'El taxi és un bon lloc per parlar d'independència'

Quina valoració en feu d'aquests primers mesos des de que vau constituir-vos com a sectorial de l'Assemblea Nacional de Catalunya?

Enric Baltasar (E.B): Estem constituïts com a sectorial des de mitjans de setembre 2012 quan vam començar a fer la campanya d'adhesions, tot i que nosaltres dos, com a impulsors, ens vam començar a reunir a l'estiu.

Ricard Tomàs (R.T): Fins ara s'han aconseguit 200 adhesions. Al començament van ser més ràpides i ara costa una mica més. Cada setmana en tenim alguna, és un degoteig lent però constant.

E.B: A més i ha una setantena de taxistes que ens onen suport i col·laboren amb alguna de les nostres campanyes, sense estar adherits a la sectorial.

D'entre les 14.500 llicències de taxi que hi ha a Catalunya, com valoreu les 200 adhesions de la sectorial?

R.T: S'està fent molta feina, però a la gent li costa una mica implicar-se i sobretot posicionar-se, per tant creiem que 200 adhesions són un motiu de satisfacció. Estem molt contents, ja que creiem que 200 persones difonent el missatge independentista en diferents llocs del país és molt positiu... però no hem de baixar els braços.

EB: Que hi hagi 200 persones que s'hagin adherit a la sectorial no vol dir que només hi hagi 200 persones que comparteixin les idees independentistes i el missatge de l'Assemblea. Hi ha molts taxistes que pensen com nosaltres però que, pel que sigui, no s'han atrevit a adherir-se a la sectorial, perquè no es volen posicionar ni mullar. Hi ha molts companys, sobretot a l'àrea de Barcelona que no s'hi adhereixen sobretot pel que diran. Tenen una certa por a perdre clients.

Com és el dia a dia pels Taxistes per la Independència? Si com a clienta pugés al vostre taxi, què m'explicaríeu?

R.T: T'explicaríem el que tu estiguessis disposada a sentir. Aprofitaríem qualsevol excusa de la conversa que s'hagués iniciat, qualsevol cosa que veiem a través de la finestra o que sentim a través de la ràdio per introduir el tema de país, el tema fiscal i econòmic... Hem d'estar al dia i per això rebem constantment informació de l'Assembea, des del Cercle Català de Negocis, d'Òmnium Cultural...

E.B: Podria ser que et parléssim de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer 'Quan convé seguem cadenes' per la qual estem buscant finançament i hi col·laborem com a Taxistes independentistes.

Quina és la reacció de la gent davant la vostra informació?

R.T: Ens n'adonem que hi ha molta gent que desconeix la situació real de Catalunya. Quan els expliquem la situació d'expoli fiscal, o de maltractament de la llengua, la gent queda molt parada. I no només la gent que ve de fora desconeix el tema, també gent del país. Molta gent reacciona amb astorament, d'altra a qui treus el tema, i veus que no està receptiva i no entres a burxar més. Hem de pensar que som un servei públic, i no estem per abassegar els nostres clients. Nosaltres som informadors que informem fins allà on ens deixen arribar.

Algun cas concret...

E.B: Puc explicar un cas de dues senyores alemanyes que no sabien res del procés, de tot el tema de l'expoli fiscal i de la situació cultural de Catalunya. Em van comentar: 'Això sembla una dictadura!' Es van quedar totalment astorades... La majoria de turistes quan arriben a Barcelona es pensen que arriben a Espanya. Coneixen la Marca Barcelona, però la marca de país encara és força desconeguda. El 60% estan convençuts que arriben a Espanya, o en tot cas, a Barcelona com a segona ciutat d'Espanya. Alguns afirmen que Catalunya és una regió, i fins i tot alguns que diuen que el català és un dialecte, i la majoria no assimilen Catalunya com a país.

Hi ha molta desinformació, i per això sempre diem que és molt important internacionalitzar el tema. El taxi és una porta d'entrada al país i des d'aquesta posició de contacte directe amb els turistes, sense intermediaris, podem ajudar molt a fer aquesta tasca.

