Ricard Tomàs: "Per la carretera se m’enganxaven al taxi per poder agafar-me el Wi-Fi"

Com, quan i per què vas començar a “fer el taxi”?
Tot va sorgir amb la crisi, que va fer que em replantegés moltes coses. Era el 2009, ja treballava en el món del transport i em va sortir l’oportunitat de comprar una llicència de taxi. Ho vaig comentar a la meva dona, als meus amics –que se’n reien molt-, i tothom deia que estava boig. Però el meu instint em deia que havia d’anar endavant, que havia de fer el canvi.

Quins van ser els primers passos?
Vaig malvendre el que tenia, vaig demanar diners i vaig llançar-me a la piscina. A nedar. Nedar. Nedar… I continuem nedant!!!

La inversió inicial va ser important?
La inversió és molt gran. Són molts diners. Les llicències a cada població van amb un preu diferent. A Barcelona, ara mateix, estan entre 130 i 140 mil euros. 

A part de la llicència hi ha el taxi, la teva eina de treball?
Sí, inicialment em vaig quedar el que hi havia però no em va durar gaire i de seguida vaig fer el pas i en vaig comprar un de nou, que també va ser una inversió important. Va ser un bon embolic, per començar…

Al taxi pots fer el que vulguis: dormir, escoltar música, connectar-te a Internet... La teva experiència.

Tu convides als clients a “convertir els trajectes en experiències”. Com?

Cal que les persones només pensin en el que hagin de pensar, i prou. Relaxar-se i no haver de preocupar-se de res. La resta, que els clients arribin a bon port, en les millors condicions, és la meva de preocupació. Al taxi pots fer el que vulguis: dormir, escoltar música, connectar-te a Internet... Per això, al meu taxi, convertim els trajectes en experiències.

Ets un referent dins el sector pel que fa a la incorporació de les tecnologies al taxi.

Sí, i ho vaig començar a fer fa anys. Ara ho tenim molt més a l’abast de la mà, però al començament era molt més complicat. Incorporar totes aquestes eines en el sector em va donar molt nom, a mi i de retruc també a la ciutat. Ha sigut un instrument molt valuós de cara als clients.

Un valor afegit al servei molt significatiu.
Sí, i més quan ningú ho oferia. Ara ho continua sent, perquè encara no hi ha gaires taxis que ho ofereixen. Alguns tenen Wi-Fi, però tantes eines com jo no ho ofereix ningú més. A Barcelona, sobretot, els estrangers, ho agraeixen molt. I ara ja m’agraeixen més el cable que el Wi-Fi, tots arriben escurats per carregar la bateria... Els salves la vida...

Parlant de salvar vides. També has estat pioner a incorporar un desfibril·lador al taxi.

Ara se’n parla molt, però jo vaig tenir la idea d’incorporar un desfibril·lador, un DEA, ja fa quatre anys. Vaig estar un any treballant en el projecte, buscant finançament. Primer vaig estar amb una empresa d’aquí a Igualada i ara estic amb Cardioguard, que és d’un noi també d’Igualada que està tenint molt bon recorregut, sobretot a Barcelona.

Cada dia és començar de zero. No saps a quina hora engegues ni a la que plegues. Ni on començaràs ni on acabaràs.

Quin és el client tipus? N’hi ha?
No hi ha un client tipus. El dia a dia és absolutament irregular. Ara tens empreses, ara particulars... Mai és el mateix. Cada dia és començar de zero. No saps a quina hora engegues ni a la que plegues. Ni on començaràs ni on acabaràs.

Deus haver viscut moltes anècdotes...
Moltes. Per exemple: fa anys, quan la gent no estava tan connectada com ara, per la carretera se m’enganxaven al taxi per poder agafar-me el Wi-Fi. Va arribar un punt que vaig treure l’adhesiu del Wi-Fi perquè arribava a ser perillós i tot... 

Falta molta educació viària

Com condueix la gent?
Entre setmana, normalet, i els caps de setmana, fatal. Terrorífic! La gent va amb nervis, amb tensió i agressivitat. La majoria d’infraccions són degudes a distraccions però també perquè la gent circula amb agressivitat. De seguida i per res la gent piten, criden i aixequen el dit. Falta molta educació viària en aquest sentit.

