TORNAR
PUBLICITAT

Sergi Perelló: "La pandèmia no pot ser una excusa per més acomiadaments"

Parlem amb el secretari general de la Intersindical

Empresa
Dijous, 4 març 2021. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

Sergi Perelló (Barcelona, 1972) té una llarga trajectòria de militància en l'àmbit de la solidaritat internacional i els drets humans laborals. Una experiència que ha exercit, especialment, des de la Intersindical-CSC, on milita des de fa vint anys i que, el passat mes de juliol, el va escollir nou secretari general. A finals de febrer, coincidint amb la presentació de la campanya que ha impulsat el sindicat independentista per exigir la derogació de la reforma laboral, va visitar l'Anoia, per conèixer de prop el nou secretariat territorial, així com les necessitats i reptes de la comarca.

"La reforma és un retrocés en drets dels treballadors i treballadores"

Aquesta setmana heu presentat una campanya, conjuntament amb els sindicats ELA i CIG, per exigir la derogació de la reforma laboral. Com valoreu aquesta reforma?

Aquesta reforma és un retrocés en drets dels treballadors i treballadores, ja que facilita l’acomiadament col·lectiu i fa prevaldre els convenis d’empresa per sobre dels convenis sectorials i els convenis estatals per sobre dels provincials o autonòmics. Això dificulta la funció de la negociació col·lectiva i genera indefensió al conjunt de treballadors i treballadores del nostre país.

Què reivindiqueu?

Reivindiquem que es derogui aquesta reforma laboral més quan ens trobem en una nova crisi, social i sanitària, on el que cal és garantir l’ocupació estable i de qualitat en lloc de facilitar-ne els acomiadaments.

La pandèmia no pot ser una excusa per més acomiadaments

Què proposeu? Què exigiu?

Volem que es derogui la reforma laboral i que als Països Catalans puguem negociar, aquí i no a Madrid, els convenis que ens afecten fent prevaldre els de sector per sobre dels d’empresa. La pandèmia no pot ser una excusa per més acomiadaments.

Com creieu que el govern espanyol repartirà els fons europeus? Com s'hauria de fer?

Creiem que el repartiment no es farà per alleugerir el patiment de les majories treballadores que aquesta crisi ha empitjorat, després del cop de 2008. La gestió d'aquests fons hauria de ser plenament pública, amb polítiques responsables i gestió al servei de les majories treballadores i el benestar col·lectiu. Aquests fons seran una transferència a les empreses oligàrquiques de l'IBEX35. Una vergonya i un malbaratament de recursos públics que no resoldrà els problemes estructurals que patim i que el Regne d'Espanya no té cap intenció de resoldre.

"Els autònoms són un dels sectors més precaritzats de la societat catalana"

S'ha filtrat un possible augment de la quota dels autònoms? Com ho valoreu? Quin és el futur dels autònoms, un dels sectors més castigats per la crisi

Els autònoms són la conseqüència de la desregulació del mercat laboral dels darrers decennis i ara ja és un dels sectors més precaritzats de la societat catalana. Hem de veure si aquesta mesura tindrà en compte la facturació real i el SMI a l'hora d'establir la quota. Si és perquè paguin més els empresaris ho veiem bé. Si és per enfonsar els treballadors autònoms, ens hi oposarem. La confusió entre treballadors autònoms individuals, els més precaritzats, i empresaris autònoms amb treballadors a càrrec és perversa.

Creiem que no es farà aquest canvi fins a l'any que ve. Considerem que caldrien mesures legislatives, que a Catalunya no podem dur a terme perquè no en tenim les competències ni som un Estat, on s'avancés en formes de contractació laboral per garantir drets i protecció socials a una part dels treballadors autònoms més precaritzats reduint-ne la quantitat i incorporant-los al conjunt de treballadors assalariats.

 

"El model econòmic a l'Estat espanyol, i cada cop més als Països Catalans, no es basa en un sistema productiu, sostenible, digne i amb valor afegit. Tenen un pes massa gran els serveis, el turisme i l'habitatge"

Preveieu possibles noves retallades, que poden afectar sectors tan tocats com la sanitat, les pensions, etc.?

És ben probable. El model econòmic a l'Estat espanyol, i cada cop més als Països Catalans, no es basa en un sistema productiu, sostenible, digne i amb valor afegit. Tenen un pes massa gran els serveis, el turisme i l'habitatge. Aquest model, amb poc pes de l'economia productiva, ens deixa en mans de les fluctuacions del mercat, les crisis del capitalisme, el canvi climàtic o una pandèmia. Per una banda el model extractiu, amb salaris baixos i atur afebleix el sistema de protecció social. Al mateix temps no disposar d'una República Catalana amb un sistema fiscal realment progressiu, on paguin molt més els qui més tenen en lloc de carregar-ho a les rendes del treball, repercuteix en retallades en la sanitat autonòmica i les pensions.

