'Tothom ha de rodejar-se de coses boniques, la lletjor s'acumula i no et deixa anar a dormir feliç'

La gent hem oblidat l'art?

L'art s'ha allunyat perquè no s'entén. Hi ha molta gent que em diu: 'jo de pintura no hi entenc però m'agrada aquest quadre'. Jo crec que aquesta és l'essència, la gent s'ha de rodejar de coses que li agradin, que li provoquin alguna cosa. Ara bé, perquè una cosa aconsegueixi transmetre't una emoció cal estar cultivat, cal que la gent obri el seu horitzó, això és com la cuina: quan ets petit no t'agrada el caviar, però amb l'experiència vas sofisticant els gustos.

Costa vendre l'art?

Actualment, si la gent té diners prefereix gastar-se'ls en un Ipod o un ordinador abans que en una obra d'art o en una cosa feta a mà. Crec que l'ànima està molt arraconada en la nostra era, estem en un moment en què l'ego i l'hedonisme tenen molta força però no es pensa en l'ésser humà com a col·lectiu, en l'ésser humà del renaixement.

Exposar al marge de les sales d'art, com fas en el Vinnart, és una bona opció?

En una galeria d'art hi entra gent molt concreta, no pots arribar al públic en general que és el que m'interessa. A mi m'encanta que les meves obres puguin ser apreciades per un públic molt divers, no només aquell especialista en art. A més a més, la gent que entra en una sala d'art espera veure una cosa molt 'a la moda' i jo pinto el que pinto, però no crec que estigui lligada a cap tendència.

Quins són els teus referents?

La naturalesa. M'encanta la bellesa de la casualitat de les plantes, animals, colors... De fet, aquesta exposició està dedicada als insectes. Tot i que són uns animals que em fan por, m'encanten estèticament i crec que la tecnologia s'ha inspirat sovint en els insectes. Quant a artistes, m'agraden Matisse, Gauguin, Vouillard, Giotto...

Pots viure de l'art?

A mi m'encantaria viure de la pintura però haig de fer feines 'alimentícies'. De totes maneres tinc la gran sort que totes i cadascuna de les feines que faig m'encanten, m'il·lusionen i m'apassionen. El que em sap greu és no tenir més temps per dedicar-m'hi al màxim. No tinc vida personal, dedico tot el meu temps a treballar perquè faig el que m'agrada.

I quines feines fas?

Els matins treballo a l'empresa igualadina Buff, on faig els estampats per a alguns dels productes. És una feina diferent, potser és un treball més gràfic, però segueix essent interessant entendre quins colors agradaran a la gent, quins estampats es vendran.... He tingut la sort que Joan Rojas ha tingut sempre una sensibilitat especial per fer coses diferents, sempre aposta per la innovació i ha apostat molt per mi.

A més a més, també m'agrada molt el món dels nens, estic en un projecte que es diu 'sentits', una idea engrescadora i molt interessant.

En què consisteix 'sentits'?

És un projecte que vam iniciar amb el Jordi Enrich, la Teresa Riba i la Gemma Riba; una activitat extraescolar que dura una hora i mitja a la setmana i on volem que els nens de quatre a sis anys desenvolupin una habilitat per gaudir de les coses, per aprendre d'una manera no forçada. Actualment som una professora de música i jo, però m'agradaria que se n'incorporés una de teatre. En aquest projecte volem que la persona es cultivi de la manera que creiem que ha de ser cultivada, des de l'art en general.

Hi ha una mancança en l'educació artística actualment?

En l'educació s'ha eliminat tot el que és la cultura clàssica (grec, llatí, pintura, música), tot el que forma part de l'esperit de les persones, cal fer despertar en els nens la curiositat personal.

Els nens entenen l'art d'una manera especial?

M'agrada molt el món dels nens perquè ells tenen l'oportunitat de crear des de l'essència. Els nens són creadors, no estan manipulats per res i tenen il·lusió; per crear no es pot perdre mai la il·lusió.

Tu de petita ja tenies aquesta sensibilitat artística?

Quan era petita badava molt, tenia més calma i més temps per reflexionar. Recordo que sempre dibuixava; quan ens trobàvem amb els cosins, ells sortien a jugar al jardí i jo em quedava dibuixant. A mi m'agrada molt la bellesa, les coses maques, m'agradaria que tothom es rodegés de coses maques, la lletjor s'acumula i al final del dia no et deixa anar a dormir feliç. Crec que la bellesa no pertany només als artistes, tothom té bellesa a dins. A París, per exemple, els fruiters col·loquen la fruita d'una manera maca, els forners emboliquen la baguette per fer-la més maca i, davant de la bellesa, tothom s'emociona.

Com t'ha influenciat la infantesa?

Els meus records d'infantesa són retalls de roba, colors, botons, cremalleres... Els meus pares tenien una fàbrica de gènere de punt i en això em sento molt igualadina. La meva mare és una persona clau en la meva faceta artística, ella és la que té el gust a casa meva, jo només sóc una aprenent.