"El teatre infantil i juvenil no és un teatre de segona, té tanta o més qualitat que el que es fa per adults"

Tot apunt?

Rodríguez: Sí, la feina però s’ha fet durant tot l’any. El fet que sigui la segona Mostra que organitzem plegats ens ha donat un marge, d’experiència i d’avantatge, que ens ha permès treballar, i veure com arrenca i el seu resultat és la recompensa. Veure que les trucades, les reunions i tota la gestió fan que Igualada sigui aquests 4 dies un pol d’irradiació de tendències i d’energia

Balcells: Res no seria possible, però, sense els voluntaris. El voluntariat és un dels pilars de La Mostra, per la seva implicació des de sempre, amb una molt bona coordinació per part del grup local de Xarxa, l’experiència del qual és importantíssima. De fet, els més de 70 voluntaris, són la cara visible de La Mostra, els que parlen amb els artistes, amb les famílies, amb els visitants...

La ciutat s’implica

B: És que la festa també és seva, i se la sent seva. Crec que Igualada i els igualadins se senten orgullosos de tenir La Mostra a la ciutat, de ser, per uns dies, la capital del teatre familiar, un gran escenari, una referència. És un dels esdeveniments culturals més potents per la ciutat. A més a més hem de tenir en compte que durant molt anys, el director artístic de la Mostra va ser l’igualadí Agustí Coll.

100 espectacles escollits d’entre 240

R: una de les principals feines de la direcció artística és fer aquesta tria. Quatre assessors m’han ajudat a triar-les i no ha estat fàcil, mai és fàcil, però s’ha de reconèixer que darrerament la qualitat de les produccions de teatre familiar és cada vegada més elevada. S’escollien els espectacles en funció de la qualitat, prioritzant les que han estat estrenades el darrer any, any i mig, i que siguin adequades per les programacions d’arreu de Catalunya.

A banda de la creixen qualitat, despunta un canvi temàtic en les produccions per públic familiar

R: Sí, de fet n’hi havia hagut sempre però darrerament està guanyant més força. Comença a haver-hi una certa tendència a fer espectacles que no només es quedin amb la diversió, la màgia i el conte, sinó que traspuen uns valors i una realitat social que abans no apareixia al públic familiar. En aquesta edició n’hi ha, l’espectacle igualadí l’Avi Ramon parla de l’Alzheimer, com l’espectacle dels La Baldufa, i Entresol produccions, parla de les famílies monoparentals. M’agrada que es toquin aquests temes, però hi ha d’haver lloc per a tot.

Hi ha qui diu que és un teatre de segona

B: És una etiqueta que ja cau pel seu propi pes. Cada vegada hi ha més qualitat i de mica en mica sembla que es va guanyant terreny. Sense anar més lluny, l’espectacle OVNI de la companyia igualadina The Farrés Brothers ha estat el primer espectacle per a tots els públics a trepitjar l’escenari de la Sala Gran del TNC, i va guanyar un premi Butaca. No ha estat res fortuït, ni gratuït, hi ha molts anys de feina a darrera.

R: A vegades són els mateixos professionals els que ho creuen, pensen que fer un espectacle per públic familiar és baixar de divisió. Però, com diu l’Òscar, les companyies s’han anat professionalitzant i és un sector que ha de tenir la mateixa categoria que el teatre per adults. Sembla que entre tots plegats, i la mateixa administració se n’està adonant, ho posarem al lloc que li pertany. De fet, només cal veure el volum de públic que mouen aquests espectacles, és altíssim!

La Mostra hi ajuda

B: Sí, no només són 4 dies positius per la fira sinó també pel sector. Ha de servir, d’una banda als municipis que ja programen espectacles facilitar-los la tasca, i animar als que encara no ho facin. A més a més ajudar a la cultura del “anar al teatre”; gaudir d’espectacles en família és una molt bona manera de compartir el temps lliure. Tot i que les xifres de programadors cada any són més bones, m’agrada ser realista i pensar que les dades no conviden al conformisme sinó a buscar més.

R: Sí, la feina de la direcció artística, per exemple, és un dels punts del recorregut, però la feina global, s’ha de fer de manera conjunta amb els programadors, els artistes i les famílies, el públic, i mirar de caminar cap a una dignificació del sector. La Mostra pot servir de catalitzador per millorar les coses.

És un certamen bo pel sector i la ciutat

R: Sense cap dubte, és una explosió, una trobada de tot el sector, els de dalt l’escenari, els de davant i els de darrera, i els que s’ho miren de lluny per posar-ho en un programa.

B: I en un marc incomparable. Tenim un centre d’Igualada idoni per aquest festival. Pràcticament tot peatonal, tot a prop de tot, en cinc minuts vas de l’Ajuntament al Teatre de l’Ateneu. I per això és també una molt bona manera de donar a conèixer la ciutat a la resta de país, amb el moviment de gent que hi haurà pel carrer.

Un record

B: E primer any que el Teatre de l’Aurora va acollir un espectacle de La Mostra, el teatre encara no estava acabat, no hi havia porta, ni cortines i entre tots ho vam mig arreglar, provisional però segur. En aquest espai “a mitges” hi va actuar en Marcel Gros, vas er la primera vegada que el vaig veure actuar.

_______________________________

Podeu trobar tota la programació i els detalls de la Mostra a la seva web.