"Cal més servidors públics per tenir uns serveis públics de qualitat, reduir l’atur i la precarietat del mercat laboral. I òbviament ens cal poder decidir-ho nosaltres en un marc polític i social en forma de República Catalana"

L'atur està creixent alarmantment a l'estat? Quines mesures s'haurien de dur a terme?

Nosaltres voler posar sobre la taula diverses mesures que poden repartir millor el treball i la riquesa i enfortir el sistema de protecció social. Ja no tan sols perquè ens trobem davant d’una pandèmia i economia feble, sinó pel repte de l’automatització que tenim ja aquí i les desigualtats de gènere, i perquè el nostre compromís és amb el benestar de la gent. Considerem que cal reduir la jornada laboral amb el mateix salari per promoure l’ocupació, trencar la bretxa de gènere i dinamitzar el consum del teixit productiu. Així mateix, l’enfortiment dels serveis públics, internalitzant plantilles de serveis que actualment són privatitzats i promovent més ocupació pública. Cal més servidors públics per tenir uns serveis públics de qualitat, reduir l’atur i la precarietat del mercat laboral. I òbviament ens cal poder decidir-ho nosaltres en un marc polític i social en forma de República Catalana.

L'atur juvenil arriba al 40%, el més alt a Europa. Com ho valoreu?

És conseqüència del model extractiu i no productiu. Tot i que cal millorar certs aspectes formatius, sobretot per reduir l'abandonament escolar, hi ha moltíssims joves formats, però no hi ha polítiques públiques efectives que acabin amb aquest fet que ha esdevingut estructural. I a més tenim poquíssimes competències per planificar les polítiques que posin fi a aquesta situació.

Els joves estan sortint al carrer, manifestant les seves protestes legítimes, oi?

Els joves surten al carrer no només perquè la llibertat d’expressió tan sols s’aplica per als hereus del cop d’Estat de 1936. Surten perquè els salaris són baixos, si és que tenen feina, van veure què passa quan volem decidir democràticament i pacífica en un referèndum o com no es vol regular de veritat el preu del lloguer, per citar només alguns exemples. I tot això amanit amb repressió en lloc de propostes per superar els conflictes que generen les injustícies.

"Aquesta crisi, com les anteriors, es poden superar amb polítiques públiques d’ampli abast, un model productiu verd al servei de la gent, un sistema de protecció social fort i una fiscalitat on pagui més qui més té"

La pandèmia de la COVID ha causat una greu crisi sanitària i, de retruc, una crisi social i econòmica que ja està causant efectes greus i que en causarà en un futur a curt i mitjà termini. Com ho valoreu?

Aquesta crisi, com les anteriors, es poden superar amb polítiques públiques d’ampli abast, un model productiu verd al servei de la gent, un sistema de protecció social fort i una fiscalitat on pagui més qui més té. Aquí i a qualsevol indret del món. Això no passa evidentment i només organitzant-nos en sindicats i al teixit social podem canviar el rumb del model econòmic i les decisions polítiques que perpetuen la injustícia social.

Tanmateix, heu denunciat que "la pandèmia de la COVID no pot ser una coartada per al bloqueig de l'agenda de reformes socials per part de l'executiu espanyol, com s'ha pogut constatar amb la congelació del salari mínim interprofessional d'enguany".

El govern de coalició entre PSOE i PODEMOS va acordar diverses mesures socials que sembla que estan en dubte amb l’excusa de la pandèmia, com la derogació dels articles més lesius de la reforma laboral o la regulació dels preus del mercat de lloguer. A més, la pujada de l’SMI de 950 euros de l’any passat és ridícula si tenim en compte la realitat socioeconòmica de Catalunya. Nosaltres demanem un SMI mínim de 1300 euros. Que ara congelin la pujada de l’SMI d’enguany confirma l’agenda centralista i poc progressista del govern espanyol.

"Ens agradaria un govern que cregués de debò en els drets sociolaborals de les majories treballadores i en la fortalesa dels serveis públics, que es posés les piles amb la llengua i que empenyés en l’exercici del dret d’autodeterminació, l’amnistia i la fi de la repressió política"

"Treball", "Justícia social" i "República" són els pilars del sindicat. En aquest sentit, què demaneu al futur Govern que pugui sortir dels pactes que s'estan negociant actualment després de les eleccions?

