Santi Vidal: "A Espanya no hi ha divisió de poders"

Creu que aquesta possible constitució catalana podria ser aplicada en un futur?

M.L : Nosaltres esperem que pugui ser aplicada, no textualment perquè és un esborrany de constitució, però crec que és un bon document perquè serveixi com a punt de partida per als legisladors i diputats que hauran de fer la constitució definitiva. Perquè no hagin de començar des de zero. Tal i com està pot ser aplicada i la garantia d'això és que l'han feta persones que hi entenen molt i que han estudiat constitucions que ja existeixen i que ja funcionen. Per tant, tal i com està estic convençuda que podria ser aplicada.

Què podrà trobar una persona que compri el llibre?

M.L : Nosaltres no volíem que el llibre fos només per a especialistes en el món del dret, sinó que fos per a tothom. Que qualsevol persona interessada en saber com es gesta un nou Estat li pugui interessar el que trobi en aquest llibre. Hem intentat que tingui un llenguatge planer i molt entenedor per a tothom.

S.V. : En síntesi, m'atreviria a dir que el llibre és escriure en paper el somni de com nosaltres volem que sigui la futura República. És un llibre molt proper que el ciutadà se'l pot fer seu i on pot veure el que li proposen i estar d'acord en algunes coses i en d'altres no. 

Què l'ha decidit a escriure aquest llibre?

Aquest és un llibre a dues veus, però qui l'ha escrit és la Marina. Quan l'Editorial Pagès em va dir que seria ella la persona que m'aniria entrevistant perquè jo anés donant les respostes que permetessin entendre aquest disseny de la nova estructura de la República de Catalunya va ser una gran satisfacció, perquè amb la Marina ens coneixem des de fa temps. I que qui ho impulsi sigui una editorial com Pagès, que és una de les pioneres de la defensa de la cultura catalana, bé, es pot dir que tot quadrava. La Marina no ha fet vacances, és un projecte que va néixer i es va materialitzar en dos mesos, de juliol a agost. És un exemple d'emprenedoria cultural, es podria dir així.

La participació ciutadana és, per tant, necessària per fer una constitució?

No necessària, és absolutament imprescindible. Una de les coses que proposem és que el text definitiu del que serà la Carta Magna de Catalunya, partint d'aquest material i d'altres que els partits polítics redactaran en el seu moment, l'acabin de redactar un grup de diputats de la Comissió Legislativa del Parlament, però contínuament acompanyats d'un centenar de representants de la societat civil. La participació ciutadana a partir d'aquests representants populars és essencial. Per descomptat el text que surti del Parlament haurà de sotmetre's a referèndum dels ciutadans. Durant aquest període de convenció constitucional, el ciutadà podrà fer tot tipus d'aportacions i al final votar, o rebutjar, determinats articles de la constitució.

Creu que a Espanya hi ha divisió de poders?

En absolut, a Espanya és fals que hi hagi divisió de poders, encara que insisteixin des del Govern de l'Estat i des del propi Tribunal Constitucional en dir que sí. La Constitució Espanyola ho diu en un article, però segurament és un dels més inaplicats a la pràctica. Quan matiso que Espanya, com que té un baix nivell de democràcia, aquesta divisió de poders és essencial, i que els contrapesos i controls no existeixen, em refereixo a què qualsevol conflicte de tipus polític, financer o de l'administració pública que acaba en un tribunal de justícia, les pressions que rep el jutge i el fiscal són enormes. Hi ha gent, companys meus, que no accepten de cap de les maneres aquest tipus de pressions, però quan això arriba a llocs com el Tribunal Suprem aquestes pressions tenen els seus efectes. Qui reflecteix d'un manera més clara aquesta ingerència del poder polític i financer sobre el món judicial és el Tribunal Constitucional.

Creu que aquesta situació pot canviar?

A la futura República de Catalunya no és que canviï, és que no deixarem que neixi. Per tant ja d'origen posarem uns mecanismes i uns controls, que els tenim perfectament dissenyats, perquè el poder executiu no pugui fer intrumissions al poder judicial.

Com valora que el Tribunal Superior de Justícia es queixés per pressions quan la gent va acompanyar i donar suport a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega quan anaven a declarar?

No comparteixo en absolut aquesta queixa de la Sala del Govern del TSJ. Per dos motius, el primer és perquè no em sembla gens malament que els ciutadans, en el seu dret de llibertat d'expressió, de manera cívica i pacífica, es concentrin i manifestin davant d'un tribunal, sigui quin sigui el cas que s'estigui jutjant allà. En aquest cas era una cosa tan important i no vista mai en cap altre país com el possible processament d'un president per haver fet un acte estrictament democràtic, que és posar les urnes. El segon motiu és que jo penso que és molt bo que els representants polítics, quan es troben davant d'una persecussió política per un tema que no hauria d'haver anat mai als tribunals, tinguin el suport de la sobirania popular.

Vostè podria ser Conseller de Justícia de la Generalitat?

Aquesta pregunta me l'heu fet molt sovint els mitjans de comunicació, i la resposta que puc donar a dia d'avui no és gens innovadora. A qualsevol jurista, i més a un jutge, li faria il·lusió ser Conseller de Justícia, faltaria més. O president del Tribunal Suprem de la República de Catalunya, i el que digui que no és un hipòcrtia. Il·lusió me'n faria, però no depèn de mi, depèn del president que escollirà el Parlament d'aquí a un parell de setmanes. Ell serà qui formarà el seu govern. Si considera que sóc una persona útil per al càrrec, per mi serà un honor acceptar.

Deixant de banda aquesta hipòtesi, quina intenció té pel seu futur professional?

Si al final el president m'escull per aquesta tasca, evidenment dedicaré els propers anys a complir fidelment l'encàrrec, que és dissenyar un nou sistema judicial, i en cas que no sigui aquesta la meva tasca, jo intentaré tornar a la justícia el més aviat possible. La sanció que tinc per part del govern espanyol és de tres anys, i només porto sis mesos complint-la. Però a finals d'any es resoldrà el recurs que tinc interposat, i això vol dir que, si guanyo, a partir de gener podré reincomporar-me a la Sala Penal de l'Audiència Provincial de Barcelona, que és on estava.