En primer lloc, felicitats per la victòria de dissabte passat. Quines sensacions es respiren al vestidor després de la feina ben feta?

Sensacions bones. S'ha notat el treball fet als entrenaments, les hores que hem dedicat a l'esport. Sabem que queden tres partits per poder aconseguir l'objectiu que ara mateix tenim: la Copa CERS. Amb ganes i sobretot confiats que podrem aconseguir-ho.

 

l'Igualada ha sumat 7 punts dels 12 possibles al llarg de 4 rivals difícils: Barça, Liceo, Vendrell i Vic.

Des de la segona meitat del partit del Barça que l'equip ha anat a millor, vam encadenar la victòria a casa amb el Vendrell, el polèmic empat a Vic i l'última victòria contra el Liceo. Estem molt contents i orgullosos dels resultats.

 

Trobes a faltar el parell de punts corresponents al Vic?

Jo personalment i a nivell d'equip, em quedo amb el treball fet durant la setmana. Hi ha hagut partits que hem dedicat moltes hores a preparar-los, hem fet un esforç bestial i creiem que a la pista s'ha demostrat. Però sap greu i fan mal els dos punts que vam perdre a Vic que vulguis o no ens farien estar una mica més tranquils de cara la classificació, ja que tindríem la CERS pràcticament assegurada.

 

Aquest cap de setmana descans. Pel que fa el següent, partit contra el Reus. Es presenta difícil el partit?

Sí, la pista del Reus sempre és complicada. L'altre dia ho estàvem parlant amb l'Elagi -Porter de l'IHC-, la del Reus és l'única pista on no hem guanyat en els quatre anys que ell porta a l'equip, ni tan sols hem aconseguit un empat. A més a més tenim tres lesionats i coincideix amb cap de setmana de campionat juvenil. Ens haurem d'esforçar, són tres punts vitals els que podem aconseguir.

 

Cada cop es fa més evident la presència de juvenils en el primer equip: Roger Bars, que ja és un habitual; però també destaca, últimament, Tety Vives.

Ja fa temps que s'estan preparant, fa dos anys que entrenen amb nosaltres, quan l'entrenador ha cregut oportú han sortit a la pista. Pel que fa en Tety ens va molt bé, sobretot en els penals, en porta gairebé 4 de 4. Fins ara la nostra estadística no era massa bona. També ens aporta minuts de bon joc, té un 1 contra 1 molt descarat, molt potent. En Roger podríem dir que ja forma part del primer equip, està jugant una mitjana molt bèstia de partits per la seva edat, és espectacular el nivell que està donant. De petit ja es veia que pujava molt bé i ara ha demostrat que estar a l'OK Lliga no li fa por i que està capacitat de sobres per jugar minuts i fer gols.

 

Quin consell els hi dónes?

Sempre ho dic: que no han de tenir pressa. Han de tenir paciència. Són joves, sí que és cert que han pujat d'hora al primer equip, perquè l'equip també ho necessita però evidentment pel seu nivell. L'Igualada té molt bona base, són una generació molt bona

 

Parlem del comiat. Vas anunciar a finals de març, en un emotiu comunicat, que de cara la temporada vinent no et veuríem a les files igualadines.

Sé que serà una etapa diferent a la meva vida i ho faig per això. És un canvi bèstia. Quan jugues a un esport, t'agrada molt i arribes quasi a dalt de tot, sempre tens ganes de saber com seria fer un pas més. Aquest pas és dedicar-m'hi professionalment. Aquí era impossible per circumstàncies econòmiques i d'altres que fan que no t'hi puguis dedicar un cent per cent. Un gran club em va oferir aquesta possibilitat i vaig decidir aprofitar-la. És un projecte molt ambiciós. Faré el que he fet sempre, donar el màxim de mi i ajudar els companys en tot, això és el que m'ha ensenyat el Club..

 

Imagino que va ser difícil prendre aquesta decisió, són molts anys a l'Igualada...

Sí, ho va ser molt i encara ho és. En l'àmbit personal, he deixat una feina on estava molt bé, amb bons companys, que s'han convertit en amics al llarg de tres anys. Ara queden tres partits i deixo enrere el Club amb què he jugat des de petit, és una de les coses que em sap més greu. Molts cops havia pensat a fer tota la vida aquí. Feia deu anys al primer equip i pensava, per què no fer-ne més i després retirar-me? Llavors va arribar-me l'oferta. Vaig posar en una balança les coses que em feien decidir i al final vaig arribar a la conclusió que si no ho feia, me'n penediria tota la vida.

 

...

Preferia fer el pas de marxar, provar-ho i potser equivocar-me, que no pas no saber mai com hagués pogut anar allò.

 

De cara la temporada que ve l'Igualada Hoquei Club no tindrà Ton Baliu, no tindrà el capità... ens pots avançar, a nivell de consens al vestidor, si ja hi ha un nom que agafarà el càrrec?

Encara no se sap, es decidirà de cara l'inici de temporada i ho farà l'equip de l'any que ve. La temporada abans mai s'acostuma a saber, per exemple l'any que jo h vaig ser capità va ser l'any que es va fitxar al Càceres, entre d'altres. Ens vam reunir tots els jugadors i ho vàrem decidir. De cara l'any que ve, no ho sé. Es queden a l'equip jugadors que sé que ho donaran tot i que estan completament compromesos amb el projecte, estic convençut que els anirà molt bé. La feina de capità en aquest equip no és gens difícil, tots som un equip: amics dins i fora la pista. El que ens hem de dir ens ho diem a la cara i per tant no s'han de fer feines complicades de capità.

 

Per acabar, com creus que estarà l'Igualada de cara el pròxim any? A quina alçada de la classificació els situaries?

Tant de bo pugin! A vegades la gent em diu "Imagina't que ara marxes i  guanyen un títol". Tant de bo sigui així, m'agradaria que passés i anar-ho a celebrar amb tots, perquè quan realment sents un club a dins, vols que guanyin. Sé que els hi anirà genial. Potser sí que el paper que feia una mica jo, l'hauran de fer altres, però crec que anirà molt bé a l'equip per fer una passa endavant, els joves hauran d'acceptar més responsabilitats. Tot l'equip està molt capacitat i no dubto de cap d'ells. No em trobaran gaire a faltar (riu).

 

Moltes gràcies Ton!