Roger Costa: “L’Electra Festival no deixa de ser un petit museu a l’aire lliure”

Enguany ha estat la setena edició del festival, quina valoració en feu?

N’estem bastant contents i creiem que ha tornat a ser una bona edició de l’Electra, no sé si diria un èxit, però sí una edició que ha tornat a funcionar molt bé i que ens ha portat intervencions de molta qualitat. Sempre hi ha intervencions molt interessants, però aquest any creiem que un dels punts destacables és la qualitat artística en les intervencions d’algunes de les caixes i, més enllà d’això, la valoració positiva ja contempla el simple fet que s’hagi pogut tornar a fer. Tirar endavant aquestes iniciatives sense ànim de lucre sempre és complicat i s’ha de celebrar el simple fet que persisteixin en el temps i que es continuïn fent després de set anys, com és el nostre cas.

Quin és el secret per fer funcionar un projecte així que, entre altres coses, ha sobreviscut a una pandèmia, per exemple?

El secret que fa que Electra continuï funcionant després de set anys i, com dius, a més a més, havent passat algunes adversitats importants com la pandèmia, però, també, havent superat altres problemes amb què ens trobem en el dia a dia, com poden ser la falta de recursos o les dificultats que suposa organitzar i moure gent de forma voluntària, és que l’equip i les persones que hi ha darrere d’aquest festival creuen molt en aquesta idea d’utilitzar les caixes d’electricitat com a suport per a desenvolupar creacions artístiques. I creuen en aquesta idea per què, al final, és una idea molt singular i molt única. Nosaltres no tenim constància que hi hagi projectes exactament igual ni a Catalunya ni fora del nostre país i això li dona un valor molt important i, alhora, és un motor que ens impulsa a continuar-ho fent. A més a més, també sentim que és una manera de contribuir a la ciutat i de donar-li vida tot sacsejant el món cultural i, sobretot, de les arts més visuals fent que el disseny, la il·lustració, l’art surtin al carrer i siguin presents arreu de la ciutat. Tenim aquest convenciment compartit que això porta un valor important a Igualada i això és el que ens motiva més i ens anima a tirar-ho endavant. Per exemple, en el meu cas personal, he hagut de marxar fora d’Igualada per treballar del que m’agrada, però em sento amb les ganes de seguir vinculat a la ciutat i d’aportar el meu petit granet de sorra en fer que hi passin coses.

Anem enrere, com neix la idea de convertir caixes d’electricitat en art?

Això neix el 2019 quan, juntament amb el Dídac San José, que en aquell moment és company meu a la universitat i els dos estem començant amb els nostres projectes en el món de les arts visuals, en el seu cas, i del disseny, en el meu, detectem que hi ha una manca d’espais per la creació i que és difícil, a vegades, començar a mostrar la teva obra o desenvolupar-la i que tingui rellevància. I neix per donar resposta a aquesta problemàtica. Per què la caixa d’electricitat? Doncs perquè detectem que hi ha aquest element al mobiliari urbà, que és un element molt repetit als carrers, i que, a més, és un element molt visible i queda desaprofitat i pensem que és un suport molt bo per desenvolupar-hi una creació artística, ja que, a més a més, era un moment en el qual no havíem tingut moltes oportunitats per desenvolupar projectes i, menys al carrer. Aquest objecte, doncs, era idoni per les seves mides i característiques, no requereix grans infraestructures, ni materials, és àgil de pintar, es pot fer en un dia... Era idoni per a gent que comença, tot i que, al final, ara també el vol pintar gent més experimentada. En definitiva, hi havia una relació molt alta entre com d’àgil i fàcil era pintar-les amb la visibilitat que tenen. Hem vist festivals de murals grans, festivals en museus o espais tancats però no havíem trobat cap element com aquest: petit i amb visibilitat. Va ser ideal.

Hi ha algun referent similar?

Com et comentava, no tenim constància que hi hagi cap altre projecte que es dediqui exclusivament a intervenir caixes d’electricitat de les ciutats o que això sigui la seva raó de ser. Sí que hi ha altres projectes que tenim a la vora com, per exemple, el conegut festival a Penelles, però creiem que és molt diferent, en un es fan grans murals i sí, es fa art al carrer, però el nostre cas és molt únic per l’element que intervenim.

Per què Electra?

El nom té un doble significat, en primer lloc, electra perquè l’element que intervenim són les caixes d’electricitat i, en segon, parteix del fet que la primera empresa que va subministrar electricitat a Igualada es deia Electra i això ha arrelat molt en la societat igualadina i la gent, aquí, per referir-nos a l’electricitat n’hi diem electra. Llavors resumia molt bé l’essència del festival, una cosa única com és la manera que tenim d’anomenar l’electricitat a Igualada i alhora l’element que intervenim, relacionat amb la infraestructura de l’electricitat.

El festival ha passat per diverses etapes, des d’estrictament la part de pintar les caixes, fins a, des de fa uns anys, tenir un punt neuràlgic amb música, barra i una mica més de festa. Com ha canviat la forma en què la ciutat viu l'Electra?

Al principi l’única activitat del festival eren, pròpiament, les intervencions artístiques en caixes, però amb el temps vam detectar la necessitat d’afegir aquest punt de trobada, sobretot pels artistes, en un principi, que volíem que compartissin experiències i es creés un vincle que fomentés i generés una comunitat artística a Igualada més forta. Però alhora, crear aquest espai on els veïns i els curiosos, que cada any fan la ruta de les caixes pels carrers, poguessin trobar-se, xerrar, trobar als artistes i viure el festival d’una manera més participativa. Des que vam incorporar el punt central hem notat que la ciutat viu Electra amb més intensitat i que hi participen més, tot i que encara creiem que s’ha explotat poc i encara pot ser més conegut i, en un futur, potser podem portar activitats més interessants que apropin més gent d’Igualada el dia del festival. Tot i això, un fet destacable és que el festival dura tot l’any perquè les caixes queden, les intervencions hi són i te les vas trobant pels carrers d’Igualada, però un dels reptes que tenim és aquest, que la ciutat visqui el festival, durant el dia que es pinta, amb més implicació i participi de les activitats paral·leles que proposem.

