'El teatre a Catalunya encara és molt manufacturer, no hi ha una indústria com a Londres o Nova York'

El primer cop al TNC?

Sí, jo no havia treballat mai al TNC, és la primera vegada però totes les sensacions han estat molt positives i molt bones. A més, interpreto tres papers petits, però he tingut la sort de poder substituir l’Isaac Alcayde durant 11 funcions i fer el paper de l’Antonio, un personatge molt maco. Són aquestes coses que passen el teatre: em van proposar de fer aquest paper, i 48 hores després ja estava dalt de l’escenari.

El primer Shakespeare?

Havia interpretat obres de Shakespeare però en conya, pallassos... però aquesta és la primera vegada que faig un text en vers. Home, és un repte, però després d’haver-ho fet puc dir que em sento bé, a gust, sobretot perquè hi ha una molt bona traducció, de Joan Sallent, que ja ha traduït moltes obres de Sheakespeare i fa un llenguatge molt actual i en el qual és més fàcil entrar.

Què en diries de 'Nit de Reis'?

'Nit de Reis' és una obra molt coral, on tots tenim força paper, no és com altres obres de Shakespeare —com 'Hamlet', on hi ha personatges que tenen molt paper i la majoria quasi no tenen text.

L’obra està plegada d’actors coneguts per haver fet sèries de televisió...

Ja fa anys que passa que al teatre hi ha molts actors coneguts, i hi ha gent que precisament va al teatre perquè coneixen els actors. En el nostre cas tenim en Josep Anton Muñoz o la Sílvia Bel, conegudíssims, però també hi ha altres actors més desconeguts pels espectadors en general, i aquesta combinació és bona.

Com és l’experiència de treballar amb actors que tenen tanta experiència?

Veure cada dia en escena el Pep Anton Muñoz o el Lluís Soler, que ha fet molts personatges de Shakespeare, o en Carles Martínez, és molt enriquidor i et fa les coses molt més fàcils. Són gent molt generosa i molt agraïda, es preocupen per tu i et donen ànims. A mi, per exemple, el primer dia que vaig fer la substitució, tots em van ajudar i animar molt. A més a més, treballar amb professionals de la seva talla et posa a un nivell, has d’intentar estar com ells i treus el millor de tu mateix.

I el Súper 3?

De moment continuo amb el meu personatge al Club Súper 3, tot sembla indicar que la direcció de TV3 està molt contenta amb el programa i, per tant, que duri!

Televisió o teatre?

Són dos mons diferents, i és molt bo poder estar treballant en els dos llocs. De totes maneres jo crec que el món propi de l’actor és el món del teatre. A la televisió qui mana és el realitzador, en canvi en el teatre —tot i que hi hagi un director— ets tu qui estàs davant de l’escenari i sobre qui recau tota la responsabilitat, i pots fer i desfer amb més llibertat.

I els espectadors, prefereixes nens o adults?

La veritat és que no em fixo en el tipus d’espectadors ja que tant una cosa com l’altra poden ser vistes pels dos públics. Al Club Súper 3 intentem que els pares també gaudeixin quan ens miren i en treguin una lectura diferent, i 'Nit de Reis' és una comèdia on també ens vénen a mirar molts nens i s’ho passen bé. És important que els nens mirin obres de teatre que no siguin per a nens, en realitat és un públic molt desacomplexat i s’ho passa bé tot i que no entengui moltes de les trames.

Ser actor és el teu somni de joventut?

Jo volia ser pallasso, però en aquell moment no hi havia escola de circ, per tant vaig entrar a l’Institut del Teatre, llavors vaig pensar: ‘Ara no faré més de pallasso, sempre faré obres de text’ i aleshores vaig entrar en els Comediants, on em vaig estar 9 anys, i una part molt important del que fèiem eren obres de carrer.

Quina experiència te n’endús del teu pas per Comediants?

Sobretot valoro el fet d’haver actuat per tot arreu, de viatjar molt i conèixer molts teatres i públics diferents. Una de les experiències més maques ha estat durant la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics de Barcelona o a l’Expo de Sevilla.

Com descriuries el panorama teatral actual?

En aquest país el teatre és molt casolà, molt manufacturer. No hi ha una gran indústria com pot haver-hi a Londres o Nova York. Jo mateix, per exemple, estic substituint a un company perquè aquí no hi ha la figura del ‘cover’ que pot substituir a qualsevol dels personatges. Aquí a un actor se li mor la mare, al matí va a enterrament i a la tarda té funció i ha de fer riure.

Què diries als joves que estan estudiant teatre?

Tots ens trobem amb el mateix problema, el de buscar feina constantment és complicat. Tot i així hi ha gent que està sortint de l’Institut del Teatre i se’n surt molt bé. Jo crec que hem d’aprofitar que el món del teatre aquí és petit, i pots presentar-te directament als directors amb qui et fa il·lusió treballar. Jo ho he fet a vegades, i així m’han sortit algunes feines. En aquest país el que funciona és el boca-orella perquè no hi ha càstings oberts, o n’hi ha molt pocs.

Has muntat mai alguna cosa per tu?

Sí, vaig muntar amb Robert Govern una companyia que es deia T-atraco teatre i vam escriure una obra que vam rodar per tot Catalunya i vam estar quatre mesos fent temporada a Barcelona. Llavors volíem anar a Tàrrega, però els organitzadors ens van dir que la nostra obra no encaixava amb el seu perfil. Vam decidir anar-hi per lliure, vam actuar en un restaurant i vam posar una taquilla a l'entrada, fins i tot vam fer diners!