Stephanie Marko, empresària: "Stikets no va sorgir d'una idea, sinó d'un problema"

Com va néixer Stikets? Com va sorgir la iniciativa?

Stikets no va sorgir d'una idea, sinó d'un problema. Tinc tres fills, i quan el petit va començar a la llar d’infants em van demanar que marqués amb el seu nom tota la roba i les sabates. Em va xocar. Sóc americana i allà no marquem res, perquè el fet de perdre una jaqueta i que els altres no la tornin, allà no passa… Marcar les coses! Com ho faig? Les altres mames ho tenien més per mà, però jo no. Vaig provar de tot.  I no trobava la solució…

A què et dedicaves en aquella època?

Cuidava els meus fills. Havia deixat de treballar perquè el meu marit estava implicat en un projecte familiar -típic català que marxa a les 8 del matí i torna a les 12 de la nit-, i vaig pensar que per tenir fills i que ningú estigui per ells a casa, millor no tenir-ne. I vaig deixar de treballar per estar amb ells. Ja feia vuit anys que els cuidava i m’estava preparant per a l’arribada dels meus quaranta anys; pensava aniré al gimnàs, escriuré un llibre… La meva vida anava cap aquí…

Però no vas trobar la solució per posar el nom a la roba i a les sabates…

Li vaig dir al meu marit penso que jo podria oferir una solució, fer unes etiquetes personalitzades a Internet. I em va dir doncs fes-ho!. Si volia engegar alguna cosa per personalitzar les etiquetes per marcar la roba l’únic canal era Internet. Això era una empresa. Un negoci.

Les empreses tradicionals si no són bones per a les famílies de cap manera poden ser bones per al país.

Quan i com vas iniciar l’empresa?

Tens el problema, tens una solució i vols que sigui un negoci. És un compromís total. Tinc tres fills. Ho fas? No ho fas? Ho fas? No ho fas? Perquè jo tenia molt clar que si volia iniciar el negoci, amb una família, havia de treure hores de la nit. Sóc americana: no volia fer una “botigueta”. Si ho faig, ho faig “a lo grande”. A part d’oferir una solució hem de crear una empresa on valgui la pena treballar, una empresa que trenqui amb els esquemes de les empreses tradicionals catalanes. Les empreses tradicionals si no són bones per la es famílies de cap manera poden ser bones per al país.

Quina inversió inicial vas fer?

No vaig demanar finançament. Vam arrencar amb els que havíem estalviat. Ho vam dedicar tot al web i a la maquinària. Vaig muntar la primera oficina al garatge de casa.

Això és molt americà… I els sous?

No vam dedicar diners ni a sous ni a lloguer. Els sous… ja arribaran! Vam començar amb el mínim del mínim. Els americans en diem “Minimum Viable Product”, que vol dir començar amb el mínim que necessites per arrencar i des d’aquí veus cap on va el projecte.

El boca-orella de mames és una xarxa molt potent

I cap on va anar?

Vam començar a tenir comandes des del primer dia. Penseu que es tracta d’una cosa de mames. Si funciona, el boca-orella de mames és una xarxa molt potent, més que qualsevol altra. Només amb la xarxa boca-orella de les mames vam començar a créixer des del primer dia.

El fet de ser mare i que a l’equip hi hagi moltes mares, ajuda?

Sí. Coneixem els clients perquè els clients som nosaltres mateixos. No vaig tenir una idea, com deia. Vaig tenir un problema que tenien totes les mames i vaig crear un projecte per solucionar-lo. El producte era una cosa que necessitaven les mames i coneixem les mames de dalt a baix. Això ajuda molt. Per aquesta raó, a Stikets, sempre que puc agafo gent que tingui nens. Sobretot mames. Això és molt important per a nosaltres. Perquè nosaltres mateixos som els clients. Els papes i mames són els millors treballadors, perquè estan implicats en el projecte.

Darrerament Stikets s’ha anat expandint, geogràficament i amb l’oferta de productes.

Sí, les etiquetes són la base del nostre negoci però des de l’any passat vam començar a fer altres projectes i altres productes. El 2014 vam obrir a França i a Itàlia i l’any passat vam començar a oferir altres tipus de productes al mateix target de clients.

Quins són aquests nous productes?

El primer producte nou va ser una polsera identificativa de seguretat, per si els nens es perden. Aquells segons que perds el nen enmig del centre comercial, ple de gent, el cor se’t para. Aquestes polseres serveixen per a les vacances, excursions, colònies i campaments, etc. El nen es pot perdre igualment però et dóna tranquil·litat. Després vam començar una sèrie de creacions de vinils per a paret, etiquetes de pissarra, etiquetes per a marcar envasos. 

I per a les empreses?

També fem etiquetes a mida per a empreses. Tot i que la web està sobretot dirigida a la personalització d’etiquetes online per a particulars, cada cop són més les empreses que ens truquen per encarregar-nos etiquetes a mida. Per això estem treballant per donar resposta a aquesta demanda creixent i canalitzar-la a través de la nostra web.

I tot a través d’Internet, fàcilment i còmoda

Si, ho pots personalitzar des de casa, sense haver d’anar a cap establiment, fer cua, etc. I ho reps a casa. Hem enviat etiquetes a 32 països del món. A Internet estàs obert a tot el món. Ara tenim un web específic per a França i un altre per a Itàlia. I estem mirant altres països a Europa per expandir més producte. Més mercat. Mes màrqueting. Hem arribat a 115.000 clients i l’any passat vam enviar 76.000 comandes.

Ens copien cada dia. Copien el producte, però no la qualitat

Us copien?