El govern de la Generalitat no pot decidir en el gruix de polítiques que posin fi a l’atur, generin feines dignes, estables i de qualitat. Ni tampoc pot optar per una fiscalitat progressiva. A més, la majoria de lleis socials que han aprovat el govern i el Parlament han estat tombades pel Regne d’Espanya. Amb tan poc marge, reforçar la xarxa de serveis públics, ampliar-ne les plantilles i internalitzar serveis hauria de ser una opció viable, encara que insuficient sense disposar d’eines d’Estat.

Ens agradaria un govern que cregués de debò en els drets sociolaborals de les majories treballadores i en la fortalesa dels serveis públics, que es posés les piles amb la llengua i que empenyés en l’exercici del dret d’autodeterminació, l’amnistia i la fi de la repressió política.

És urgent, també, disposar d’un model de seguretat, especialment pel que respecta al model policial, que sigui realment democràtic. No podem seguir amb un model basat en la repressió i no la prevenció, on els abusos són continus i els perfis de certs agents que exerceixen dins els cossos policials és lluny de la societat diversa que som.

Com valoreu la gestió, en aquests àmbits, del govern sortint aquests darrers anys?

Amb un govern amb ben poques competències en matèria sociolaboral, en un context de 155,  repressió i pandèmia, creiem que era necessari posar tots els recursos en el minso sistema públic que tenim. Externalitzar els serveis públics no ens sembla bé. Calia ampliar les dotacions pressupostàries per internalitzar serveis i contractar més personal als sectors essencials en lloc de fer-ho per mitjà d’empreses privades que només cerquen el lucre. Així mateix, el govern hauria d’haver plantejat plans més efectius per reduir l’atur juvenil, encara que hi hagi poc marge. També creiem que, ja que no podem decidir en l’SMI del Principat, com a mínim el govern hauria d’haver promogut un salari mínim de 1300 euros a totes les administracions públiques i al mateix temps haver fet passos reals per acabar amb l’enorme massa de personal interí que hi ha a les administracions públiques per mitjà d’un sistema on es garanteixi feina i drets.

"Cal acumular més força, tant social com política i civil, per seguir avançant en aquest procés històric i vèncer a un Estat que empra la violència en lloc de la negociació"

Un dels pilars diferencials, és el de la "República". Com valoreu el camí que ha seguit el país després del moviment de l'u d'octubre del 2017? Hi ha decepció?

L'u d'octubre de 2017 és el resultat de l'acumulat de molts anys de lluita i resiliència del poble català. Som en un procés històric de sobirania social i nacional, perquè també va d'això. Va del fet que la gent vol futur per la canalla i la gent gran. I dins de l'Estat espanyol és força dubtós que es pugui garantir amb dignitat.

Aquest procés històric per assolir la independència s'ha accelerat els darrers anys i s'ha d'entendre com una fase més cap endavant. Cal acumular més força, tant social com política i civil, per seguir avançant en aquest procés històric i vèncer a un Estat que empra la violència en lloc de la negociació.

Com valoreu l'actitud repressiva de l'estat?

És un error emprar la violència per resoldre conflictes. Sense violència és més fàcil d’arribar a acords entre les parts. La violència no genera cap complicitat entre una majoria de població catalana i la independència és l’opció realista per no patir-la.

En aquest sentit, la repressió també afecta en els àmbits socials (per exemple, l'estat espanyol ha suspès diverses lleis aprovades pel Parlament que afecten temes importants com l'habitatge, desnonaments, pobresa energètica, igualtat de gènere, canvi climàtic, fiscalitat, etc.

De 32 lleis suspeses per l’Estat espanyol 17 eren de caràcter social. La voluntat de construir una República de drets socials queda manifesta pels intents que el Parlament ha fet per bastir uns mínims de dignitat. Ben al contrari de les reformes laborals, cada cop més lesives i que nosaltres no podem derogar ni suspendre.

"L'Anoia està molt ben situada i ha de créixer la capacitat auxiliar cap als grans centres productius de l'AMB"

Aquests dies esteu trepitjant el territori per conèixer de primera mà la realitat de les comarques. Aquest dimecres heu visitat l’Anoia, una de les comarques més afectades per la crisi del 2008 i també una que pateix més l’impacte en la crisi actual. Com ha anat? Què heu copsat? Quins necessitats hi ha? Quins reptes?

La comarca de l'Anoia té un índex d'atur massa alt. Pateix els mateixos problemes en l'àmbit global i nacional però amb certes especificitats. El sector tèxtil ha quedat molt tocat des de la crisi de 2008. La indústria, i en especial el sector paperer ha aguantat.

