'Recuperar la meva primera moto va ser una il·lusió molt gran'

Com et va venir l'afició a les motos?

Quan jo devia tenir uns deu anys, per Reis, el meu pare em va regalar una moto, una Bultaco Xispa. D'aquesta manera em vaig començar a interessar en el món de les motos però, és clar, en aquells moments això era una moto moderna, per tant, no sé si realment té gaire relació amb l'afició a les motos clàssiques.

I l'interès per les clàssiques, quan va arribar?

A casa dels meus avis va quedar una moto antiga i m'hi vaig començar a fixar. A més a més, un amic meu que sabia que m'agradaven les motos me'n va regalar una de clàssica que, casualment, era igual que la que hi havia a casa els meus avis. Llavors m'hi vaig començar a interessar, les comparava... i se'm va anar despertant l'interès. En aquell temps era relativament fàcil trobar motos clàssiques en tallers, de gent que no les volia, i jo de mica en mica n'anava comprant i les anava posant una al costat de l'altra.

Perquè Bultaco, Montesa i Ossa?

Em vaig haver de centrar en aquestes tres marques que són catalanes. Va arribar un moment que tenia motos de diferents marques i especialitats, però no ho podia abastar tot i em vaig haver de centrar en aquestes tres marques i en les especialitats de carretera, trial, enduro i motocross.

A part de col·leccionar, ets motociclista?

Sí, encara vaig amb moto i les modalitats que m'agraden més són Enduro i Motocross. A més a més, participo en algunes curses de motos clàssiques amb una de les motos que hi ha exposades al Museu.

Quina moto t'ha fet més il·lusió aconseguir?

Doncs recuperar la meva primera moto, la Bultaco Xispa, la que em va regalar el meu pare quan tenia 10 anys. Una vegada estava a la recerca de motos i vaig anar a parar a un particular de Calaf que tenia ganes de vendre's unes quantes motos i entre elles hi havia la meva Xispa. Llavors, sense mostrar gaire interès concret per la moto, les vaig comprar totes.

I com la vas reconèixer?

Perquè una vegada ja vaig intentar seguir-li la pista i sabia que en el taller on jo l'havia venut, l'havien venut a un senyor de la Pobla de Claramunt. El particular de Calaf que em va vendre el pack de motos em va dir que la Xispa l'havia adquirit a través d'un senyor de la Pobla i llavors vaig lligar caps.

Veig que en el Museu hi ha dues Bultaco Xispa iguals...

Sí, i cap és la meva. La que em va regalar el meu pare la tinc guardada i té un valor sentimental enorme. Aquestes les tinc perquè m'agraden i per utilitzar com a moneda de canvi si mai m'interessa una altra moto. Els col·leccionistes, per no desembutxacar-nos molts diners, sovint fem bescanvi.

On s'adquireixen aquestes motos clàssiques?

Aconseguir cadascuna de les motos és una aventura. Hi ha alguns mercats però en la majoria dels casos les tenen particulars, i els amics i coneguts que saben que en faig col·lecció m'avisen quan saben d'algú que se'n vol vendre alguna o que en té algun model que m'interessa. Llavors quedes amb el particular i et passes la nit sense dormir esperant que la negociació funcioni.

T'has passat gaires nit en blanc per una moto?

Cada vegada menys, cada vegada et vas fent més gran i aprens a ser més pacient però al principi t'obsessiones, per cada moto sembla que s'acabi el món i quan descobreixes un model que t'agrada creus que si no l'adquireixes, mai més trobaràs una moto com aquella. Jo he deixat de fer coses importants amb la família i a la feina, fins i tot he dit alguna mentida per poder anar a veure una moto en concret.

Tens algun model amb un valor especial?

La primera Montesa de trial que es va fer. Aquesta em va costar molt d'aconseguir. Algú em va dir qui la tenia, vaig anar a Olot a veure el propietari però no me la voler vendre i vaig tornar fracassat. Al cap d'un temps em va trucar ell a mi i me la va oferir tot i que va ser una negociació difícil.

Suposo que col·leccionar motos clàssiques suposa un esforç econòmic important...

Econòmic, de temps i de paciència. T'asseguro que si arribo a saber tot el que m'ha passat, no m'hi poso. Pel camí hi perds la salut, passes nervis, arribes tard als dinars, als sopars, ets a la feina i penses en la moto que has d'adquirir... hi has de dedicar molt i molt de temps, jo hi he perdut molt més temps que diners. Amb els anys he après que la paciència és la clau del col·leccionista.

És la primera vegada que exposes les motos al públic?

Fa uns anys en vaig deixar unes quantes per a la Fira d'Igualada i prou. Aquesta és l'única vegada que són en un Museu. És una mica perillós portar-les fins aquí, sempre poden patir ratllades o cops; a més també he necessitat molt de temps: preparar-les, deixar-les impecables, transportar-les... Però crec que les 15 motos que hi ha al Museu són una bona mostra de la col·lecció.

S'ha parlat també de crear un museu de la moto clàssica a Igualada...

Sí, se n'ha parlat, però de moment és només una idea... no hi ha cap projecte concret, i és una cosa que s'haurà de moure, presentar a les administracions... Tampoc tenim cap localització pensada, però sí que tenim clar que seria a Igualada.