"Treballar amb músics jueus, cristians i musulmans és conflictiu, però bonic i interessant"

Un missatge de pau?

Completament. Jerusalem i tot el que representa, ha estat testimoni de massacres, de conflictes, però també ha estat lloc de pas, de refugiats i pelegrins, i ha estat bressol de tres religions ben diferents. Amb la música, amb els 3.000 anys d'història musicada i el llibret que acompanya els discs, una de les voluntats és transmetre un missatge de pau i respecte. Hem oblidat la força que té la música, que ens mostra que amb temps, amb paciència i amb respecte, es pot arribar a l'acord. La música té una influència directa en el nostre cor, actualment, però, es banalitza i la màgia de la música no existeix, s'ha de viure per trobar-la.

És la força de la música la que ha permès el disc?

En gran part sí. Treballar amb més de 40 músics d'arreu del món no és fàcil. Músics jueus, cristians i musulmans d’Israel, Palestina, Grècia, Iraq, Síria, Armènia, Europa...de més de 10 països diferents...ha estat una experiència molt forta, molt conflictiva en alguns moments, però molt bonica. Les tensions entre els cristians i els jueus, els sueus i els musulmans, els armenis, creaven situacions delicades, però hem treballat amb harmonia i pau..

La música travessa fronteres

Sí, i de fet portem aquest treball a punts tant distants del planeta com Croàcia, el sud d'Alemanya o fins i tot, i estem treballant per fer-ho, portar-ho al Festival de Fez l'any 2010. Que en una plaça es mantingui el respecte mentre s'escolten cants d'alabança a Déu seguits de més cants d'alabança a Al·là, diu molt de la gent, i diu molt de la música i el respecte per la diferència.

És això el que porta el nou treball?

Músiques jueves, àrabs i cristianes. S'organitza en diferents parts, cronològiques, des del 1.200 aC amb música jueva, aramea, l'alcorà o l'evangeli càtar, passant per les tres dominacions de la ciutat de Jerusalem, quan fou jueva (pregàries, danses instrumentals o els Salms del Rei David), quan fou cristiana (la Primera crida a la Croada del Papa Urbà II o una cançó de croada) a quan va ser ciutat otomana i àrab (amb l'alcorà, tradicions àrabs o una llegenda otomana). Acaba amb la pau terrenal, un seguit de vots de pau, en àrab, en hebreu, en armeni, en llatí...

Un treball que coincideix amb els 10 anys de la vostra pròpia discogràfica.

Alia Vox. És un orgull, cert, durant deu anys hem pogut gaudir de llibertat de decisió i maniobra, però també és un pes feixuc, és molta feina i una inversió important, però n'estem contents, poder apostar per un mateix tal i com estan les coses és essència. Crec que falta una mica més de tradició de mecenatge en aquest país nostre.

Com està el panorama musical a casa nostra?

Les coses funcionen prou bé, les escoles són bones, però no en traiem prous recursos. Ens quedem a mig camí, no anem prou lluny amb exigència. Hem de creure més en la nostra gent i amb la seva capacitat. Naturalment cal més consciència institucional, més ajudes, més promoció. Mantenir el nom de Vivaldi i Mozart és molt fàcil,però per donar a conèixer els nostres músics cal més consciència. Si volem que el nostre patrimoni es conegui, els primers que hi hem de creure som nosaltres. Els noms catalans necessiten una ajuda perquè no estan al mateix nivell que els contemporanis d'altres països que han comptat tants anys, amb un reconeixement institucional i internacional tan estès.

___________________

Jerusalem. La ciutat de les dues paus: la pau celestial i la pau terrestre

L. Elmalich, M. Shanin Khalil, R. Amyan, B. Olavide, Ll. Vilamajó, M. Mauillon, Y. Dalal, G. Mouradian, O. Bashir, A. Lawrence-King

La Capella Reial de Catalunya - Al-Darwish

Hespèrion XXI

Montserrat Figueras

Direcció : Jordi Savall