⁠Podríem dir que és un festival que ja s'ha consolidat al calendari artístic de la ciutat?

Al final el que consolida els projectes és que persisteixin en el temps i, després de set anys, Electra és un projecte que s’ha consolidat bastant. A més, comptem amb la col·laboració de, per exemple, Pintures Planell, que ja és un fix, que hi són des del primer dia i ja hi compten edició rere edició; el Departament de Joventut i, també, de projectes de fora d’Igualada que són molt rellevants a nivell artístic nacional com el Konvent, amb qui cada any fem una col·laboració i ja és una cosa que per a ells també és fixa. Per tant, sí, està consolidat. Tot i això, d’un dia per l’altre tot pot canviar molt, les vides dels que ho organitzem, per exemple, i tot i estar consolidat no vol dir que tingui la continuïtat garantida pels propers anys. Consolidat sí, però mai se sap què pot passar perquè hi ha molts condicionants. Tenim ganes de continuar-lo fent i que tingui vida, però ja ho veurem.

Cada any veiem nous artistes que hi participen, com els escolliu?

Pel tema de la selecció d’artistes tenim uns principis més o menys definits que són trobar l’equilibri entre persones que comencen a les quals els volem donar l’oportunitat de desenvolupar intervencions artístiques al carrer tot i no tenir una trajectòria consolidada, hi ha molts casos de gent que acaba de sortir de La Gaspar. I alhora volem combinar això amb gent de nivell i amb carreres molt reconegudes i això li dona un valor i una qualitat al festival que té aquesta combinació i equilibri molt interessant. En aquest equilibri també hi juga un paper molt important la gent d’Igualada, sempre hi ha gairebé la meitat dels artistes que són de la ciutat o dels voltants i també gent de fora que ens escriu amb ganes de participar. És increïble veure com, de cop, t’escriu gent que coneixes, que segueixes la seva feina i són reconeguts, i t’escriuen perquè tenen moltes ganes de participar d’aquest festival. Mirem trobar un encaix entre gent d’Igualada, gent de fora, gent que comença i gent amb trajectòries molt consolidades i crec que això dona una foto global del festival molt interessant i combina intervencions artístiques de molta qualitat sense perdre l’essència de donar espai a persones que comencen.

⁠⁠Cada vegada es veuen més caixes pintades per Igualada. Teniu algun mapa o arxiu amb totes les que hi ha?

La veritat és que no tenim un mapa o arxiu públic on consultar totes les intervencions que s’han fet al llarg dels anys i sí que creiem que seria un material, no sé si en format físic o digital, molt interessant de tenir i això es podria promoure, fins i tot, des de les institucions i aportaria un valor afegit a la ciutat d’Igualada. Pot arribar a ser un atractiu, gairebé, turístic, fer aquesta ruta de les intervencions artístiques fetes en caixes. Al final és un recorregut, una passejada i Electra no deixa de ser un petit museu a l’aire lliure. La feina de tenir-ho classificat i ben adaptat en format mapa o aplicació és una cosa que tenim en ment de fer properament i hem de trobar la manera, però sí, serà interessant.

Quan no quedin caixes per pintar, què?

Aquesta pregunta és divertida, perquè ens la fan molt sovint i és una cosa que ens preocupa molt poc, és el menor dels nostres problemes. Hi ha moltíssimes caixes d’electricitat a Igualada per pintar. En tots els barris n’hi ha. Fa uns anys vam començar a fer caixes per zones i cada any movem la zona d’intervenció. Portem 7 anys i cada any hi ha caixes noves en zones diferents i encara no hem cobert totes les zones d’Igualada i, en aquest sentit, tenim molt camp per córrer. I en cas que hi hagués un moment en què no quedin caixes noves per fer, l’art urbà és efímer i haurien passat prou anys com per poder repintar les primeres caixes, sigui per deteriorament o perquè, simplement, està bé renovar-les, així que és un cicle que pot no tenir fi. No hi ha d’haver cap problema en aquest sentit. Ara en devem portar més de 40 i encara no n’hem repetit, hi ha moltes caixes per córrer.

Quin és el futur d’Electra?

La veritat és que és una pregunta per la qual no tenim resposta ni nosaltres. Just estem en un moment d’impàs en el qual sí, hi ha ganes i, com he dit, creiem en la idea i tenim la voluntat de continuar tirant endavant el festival, però sí que creiem que és un moment en el qual ens hem de replantejar certes coses si volem ser rellevants i no anar-lo fent perquè sí. I potser ens hem de replantejar si té sentit continuar existint, si té sentit fer-ho com ho fem, si hem de canviar alguna cosa i, al final, la idea principal d’intervencions en caixes funciona i és l’eix central de tot plegat i això no ha de canviar, per bé, estem en un moment en el qual gairebé fem el festival per inèrcia i funciona, però no tinc clar que això sigui què volem. Hem de fer autocrítica, ens hem de marcar una direcció, hem de definir cap on volem anar i és un moment crucial per a nosaltres de cara a plantejar què volem que sigui Electra en els propers anys, per tant, la resposta te la podré donar quan haguem fet aquesta reflexió amb l’equip així que, potser, en una futura entrevista o ja es veurà en les pròximes edicions.