Hi ha opcions per mirar d'optimitzar els recursos i trobar sortides locals en una comarca que té moltes possibilitats. Cal rendibilitzar els polígons industrials existents sense fer-ne de nous i millorar les infraestructures de manera real. L'Anoia està molt ben situada i ha de créixer la capacitat auxiliar cap als grans centres productius de l'AMB.

També creiem que l'equilibri territorial és una de les claus per amortir les crisis cícliques del sistema. Per una banda, reforçar projectes agrícoles amb la gran quantitat de sol que hi ha influiria molt en la creació de llocs de treball i dinamització del comerç i l'economia local.

Com a reptes ens plantegem principalment l'organització interna. Hem doblat l'afiliació i som en fase de construcció. Per tant hem de consolidar les estructures internes. Som la segona força en educació, hem crescut a les indústries i hem entrat a les administracions locals. Organitzant-nos en l'àmbit comarcal, formant els quadres i fent propostes en positiu podrem seguir creixent de manera exponencial.

"La Intersindical és una eina per transformar el sistema de relacions socials i laborals en un de realment just"

Abans parlàvem dels pilars "Treball", "Justícia social" i "República". Segons els vostres estatuts, us definiu com "La primera força sindical d'obediència nacional". Pels ciutadans que no us coneixen: què és la Intersindical? Què l'apropa i què la diferencia d'altres sindicats?

La Intersindical és una eina per transformar el sistema de relacions socials i laborals en un de realment just. Considerem que els Països Catalans tenim dret a l’autodeterminació i que una República Catalana és una oportunitat per construir una societat justa, lliure, feminista i sostenible.

No compartim el model dels grans sindicats estatals per tal d’abordar la defensa dels drets col·lectius de les majories treballadores. Els sindicats han de ser eines útils i eficaces que guanyin drets. Guanyar drets en un sector productiu després es trasllada al conjunt de la societat. Per fer-ho cal tenir una estructura gran, amb caixa de resistència i preparada per afrontar qualsevol conflicte per intentar guanyar-lo. Si cal amb la vaga. El lucre genera conflictes i el nostre model sindical pretén fer-hi front organitzant, formant i eixamplant arreu del país seccions sindicals que defensin la dignitat del conjunt de la plantilla.

La Intersindical ha crescut molt recentment. A què és degut?

La centralitat política i social del país ha basculat els darrers anys cap a dos eixos principals; la sobirania i el progrés. Això ha dut al poble català a fer un pas endavant en el procés d’emancipació nacional. Aquest fet ens ha visibilitzat i al mateix temps molta gent s’ha adonat que els grans sindicats eren fora de la centralitat política i social, com si el conflicte entre el Regne d’Espanya i el poble català no anés amb ells.

Calia arribar a una certa normalitat en l’escenari polític, social i civil del país. No és normal que les organitzacions polítiques i civils sobiranistes siguin majoritàries al nostre país i que no hi hagi un sindicat independentista i de classe. Encara ens falta per ser una opció realment decisiva, però l’escenari sindical s’anirà normalitzant.

Com valora l’escenari sindical actual al nostre país? Quin paper hi té el sindicalisme “nacional de classe”?

L’escenari sindical ha de ser un reflex de la societat i respondre a la seva diversitat. El nostre paper és plantejar que guanyar drets i benestar per a conjunt de treballadors i treballadores és el model de país que volem per una República Catalana per a les majories.

"Hem d’organitzar el màxim de treballadors i treballadores del país en un model sindical per guanyar drets i no perdre’n com a exemple de la societat justa que volem per la República Catalana"

Quin paper té en el procés sobiranista?

El nostre paper dins el procés de sobirania és pedagògic i organitzatiu al mateix temps. Hem d’organitzar el màxim de treballadors i treballadores del país en un model sindical per guanyar drets i no perdre’n com a exemple de la societat justa que volem per la República Catalana.

Quins són els objectius i principals reptes després d’haver estat escollit, recentment, com a nou secretari general?

El principal objectiu és estructurar i organitzar internament el sindicat per a preparar-lo per ser una eina realment efectiva per la classe treballadora.

Això vol dir seguir creixent en seccions sindicals arreu, en tots els sectors productius del país, acompanyar i formar el màxim de quadres per estendre el nostre model sindical en favor de les majories i la República Catalana de la Gent Treballadora. Hi ha gent que pensa que això dels treballadors és ‘no sé què d’una fàbrica’, però som més del 80% de la població.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic