Roger Roca: "L’atletisme m’ha permès competir de tu a tu amb els millors del món”

Roger, després de tots els títols que has aconseguit, com enfoques els anys que et queden com a atleta?

Jo ja tinc la feina feta. Un campionat del món, medalles en campionats d’Europa, d’Espanya i de Catalunya i centenars de victòries. El temps que em queda d’esportista d’alt nivell és tan sols per gaudir-ne. Vull retirar-me lluitant amb els millors i que no sigui una lesió la que em deixi fora de l’esport. Si arriba alguna victòria més, perfecte; però ara corro sense cap pressió, tan sols perquè gaudeixo fent-ho.

La vida d’atleta és dura? Permet compaginar-la bé amb la vida social i personal?

La vida de l’atleta és molt dura. Entrenem de dilluns a diumenge tots els dies de l’any i en les competicions et jugues la feina de molts mesos. Si surt bé és fantàstic, si surt malament et quedes sense res. Compaginar esport d’elit i vida social és molt complicat. Els ritmes són diferents i l’exigència de la competició no et permet portar una vida convencional. Però quan ets tu qui ha escollit aquest camí, tot és més senzill.

Portes una vida molt lligada a l’esport i a l’atletisme, ja que també ofereixes programes d’entrenaments i fas conferències. T’imagines tenint una altra professió en un futur?

En la fase final de la meva carrera esportiva ja estic treballant però tot el que faig té relació amb l’esport. Fa més de 20 anys que m’hi dedico i és el món que conec i crec que tinc moltes coses a aportar des de l’altre cantó de la barrera.

Quina importància té la ment en l’atletisme? Un atleta professional ha de cultivar sempre la seva part psicològica?

La ment és fonamental en la competició i l’entrenament. Hi ha molta gent que té capacitats físiques per poder ser un gran esportista però li falla la part mental i a l’inrevés. De la conjugació de les dues facetes en surten els grans campions. Jo mai he fet un treball psicològic específic, el treball del dia a dia ha estat el que m’ha creat la fortalesa suficient per seguir endavant.

Què és el pitjor que li pot passar a un atleta?

El pitjor són les lesions que frenen la teva progressió. Jo n’he patit de tots tipus però també són part del joc. Anem al límit del nostre cos i les lesions són el fre.

Últimament hem vist el cas de dopatge a la delegació russa d’Atletisme, i any rere any es descobreixen nous casos. Com eradicaries el dopatge?

Rússia és la punta de l’iceberg, però Espanya en podria ben bé ser la base. L’esport està tan podrit com la política i, de tramposos i corruptes n’hi ha a tot arreu, sense haver d’anar gaire lluny... No hi ha una intenció clara d’eradicar el dopatge, és un negoci que mou milions d’euros. Seria tan fàcil com posar a la presó els dopats, fer sancions de per vida o boicotejar  les marques que patrocinin atletes dopats. Hi ha moltes maneres, però només cal aixecar el cap i mirar la quantitat de corruptes que dominen les administracions. Amb tot, confio en l’esport net,

Les notícies no paren d’informar-nos de morts a les maratons i en diferents proves atlètiques de persones sense la preparació física adient. Ets partidari d’un control exhaustiu als corredors per a saber si poden córrer o no?

El nombre de morts en proves esportives són anecdòtiques si els posem en xifres reals, però són notícies que es vénen bé, pel «morbo». En qualsevol cas, hauria de ser imprescindible fer-se una prova d’esforç abans de començar a fer esport, però això queda a consciència de cadascú sobre el que vol fer amb el seu cos.

Pots viure del que t’agrada tocant diferents vessants de l’atletisme, tant d’atleta com d’entrenador. És difícil poder viure únicament sent atleta?

En les èpoques bones es podia viure bé sent tan sols atleta. Ara mateix és gairebé impossible. Només uns quants escollits en malviuen a Espanya. És un esport poc remunerat però els que el practiquem mai hem tingut la intenció de fer-nos rics, correm perquè és el que ens agrada fer.

Què significa l’atletisme per a tu?

Somni, patiment, il·lusió, sacrifici, triomf, lluita... Per a mi ha estat el meu esdevenir com a persona.

Com valores iniciatives com la Igualada Urban Running Night Show, que ajunta esport i comerç en un mateix esdeveniment?

Qualsevol iniciativa per fer més popular l’esport i lligar-lo amb el comerç i la promoció de la ciutat em sembla fantàstic. A Igualada, però, no hem sabut utilitzar els grans esportistes d’elit que hem tingut per promocionar la ciutat. L’esport d’elit individual sempre ha estat arraconat i mai s’ha utilitzat, com sí que han sabut fer-ho altres ciutats amb grans resultats.

L’atletisme és un esport solitari però alhora integrador? Creus que té aquest doble sentit ?

L’atletisme és un esport individual però que es gaudeix molt practicant-lo acompanyat. És senzill i barat i això obre les portes que molta gent el pugui practicar. És un esport en el qual pots competir de tu a tu amb els millors del món. Jo he corregut al costat dels millors atletes mundials dels darrers anys. És  com si poguessis jugar un partit de futbol contra el Messi.