Com tenim les carreteres?
No estan malament, els asfalts estan bastant bé. Tot i que hi ha coses per millorar, no ens podem queixar. Potser falten millores a l’autovia, però és degut al volum del trànsit, que ha  anat creixent. La C-15 també se’ns està fent petita un altre cop... Aquestes infraestructures les van pensar amb un cabal de vehicles que cada cop va creixent més i més. Com a Barcelona, no m’estranyaria que en pocs anys posin un peatge per entrar-hi amb els vehicles. És de sentit comú: no s’hi cap. I també per la contaminació. I el dia que cauen dues gotes d’aigua...

També agafem el cotxe per tot…
Això ho fem molt aquí a Igualada. Tenim la mania d’agafar el cotxe per tot. I el centre de la ciutat, per exemple, ha de ser per a les persones. No pot ser can pixa... Entenc els comerços, però hi sortiran guanyant, i la gent guanyarà amb qualitat de vida. 

L’administració et posa traves per tot.

Tu ets autònom. tens moltes dificultats?
L’administració et posa traves per tot. Fins i tot si vols assalariar una persona. Tot són pegues i burocràcia. No és gens fàcil, no simplifiquen les coses.

A l'Anoia estem en un lloc estratègicament boníssim i no ho hem sabut aprofitar.

Igualada i l’Anoia és un dels territoris més maltractats per la crisi. Com es veu aquesta situació des de darrere el volant d’un taxi?
Igualada, l’Anoia... i Catalunya! Aquí estem parlant dels problemes que tenim amb els polígons, però hi ha molts polígons en grans ciutats del país que estan com els nostres. A l'Anoia estem en un lloc estratègicament boníssim i no ho hem sabut aprofitar. No entenc que a poblets d’aquí a prop s’hi instal·lin empreses amb mil treballadors. 

Hem de saber vendre'ns.

Què s’hi pot fer?
Hem de fer alguna cosa ben parida, començant per millorar els serveis que podem oferir. Hem de trobar la fórmula per poder captar aquestes empreses que van a llocs com Castellbisbal. Els hem d’atraure. Hem de saber vendre’ns. Sé que costa, sé que l’alcalde hi treballa, però costa…

Penso que l’Ajuntament no en té la culpa, això ja ve de fa molts anys. Quan estàs en una dinàmica, capgirar-la costa molt. No és fàcil. Quan no hi ha calés no pots fer res. És com si a mi se m’espatllés el taxi i necessités un cotxe per treballar i per generar riquesa, però no tinc diners per canviar-lo, sóc autònom i el banc no me’ls dóna.. Què puc fer? I si a més hi ha un deute... És molt difícil…

També penso que hauríem de fer coses conjuntament amb els municipis de la conca, anar a la una, amb una població de 70.000 persones. Tindríem molta força i ho podríem petar…

I a Catalunya?
Com a l’Anoia, Catalunya territorialment també està molt ben situada, però ho hem de saber treballar. Però haurà de ser amb les nostres de normes, ja m’entens… Llavors, canviarà molt la cosa…

I en l'àmbit particular, dels ciutadans?
N’hi ha, però penso que encara falten més iniciatives. La gent no s’arrisca, no es llança a la piscina, a nedar, tothom espera que li donin feina. La gent vol anar assalariat, caps de setmana de festa, un mes de vacances i pagues dobles. Estem mal acostumats a com estàvem fa uns anys. I hem de pedalar.

Quin és el futur del sector del taxi?
El nostre sector està a punt de tenir un canvi molt sever, que està a punt d’arribar. El transport col·laboratiu, amb empreses com Uber, està collant molt i trobaran la manera per ser legals i estendre’s. Són molt potents i imparables. En part, però, és culpa nostra, perquè tenim unes normatives que no ens deixen treballar com hauríem de fer-ho. Nosaltres mateixos en fem travetes. Fent manifestacions, tallant vies i fent el ploramiques no anirem enlloc.