'La reconquesta del nostre espai polític ha de passar, sobretot, per l'àmbit municipal'

Agafa la direcció d'un partit que es troba en una situació... complicada... com enfronta aquest repte?

Amb una barreja d'emocions i sentiments. Amb molt orgull i amb il·lusió però sent conscient de la delicada situació que travessa el país, amb una alta dosi de responsabilitat però sabent que hi ha molta gent que ens ajudarà.

Però ha d'aixecar un partit que sembla abatut...

Un partit que està en una situació fantàstica, on tothom està treballant molt, on els dirigents han emprès accions de solidaritat i de responsabilitat, conscients que hi ha molta gent que està ajudant des de molts àmbits. Tot i que els resultats de la última onada electoral han estat allunyats d'allò que nosaltres hauríem volgut, tenim el convenciment que hem entrat en una nova fase i que ho podem fer molt bé, la sensació és molt positiva.

Quan es va postular com a candidat per liderar el partit, anoiadiari·cat va recollir opinions entre els principals personatges d'ERC a la comarca i...

No té gaire mèrit, a la comarca tothom m'estima molt.

Bé, a part de donar-li el seu suport, també el veien com una renovació. Com es materialitza aquesta renovació que tothom espera?

Amb una adaptació i modernització del discurs, de les formes, de les actituds; amb una clara voluntat de transversalitat i de la recerca de la centralitat política, que no vol dir del centre ideològic sinó de tractar temes que ocupen un lloc central i prioritari en la preocupació dels nostres ciutadans.

Parla d'estar al centre de les preocupacions dels ciutadans, ara mateix, segurament la independència és una preocupació de molts catalans però la crisi per la que passa el país, ho és més. Esquerra està preparada per donar respostes en aquest sentit?

Del tot. ERC en les seves sigles resumeix molt bé els ideals als quals volem servir, de justícia social, d'igualtat d'oportunitats i republicans i d'alliberament nacional. ERC està convençuda que aquests ideals són compartits per la majoria de la societat catalana. La qüestió clau és: per què els nostres ciutadans, que comparteixen amb nosaltres les bases del nostre pensament, no ens voten. Cal que la ciutadania cregui que nosaltres som l'eina útil per aconseguir els objectius. Per aconseguir, doncs, guanyar-nos la confiança de la gent i que pensin que som una eina útil per assolir els nostres objectius hem de tenir respostes a problemes com són el de la crisi actual, l'atur juvenil, ensenyament, sanitat..

I per on passa aquesta resposta?

D'una banda per assenyalar que els països catalans no tenen un problema de dèficit públic sinó que tenen un problema de dèficit fiscal. És a dir, no tenim un problema d'accés de despesa sinó de deficiència d'ingressos. Si nosaltres fóssim un estat independents i tinguéssim independència fiscal, tindríem un superàvit d'11 mil milions d'euros. Amb aquests diners podríem fer polítiques socials, podríem apostar per crear noves empreses, per garantir la continuïtat de les que ja hi són, per dotar el territori de bones infraestructures...

I mentre no tenim la independència?

Des de l'àmbit del Parlament europeu treballem en trobar solucions globals per Europa, plantegem mecanismes de suport als nostres autònoms, proposem que els autònoms que comencen tinguin unes 'vacances fiscals' Apostem per eliminar l'impost de patrimoni, que implica una doble tributació...

És conscient que aquest discurs pot allunyar una part de l'electorat d'esquerres?

Al contrari. Aquest discurs, i aquestes mesures són les que permetran salvar el nostre sistema del benestar, l'escolar, el sanitari...

A mi em sembla que explicar que un impost de patrimoni implica una doble tributació és una qüestió conceptual que no és de dretes ni d'esquerres, sinó que tots ens podem posar d'acord.

Mentre que Europa aplica uns plans d'austeritat molt durs, esperant que això ens permeti sortir de la crisi, els Estats units aplica una altra estratègia basada en l'estímul de la producció. Tots tenim un problema que és que la diferència entre allò que ingressen les nostres administracions públiques i allò que gasten, és molt gran. Hi ha dues maneres de solucionar-ho una intentant reduir la despesa, l'altre, incrementar els ingressos.

Atenent que en aquest moment no hi ha cap recepte màgica per superar la crisi, nosaltres ens plategem és trobar un tipus d'opció mixta d'aprofitament de tot el ventall de la caixa d'eines de les nostres polítques econòmiques, segurament en línia europea però també aquelles que està fent la Reserva Federal dels EEUU o el Banc d'Anglaterra. Som l'únic partit que fem aquest plantejament, per tant som una eina útil -la més útil- per respondre a les necessitats econòmiques dels nostres ciutadans.

Anem cap a l'àmbit local, vostè que és alcalde... ERC s'ha de forjar des dels municipis?

ERC s'ha de forjar des de tots els àmbits i també des del municipal. ERC és un partit municipalista i estem convençuts que és un dels àmbits fonamentals des del qual hem de reconquerir el nostre espai polític i hem d'esdevenir una eina útil pel nostre país.

Com sap, a Igualada hi ha hagut un pacte nacional. La ciutadania té la sensació que l'acció d'Esquerra a vegades queda amagada o és poc visible...

Malament doncs. Estem convençuts que el paper d'ERC és molt positiu per Igualada i esperem que, si aquesta sensació existeix, sapiguem corregir-la.

Vostè ha portat aires de renovació en el seu partit, però a nivell local, tot segueix una mica igual...

La gent que hi ha forma part del capital polític del partit i gent de la qual nosaltres ens en sentim orgullosos i al mateix temps també volem incorporar més gent. Estem convençuts que hi ha espai per tothom. A més, em sembla que Joan Requesens és una persona jove que expressa la renovació.

Quan parla de sumar... podem parlar de sumar altres faccions independentistes com SI o Rcat?

El nostre objectiu és la independència i estem disposats a deixar-nos ajudar per tots aquells que la vulguin. Però no és sumant els independentistes que aconseguirem la independència, hem d'aconseguir una majoria social que sigui independentista.