Salvador Serra: "He preferit caminar cap a Santiago a l'hivern, perquè la calor m'aixafa"

No és la primera vegada que surt a caminar. Com van ser les altres vegades?

Sí. Abans, el 2012, vaig fer el trajecte fins a Santiago de Compostela a peu des de Roma, de 2800 quilòmetres; i el 2015, o des de Berlin, de 3.200. Ara ho faré resseguint l'Estat espanyol. Són 4.500 quilòmetres. Començo l'1 d'octubre.

Déu n'hi do del dia que ha triat. Ja podrà votar?

Ho vaig decidir abans que diguessin que serà el dia del referèndum. Votaré abans de marxar, em retardaré una mica. Sortiré de la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada a 1/4 de 10.

Quin serà el trajecte?

Aniré d'aquí fins a Vilafranca del Penedès. Després, a Vilanova i la Geltrú. La previsió és caminar uns 30 quilòmetres diaris. A la costa, enganxaré la ruta GR 92 i baixaré fins a Algeciras, Des d'allà passaré agafant la Via Augusta per Cadis i cap a Sevilla. Un cop a Sevilla,  aniré cap a Santiago per la Via de la plata. Per tornar a Igualada faré el camí de Santiago del nord però a l'inrevés: fina Irun, entrar a l'interior del País Basc. Aleshorers Vitòria, Haro i Santo Domingo de la Calzada, on prendré el Camí Francès fins a Logronyo i allà enllaçaré amb el Camí Català.   

Quant calcula que tardarà?

Uns quatre o cinc mesos. I pararé unes setmanes per estar amb la família per Nadal.

Acaba de passar l'estiu i començarà l'octubre. Ha triat passar fred expressament?

Ho sé. Em tocarà fresca i fred. La cosa és que si vas ben abrigat no passes fred, mentre que si hagués triat l'estiu hagués tingut calor de totes maneres. A mi m'aixafa molt la calor. 

Com ha preparat la intendència. Què portarà a sobre i què menjarà?

A la motxil·la hi portaré sempre aigua. La meva intenció és fer el gruix camí al matí, acabar el trajecte abans de dinar. Si al lloc on arribo hi ha cuina, me'l faré jo mateix; si no, aniré a un restaurant; segons com, em conformaré amb un entrepà. La qüestió és que en tinc prou amb un àpat fort al dia. Si no he acabat el trajecte, passaré amb peces de fruita i més tard ja menjaré bé. L'esforç principal el faig al matí. 

Té estudiat on dormirà?

A partir de Sevilla, a la Via de la Plata, hi ha molt bona estructura d'albergs i suposo que bona part d'ells seran accessibles malgrat l'època de l'any. Fins allà, serà una mica dificultós. En aquests casos, el primer que faig és cercar l'església del poble. També puc comptar amb famílies de la localitat potser. I com a darrer recurs, una pensió o un hotel.

Com s'ho va fer quan va anar de Berlín fins a Santiago?

El problema era, a més de la llengua, que no hi havia albergs i calia buscar-se la vida cada dia. Almenys en aquella ocasió érem dos i podíem compartir despeses. Sí que és cert que a partir de Tours, a França, on comencen molts peregrins, hi ha una xarxa d'albergs bona.

Se'n va a recórrer les Espanyes en un moment on no es parla gairebé de nosaltres.

Sí (riu). Mira, de fet les samarretes que porto són en català i castellà. Quan estigui per allà baix em posaré la samarreta en castellà, on ja es remarca que és una iniciativa solidària. La finalitat solidària passa per sobre de tot.

I què diuen els de casa?

Amb la meva dona hem caminat molt. Ara hi aniré sol. Tenen els seus temors, lògics, però saben que caminar és la meva passió.

Quants quilos carregarà? Com s'organitzarà amb la roba?

Crec que carregaré com a molt 11 ó 12 quilos. Cada dia miraré la previsió del temps per saber quina roba em convé més i no haver-me d'aturar a mig camí per canviar-me. 

Quant el tindrem a casa definitivament?

Degut a l'aturada de Nadal, suposo que serà entrat el febrer o el març.

Ja sé que té això al cap ara, però després de l'aventura per l'Estat espanyol, té alguna cosa pensada més?

Reptes com aquests s'han de sospesar. Cada any que tinc és un any més. No ho sé. Voldria fer Santiago-Roma-Jerusalem, però ara per la situació política que hi ha allà no és oportú. Una cosa és que trobis perills; l'altra, anar-los a buscar. Es quedarà al bagul.