Roger Vázquez: "Un Gegant ha de ser com el senti la gent del poble que l' ha de portar "

Què podem llegir en el llibre “Els Gegants de l'Anoia”? Què hi podem trobar?

"Els Gegants de l'Anoia" és un recull amb informació i fotografies de la vuitantena de Gegants i Gegantons que trobem a la comarca. Neix arrel de la realització del meu treball de recerca de Batxillerat . Fa uns mesos, l'Aitor Garrido,  el president de l'Associació Cultural Els Gegants Som -una entitat que des del 2009 treballa per la difusió i promoció del fet geganter-   em va demanar llegir-lo i poc després em va oferir publicar el llibre.

Des de quan hi ha Gegants a la comarca?

Tal com explica en Lluís Ardèvol -un reconegut estudiós del món geganter- al pròleg del llibre, las primera documentació d'un Gegant a la comarca de l'Anoia la trobem recollida per en Joan Amades l'any 1489, al Llibre de comptes del Racional d'Igualada on es parla sobre unes despeses de la festa del Corpus, on diu: "Item per cinch parells de guants per lo juguants, vuit sous i 4 diners".

Quan fèiem fotografies dels Gegants per incloure-les al llibre, a més d'un Gegant vam haver de treure-li la pols abans de retratar-los.

Com han evolucionat els Gegants de la comarca al llarg de la història?

Al llarg dels anys, han anat apareixent els diferents Gegants a l'Anoia, alguns han perdurat en el temps convertint-se en figures centenàries -com els Gegants de la Font Vells d'Igualada- i d'altres que, per diferents raons, van acabar desapareixent -com el de Sant Martí de Tous-.

En l'actualitat, a la comarca hi ha parelles de Gegants molt actives i d'altres que gens. Perquè ens fem una idea, de la vuitantena de figures de què disposa la comarca, n' hi ha una quinzena que no surt mai a dansar al carrer acausa de la manca de geganters o del seu mal estat de conservació. A tall anecdòtic, comentar que quan fèiem fotografies dels Gegants per incloure-les al llibre, a més d'un Gegant vam haver de treure-li la pols abans de retratar-los.

Quants Gegants heu pogut documentar a l'Anoia? A quins pobles? Què representen?

Hem pogut trobar, fotografiar i incloure al llibre tots els Gegants i Gegantons de caràcter municipal de trenta-tres pobles de la comarca de l'Anoia que en tenen, uns vuitanta. Pel que fa a simbolisme n'hi ha de tot: des d'un conseller de l'època i la seva dama, a Capellades, passant per Els Prats de Rei on tenen vinculació amb la batalla que tingué lloc l'any 1711 a terres pradenques o finalment, arribant a la capital, on els Gegants de la Ciutat representen una parella de reis, només per citar-ne tres exemples.

És el primer cop que s'edita quelcom que reculli tots els Gegants de la comarca?

Si bé és cert que fa anys es va editar un col·leccionable amb tots els Gegants que hi havia fins al moment a la comarca i per una altra banda, també es van fer fitxes amb la història d'algunes de les figures, "Els Gegants de l'Anoia" és la primera publicació que fa un compendi de tots els Gegants i Gegantons, d'àmbit municipal, i els agrupa en forma de llibre.

Val a dir que a nivell local tampoc hi ha molta informació sobre els Gegants i, de fet, per recollir informació en molts dels casos hem hagut d'estirar més de fonts orals i petites anotacions que anàvem trobant que no pas de publicacions.

El món geganter viu un bon moment al país?

És curiós; aquesta pregunta la feia jo al meu treball de recerca a tots els entrevistats i mai l'he sabut respondre. A la dècada dels vuitanta era necessari portar la festa al carrer i van ser multitud de pobles que van estrenar Gegants, ara, després d'aquest auge penso que el món geganter viu un moment còmode. Ens hem estancat fins al punt que a tot se li diu "Gegant" i "Geganter". Potser caldria establir unes bases que regulessin el fet geganter, tot i que no sabria dir-te qui ho hauria de fer, ni com.

