//Plugins sense CDN ?>
MARC SOLER RIERA
Com va néixer Cosantex?
El 1991, en plena eufòria preolímpica, érem joves i amb ganes d’establir-nos pel nostre compte. Vam començar venent gènere de punt i confecció a l’engròs en un local al barri del Sant Crist. El nostre principal mercat eren els venedors ambulants que venien a Igualada buscant material que poguessin carregar directament als seus vehicles per poder posar-lo a la venda l’endemà mateix.
Quants treballadors hi havia a Cosantex quan va néixer?
Només érem els dos socis. Fèiem de tot, des d’escombrar el magatzem fins a contactar amb nous clients.

Com ha estat la evolució de Cosantex durant aquest període?
Dos anys després de néixer, vam començar a importar jerseis d´Itàlia, això ens va anar força bé. Les peces que portàvem tenien força acceptació. Al cap de poc temps necessitàvem més espai i, el 1995, ens vam traslladar a la nau del Polígon Industrial. Pocs anys després, el nostre mercat va canviar completament. A la zona del carrer Trafalgar de Barcelona s’hi van establir molts xinesos que venien els seus productes a uns preus impossibles de batre. En poc temps els venedors ambulants que venien a Igualada a comprar van desaparèixer. Ens vam reinventar una mica creant una col·lecció pròpia de gènere de punt i canviant els clients ambulants per botigues multimarca. També vam veure una oportunitat en la personalització de samarretes i dessuadores amb tècniques com la serigrafia i el brodat.
Com vau fer el salt del gènere de punt al marxandatge i al producte publicitari?
L’aposta era bastant evident. Costava molt trobar clients nous en el món de les botigues de moda i, en canvi, els “clients de les samarretes” anaven venint sols mica en mica. Vam anar reduint la venda de jerseis i augmentant la del material publicitari.
El 2005 els camins dels dos socis es van separar. Després el mercat va anar marcant el camí fins avui. El 2006 ens vam associar amb un taller de Mataró per ser més competitius i per poder complir amb els terminis de lliurament acordats amb els nostres clients.
De l’antiga Cosantex en queda molt poc, estem totalment bolcats en el món del marxandatge, els equipaments i tota mena de material publicitari i de promoció. El tèxtil representa la major part de les vendes (samarretes, polos, dessuadores, polars, gorres, motxilles etc.), la resta correspon al marxandatge. Venem i personalitzem des de bolígrafs o llanternes fins a material d’última tecnologia, tot personalitzat amb els logos que els clients ens demanen.
Com ha evolucionat la demanda de productes com els que feu vosaltres?
Al principi n´hi havia prou a disposar de samarretes molt senzilles en els colors més bàsics, però després els clients demanaven articles amb més qualitat i amb infinitat de colors. La venda de material amb estampat personalitzat es va multiplicar.
Ja no hi ha cap cursa que no tingui la seva samarreta commemorativa. En tots els esdeveniments hi ha material de record per als assistents. Les empreses també han passat a ser una bona base per a nosaltres. Per a promocionar-se, necessiten que la seva imatge corri de mà en mà en infinitat de productes.
Quin és el vostre mercat actual?
Els nostres clients són molt variats. Clubs i Federacions esportives als quals proporcionem equipaments sobretot per a entrenaments i també samarretes i motxilles de record per als tornejos o curses que organitzen. També tenim com a clients les escoles, organitzacions juvenils, polítiques i sindicals, associacions de veïns, i tota l´escala de l´administració, començant pels petits ajuntaments. Una altra branca són les empreses, des d´una cafeteria fins a grans empreses incloent-hi alguna multinacional, que busquen un producte de promoció per poder regalar als clients i ,alhora, volen que la seva imatge sigui ben visible.

Ha estat difícil sobreviure en el món empresarial durant aquests anys de crisi?
Tot ha estat qüestió d´adaptació, aquesta en el nostre cas no ha estat massa difícil. Sempre és més fàcil girar el timó d´una petita barca que el d´un transatlàntic. En els últims anys hem captat clients de gran volum, que si bé et deixen poc marge per les quantitats que consumeixen, et donen força a l´hora de negociar els preus d´adquisició dels productes que venem. En el material d´importació, les quantitats són imprescindibles per ser competitiu. Aquests preus ajustats també es traslladen als petits clients, que per a nosaltres són molt importants.
Quins objectius teniu de cara al futur?
De moment només pensem en la consolidació i a anar creixent de mica en mica. Ningú pot preveure el que passarà d’aquí a uns anys. Tinc col·legues en el ram, que preveien tenir una gran temporada i la seva mercaderia està retinguda en vaixells de la naviliera Hanjin que ha fet fallida i no pot entregar els contenidors a la seva destinació. En el món empresarial es depèn de moltes persones i circumstàncies que un no pot controlar del tot.
Finalment, com veus l’empresa en un futur? Creus que complireu aquests objectius?
Segur. No tenim objectius inabastables ni fora de les nostres possibilitats. La seriositat i la perseverança són bàsiques per poder anar evolucionant.
Abans d’acabar Marc, només volia donar les gràcies a tots els que fins ara han confiat en nosaltres. Ens agrada molt quan un nou client ens fa una comanda, però quan aquest client repeteix és quan tenim una autèntica satisfacció perquè això vol dir que ha quedat content amb nosaltres.
antoni
igualada
13 d'octubre 2016.18:12h
perquè paguen? no és el primer ni serà l’últim, tranquil ....