb propostes de gastronomia...

M.I.: En el primer Rec hi havia només una parada de xocolata amb melindros que vam improvisar amb la pastisseria Pla. Sempre ho hem dit, tant el tema cultural, com la gastronomia, com la moda podrien ser festivals totalment independents. A part també fomentem les visites als espais del Rec que actualment funcionen com adoberies.

M.P.: Clar, totes aquestes propostes artístiques i culturals, junt amb la moda, per nosaltres, pels artistes, també són molt seductores. Jo com a artista, em sento molt mimada perquè formo part de tot això. A més que molta gent encara no ens coneix i els podem explicar als clients i que ho vegin ells mateixos. Són quatre dies que passen moltes coses, tothom ve a passar-s'ho bé i es creen unes energies que agraden. I els creadors tampoc ho fem tant això. El feedback és molt interessant, et dona molta informació i en espais com el Rec ho veus de seguida. La informació que he tret aquí al Rec durant tot aquest temps de les clientes és or per mi.

M.I.: Serveix també com un espai experimental per provar altres coses. Moltes marques proven altres formats o productes concrets per veure si funcionen perquè durant quatre dies passa molta gent i tens una informació que no tindries en una botiga normal.

Quan vau començar això us esperàveu la repercussió que ha tingut i l'evolució que ha fet?

M.I: Que va, de fet no sabíem ni si en faríem un altre. No sabíem com aniria, en ple mes de novembre a Igualada, la Catalunya Central, el barri del Rec que estava totalment abandonat en desús... I, en canvi, la gent el primer cop estava superemocionada. Com el primer cop, no en recordo cap. Hi ha coses supermàgiques que van passar a l'edició zero i en tinc un record espectacular. Nosaltres mateixos estàvem pintant els carrers amb els nostres fills que eren bebès en aquell moment.

M.P.: Recordo que hi va haver tanta feina la primera edició que fins i tot els organitzadors ens ajudàveu a col·locar les peces mentre els clients es provaven la roba. A més el Rec va ser la llavor dels markets de moda que hi ha ara arreu. El pioner va ser el Rec.

M.I: Actualment no existeixen festivals d'aquest tipus. És veritat que les marques s'han emmirallat, però el Rec és més que un market. Té vinculació amb grans marques i petites al mateix temps i en un escenari inèdit.

Aquests anys de Rec com han afectat la ciutat? Quins canvis hi ha hagut?

M.I: El Rec ha anat creixent en moda i en moltes marques, però sempre hem tingut aquest punt reivindicatiu i sobretot a les dues últimes campanyes. La d'enguany es diu "Viu el Rec" precisament perquè ara mateix no es pot viure al barri del Rec. Quan vam fer 10 anys abans de la Covid, el 2019, vam fer un repàs de què havia passat al llarg d'aquests anys al Rec i quins espais s'havien transformat. S'han reconvertit entre 15 i 20 espais, com la Bastida, el Somiatruites, espais de dissenyadors... La ciutat vivia d'esquena al barri i crec que ara ha canviat la mirada, però no pot passar res més del que ha passat, per la clau de sòl industrial.

Si l'objectiu final del festival és aconseguir que el barri del Rec estigui viu durant l'any, el festival haurà de desaparèixer?

M.I.: Sí, o es reinventa d'una altra manera. Si els edificis es reconverteixen nosaltres o ens haurem de reconvertir o haurem de desaparèixer, que ja era una mica l'objectiu del projecte, ja ho sabíem. Primer ha d'haver-hi el detonant, que és un canvi d'usos i a partir d'aquí gradualment les coses evolucionen.

Si això passa, se'n ressentiran les marques?

M.P.: Curiosament, pot ser que ens passi el mateix i que també ens hàgim de reconvertir. Com que treballem amb el format pre order, que la clienta fa una compra anticipada, no tenim molts estocs. Potser també és més sostenible convertir-nos en un futur.

M.I: És que les marques estan evolucionant, com el Rec. Anem condicionats i en consonància amb l'evolució que faci el mercat de la moda i l'evolució que faci el barri del Rec. Esperem que algun dia arribi tot aquest canvi perquè fa massa temps que ho reclamem. Això fa molts anys que es reclama i per part de molta altra gent abans que nosaltres.

Si ens imaginem la situació d'aquí a 25 edicions més, en quin punt creieu que es trobaria tant el sector de la moda com el festival o el barri del Rec?

M.I.: Com a barri, estaria bé que ja hi hagués algun moviment. Les coses no canvien del dia a la nit i menys un barri tan gran com el barri del Rec, però crec que seria interessant un primer pas per la ciutat, com podria ser el canvi d'aquesta clau d'usos.

M.P.: Amb moda s'ha de seguir el camí de la sostenibilitat si o sí. Sobretot per la sobreproducció, com que el cost és tan baix es produeixen quantitats indecents que ja saben que no vendran. Tota aquesta sobreproducció són les que acaben en els nostres gestors tèxtils a Catalunya i que després un 70% s'exporten a Àfrica. La peça més sostenible és la peça que no es fabrica. I si fabriquem fem-ho al territori, el que es pugui. Primer és el bé comú i en acabat el negoci, i això les dues ho compartim.