És molt important poder justificar i explotar tot allò que defineixi el territori, per a mi, és molt més vàlid recuperar quelcom que fer-ho de nova creació.

A Igualada s'està vivint un bon moment de cultura tradicional, amb la recuperació de diferents balls. Com ho valores?

La festa la conformen, o si més no l'haurien de conformar, les danses i figures que són pròpies de la població en concret. Des del meu parer, a Igualada s'està treballant molt, i molt bé, amb la FESTHI com a màxim impulsor, per recuperar i consagrar balls que s'havien perdut. És magnífic poder veure com en pocs anys s'ha constituït un Seguici ric i històricament arrelat a la ciutat. És molt important poder justificar i explotar tot allò que defineixi el territori, per a mi, és molt més vàlid recuperar quelcom que fer-ho de nova creació.

Com valores la reintroducció dels Gegants Vells que s'ha fet aquest any a Igualada?

Els Gegants Vells fan una funció essencial a Igualada i escultòricament són magnífics. Estic molt d'acord amb el rol que han agafat durant la Festa Major, essent unes figures protocol·làries que només dansaran en actes on la seva presència sigui del tot justificada, sense necessitat de fer-se ombra amb les altres parelles de Gegants de la Ciutat. Realment, em va agradar molt poder escriure sobre aquestes figures per tal d'incloure-les al llibre. De nou, elogi a tot l'equip que treballa per dignificar el Seguici d'Igualada.

A Igualada hi ha un debat sobre el protocol de la Festa Major. Creus que elements com els Gegants Vells poden “conviure”, en una cercavila, amb altres, com el Tonet i la Conxita, per exemple? Com hauria de ser aquest protocol?

Enguany no recordo haver vist en un mateix acte els Gegants Vells amb en Tonet i na Conxita i no s'ha acabat el món. Trobo que són dues parelles que tenen un rol totalment diferent. Tal com a la vida en general, no cal forçar quelcom i fer-lo encaixar, personalment, entenc que en l'àmbit del folklore tampoc és necessari.

Per exemple, jo mateix no concebria una Festa Major de Sant Bartomeu on a la "Passacalle" sortissin en Tonet i na Conxita o una Festa Major de Sant Bartomeu on fossin els Gegants Vells qui protagonitzessin l"Adéu-siau Festa", sense desmerèixer cap de les dues parelles.

Un gegant ha de ser com el senti la gent del poble que l' ha de portar.

Com hauria de ser un Gegant construït avui, el 2016?

Un Gegant ha de ser com el senti la gent del poble que l'ha de portar.  Els Gegants de Masquefa representen una parella de senyors feudals inspirats en la mitologia asteca, aparentment no tenen cap relació amb l'origen ni les tradicions de la vila, però grans i petits saben que són les figures que representen la vila, i se'ls estimen.

Pel que fa als materials i procés de construcció d'un Gegant, en l'actualitat, es coneixen noves tècniques tot i que hi ha qui manté les tradicionals, podríem dir que va a gust del consumidor.

I un geganter, com ha de ser?

Un geganter, pel meu parer, ha de tenir molt clar que quan va amb els Gegants està representant el seu poble o ciutat. El problema que potser s'ha donat en els últims anys -reitero, al meu semblar- és que la concepció del que per a un servidor és un bon geganter, per a un altre és del tot oposada i entén els Gegants com un "anem a passar-nos-ho bé" i de vegades, obliden que l'important són les figures que fan dansar.

Per acabar, on es pot adquirir el llibre?

Per ara, el podeu trobar a Tradillibreria (http://tradillibreria2.webnode.cat/), a la Llibreria de la Diputació de Barcelona, a Espai31 de Cardedeu, a l'Abacus d'Igualada i a les llibreries Moral de Masquefa i Aqualata, Llegim...? i Cal Rabell d'Igualada. També el podeu adquirir per mitjà de l'Associació Cultural Els Gegants Som.