Tortell Poltrona: "Tinc la millor professió del món!"

Com valores el fet de ser el padrí de la Mostra?

Bé, de padrins n’hi ha de tres tipus: hi ha “El Padrino” aquell de la màfia, el padrí que és qui paga la Mona i després hi ha el padrí de Lleida. Bé, jo tot el que sigui impulsar bon teatre i bona cultura sobretot per als nens i joves em sembla que no es pot menystenir mai, per tant, tot el meu suport. Quan em van oferir fer de padrí els vaig dir que sí i aquí estic, per intentar col·laborar amb La Mostra.

Han estat moltes les generacions que han passat per Tortell Poltrona. Els que et veien com a nens ara et veuen com a pares acompanyant els seus fills. Com et sents davant d'això?

Estic molt content d’haver tingut la sort de poder fer tantes coses. He fet de la meva il·lusió i la meva passió una feina, que m'ha servit per viure i viure bé. És fantàstic perquè la gent quan em veu pel carrer em reconeix i riu. Tinc la millor professió del món.

Han canviat els públics durant aquest temps?

No, no han canviat… Fa molts anys que als éssers humans ens falta un bull per poder arribar a ser homo sapiens sapiens. I, per tant, anem canviant a poc a poc. El que ha canviat més són les noves tecnologies, que fa que ens pensem que som una mena de déus. Si analitzem el món on estem, veiem que està suficientment fotut com per veure que ens falta caminar bastant perquè això tingui més bona pinta de la que té.

Com valores la incorporació de les noves tecnologies als espectacles?

Moltes vegades quan ens posem a treballar, a fer invents, a fer innovació i a posar tecnologia a l’escenari, surten molt bons resultats. Realment, però, les coses que cal explicar en un espectacle són els sentiments humans, moltes vegades la tecnologia ens fa presoners de la pròpia tècnica i no ens deixa desenvolupar moltes altres coses que podríem desenvolupar tenint més temps.

Quin és el teu principal objectiu quan fas de pallasso?

El meu principal objectiu és que la gent s’ho passi pipa. Que la gent rigui, que segueixi les meves provocacions i que me les contesti. Si no me les contesta no existeixo com a pallasso. El pallasso funciona si hi ha algú que et mira.

Hi ha molta diferència a l’hora de fer espectacles aquí que en països subdesenvolupats?

Jo tinc la sensació que posseïm les coses: les cases, les joguines, els telèfons… tot això no ens acaba de donar la llibertat que suposaria no posseir-ho. Moltes vegades hi ha la contradicció  que és més feliç i riu més aquella gent que té menys coses. Et trobes en països en conflicte, en guerra, en desastres… I és impressionant que la gent sàpiga reaccionar d’una forma tan espontània i que sàpiguen riure com riuen sabent que no tenen absolutament res. En canvi, nosaltres, aquí que podem optar a moltes coses, a vegades aquest accés ens fa sentir infeliços.

Què faràs el dia que no facis de pallasso?

Faré de pallasso.

Què significa el nas?

És un màscara. El pallasso intenta explicar les emocions humanes, fins i tot les emocions que no són comprensibles per als éssers humans. En el moment en què et poses el nas, et transformes en una màscara, en un titella sense fils. Els titelles, les representacions de nosaltres, els objectes, tot això, moltes vegades pot explicar sentiments que nosaltres no sabem explicar. Per tant, cada cop estic més a prop del món de la màscara i del titella, i més lluny del món de l’actor.

Potser tots hauríem de portar nas?

Sí, seríem més feliços! Jo avui en porto un!