R.T: Des del taxi podem fer arribar la informació de tu a tu, de manera molt directa, i som, en aquest sentit, bons prescriptors de la independència. Per això des del Cercle Català de Negocis ens ha preparat dos tríptics que parlen sobre la Catalunya que volem, que tenim ara en català i castellà i tindrem també en aglès. També portarem aviat fulls de recollida de signatures per a estrangers que vulguin donar suport al procés.

Algú ha rebutjat els vostres serveis per haver fet pública la vostra adhesió a la sectorial?

RT, EB: No, no ens hem trobat a ningú.

A la comarca quans taxistes hi ha adherits a la sectorial?

RT: 5 d'igualada, 1 Prats de Rei, 1 de Calaf , 1 de Carme, i 1 de Copons. També hi ha més gent que ens dóna suport però no s'han adherit a la sectorial.

Heu fet canviar d'opinió a algú?

E.B: Potser hem aconseguit fer obrir els ulls a algú cap a una altra realitat diferent de la que sempre se'ls havia explicat. El nostre objectiu és, moltes vegades, obrir el camí, intentar fer veure les coses amb uns altres ulls.

Com ho feu per treure el tema sense abasegar els clients?

R.T: Tenint mà esquerra, introduint els temes sense molestar-los, de manera natural, i si veiem que no hi ha receptivitat a escoltar, aturem la conversa.

E.B: Gràcies a la crisi, a l'atur, a la corrupció, se'ns obre fàcilment una porta per poder informar-los de la necessitat de la independència. cada cop és més fàcil obrir la posta cap al tema de la necessitat de sobirania. Les circumstàncies econòmiques ens ho faciliten.

Què passa amb el client que ve de la resta de l'estat espanyol?

E.B: Tot i que ho intentem, no s'acostuma a generar conversa. Potser a l'entrar, escoltar la ràdio en català, etc... i es posen una cuirassa... Però si treuen el tema, estem encantats de conversar amb ells sobre això. Moltes vegades fan afirmacions contundents però sense fonament i aquestes afirmacions es queden desmuntades amb els nostres arguments... Llavors es queden sense paraules.

Evidentment, l'idioma que deveu fer servir preferentment és el català...

R.T: És clar, és el nostre idioma.

E.B: De vegades algun català, sobretot a Barcelona, entra al taxi demanant l'adreça en castellà... El nostre és un sector molt espanyolitzat. La meva resposta és moltes vegades: 'Em podries repetir l'adreça?' Llavors s'adonen que sóc català i canvien d'Idioma... Mica mica anem normalitzant la nostra llengua al taxi, però hi ha molta feina per fer.

Una altra llengua que fem servir molt, sobretot a Barcelona, és l'anglès. Amb aquesta llengua ens hem hagut de posar les piles amb el tema del vocabulari econòmic, polític... Amb l'objectiu de poder parlar de política i economia de manera més fluida amb els turistes, i poder fer arribar correctament el missatge.

Tots els membres de la sectorial són d'origen català?

E.B: No tots. Dels 100 taxistes de la sectorial que hi ha a l'àrea metropolitana, n'hi ha que són paquistanesos, indis, gallecs, andalusos... i volen la independència! I aquests companys han anat fent boca orella, i anem tenint degoteig d'adhesions. És complicat que la gent es posicioni pel moment econòmic del país (a tothom li fa por perdre clients), però tot i així, cada vegada tenim més suports i si més no hi ha moltscompanys que s'acosten i pregunten.

Qui s'acosta a la sectorial dels Taxistes per la Independència?

E.B: Qui vulgui. Nosaltres no volem enganyar a ningú. Tots aquells que s'adhereixin a la sectorial han d'estar convençuts de la idea d'independència. Ara, tampoc volem que hi hagi taxistes que ataquin el poble espanyol, la nostra batalla és contra l'establishment de Madrid. No volem radicalismes que ataquin els espanyols, ja que, entre d'altres coses, tenim taxistes d'orígen espanyol dins la sectorial.