Sí. Ens copien cada dia. Copien el producte, però no la qualitat, El meu marit, que és el director de màrqueting, diu que les etiquetes són massa bones! No es desenganxen, no perden color… La nostra competència ha optat per fer unes etiquetes més barates, però que no tenen la qualitat de les nostres. Des del primer dia tinc molt clar que la qualitat és molt important. Una altra cosa que ens diferencia és el customer service. Com a americana, em baso en la filosofia que el client sempre té la raó. Si hi ha un problema, tornem a fer la comanda i la tornem a enviar, sense problemes. 

A les parets de l’empresa, hi ha penjats uns lemes que l’equip d’Stikets, actualment format per catorze persones, llegeix a cada pas.

Sí, són els nostres valors: “Solve Problems”, “Work Hard”, “Be Generous” i “Think Big, Dream Bigger”. Aquesta és la base del treball de la nostra empresa, ho apliquem als nostres treballadors, als nostres proveïdors, als nostres clients, en definitiva, a tot l’ecosistema del nostre món. Stikets només és un membre de tot aquest ecosistema. Aquest és el road map de la nostra empresa.

És fàcil, al nostre país, ser dona i mare empresària?

Quan vaig a reunions d’empresaris hi ha poquíssimes dones. Quan vaig començar dins el món de l’e-comerce acabava de fer 40 anys. Què em vaig trobar? O bé dones molt joves, que acabaven de sortir de la universitat, amb molta energia i molt temps, o algunes dones molt més grans, amb els fills molt més grans que els meus, amb la seva vida més o menys controlada. Llavors, al mig, hi era jo, amb nens petits. Però, en general, poques dones. I això és un problema.

Localment estem treballant, amb la Unió Empresarial de l’Anoia, per donar molta més visibilitat a la dona empresària

És un problema d’actitud, de visibilitat?

Localment estem treballant, amb la Unió Empresarial de l’Anoia, per donar molta més visibilitat a la dona empresària, que està envoltada d’homes empresaris. Moltes vegades no anem a les reunions, primer perquè tot són homes, i després perquè la majoria d’homes empresaris no saben parlar amb nosaltres. Una vegada, en una reunió, vaig explicar el meu projecte a un empresari i, en acabar, em va dir molt bé noia, mentre t’ho passis bé i guanyis algun dineret, ja està bé. Gairebé em va sortir sang de queixalar-me la llengua. Jo pensava, si m’ho vull passar bé, vaig al gimnàs, no munto un negoci. No ho faig perquè tinc quaranta anys i estic avorrida a casa. Aquesta actitud te la trobes molt, i no ho fan amb mala fe…

És un problema social, d’abast general.

Aquest és un problema de la societat, perquè afecta les dones, però també els homes. Si un home, està treballant en una empresa, i diu que ha de sortir perquè el seu fill està malalt, la gent de l’equip li respon però que no hi pot anar la teva dona?. Això és dolent per a les dones però també per als homes. Pel concepte que les dones són les que han de tenir cura dels fills, i pels homes, si tenen aquesta actitud positiva, d’igualtat, estan mal vistos en alguns entorns.

Hauria de ser “normal”…

Jo vaig passar vuit anys, meravellosos, cuidant als meus tres fills. Si el meu fill gran volgués fer el mateix, hauria de poder fer-ho, sense pegues. I, al mateix temps, si la meva filla volgués ser Presidenta de la Generalitat, que tampoc tingui cap pega pel fet de ser una dona. Les dues bandes estan malament. Si un papa va a portar i a buscar els nens a l’escola i els fa el dinar, la gent el veu com un “papa xulo”, i si ho fa una dona, com la majoria, és perquè és el que li toca, és la seva feina. Els rols estan molt estereotipats.

Estem avançant, en aquest sentit?

Als Estats Units aquesta “guerra” l’havia guanyat la generació de la meva mare. Amb la crisi, aquí, hem anat enrere. Un 70% dels executius que han perdut la feina per la crisi són dones. A qui han fet fora primer? Als homes o a les dones? Estem anant enrere.

En part, també és culpa de les dones. Perquè hem d’educar els nostres fills i les nostres filles de la mateixa manera

Tenim un problema. Quina és la solució?

En part, també és culpa de les dones. Perquè hem d’educar els nostres fills i les nostres filles de la mateixa manera. Hem d’ensenyar a fer anar el rentaplats als nostres nens, com a les nenes. No hi ha feines per a nens i feines per a nenes. També ens hem de treure la mandra que fa anar a les reunions d’homes amb trajes grisos. Hem de trencar aquest cercle.

Fins que jo pugui dormir i no tenir mal de panxa, no serà un èxit

És Stikets un cas d’èxit?

No és un cas d’èxit, perquè a l’èxit encara no hi hem arribat. En aquest sector, o creixes o mors. No pots arribar al mig i quedar-t'hi. I, d’altra banda, fins que jo pugui dormir i no tenir mal de panxa, no serà un èxit. Ja fa sis anys que vam començar i encara no dormo i encara tinc mal de panxa. Per créixer necessites més gent. L’altre dia un empresari em va dir tinc setanta treballadors, tu saps què és haver de pagar el sou de setanta persones?… Des de quan el sou és una despesa?, vaig pensar. És una inversió!!! Com pots créixer sense gent? Però, evidentment, cada persona que incorpores a l’equip, per créixer, la motxilla pesa una mica més… Si passa alguna cosa a l’empresa, ja no afecta només  la meva família, com quan vam començar, sinó  les famílies de tot l’equip. Créixer com a empresa també implica que creixen les responsabilitats. I no només per a l’empresa, sinó també la nostra posició dins la societat, quins valors podem donar a la comunitat, què estem fent perquè el futur sigui millor… Fa sis anys estava sola treballant al garatge amb els gossos al costat!!!