'Turisme 2.0, el propi turista fa de guia pel proper visitant'

Enginyer i agricultor

És una cosa que ve de família, des de petit que m'ha tibat la terra. I també per la meva formació, enginyer agrònom, és el què m'agrada. A l'Alta Anoia cada vegada som menys agricultors, i som encara més pocs els joves que ens hi posem, hi ha un canvi generacional evident que comporta una transformació, som menys però fem més feina, hi ha una especialització de les explotacions. Abans d'una explotació agrícola en podia viure tota una família, ara en portes tres i segons com fas curt. Per la formació que tinc també complemento la feina al camp amb projectes, fent estudis o algun informe, quan el camp ho permet

Una feina que no té horaris

va a èpoques, més fortes o més fluixes de feina, depèn. Ara anem enfeinats perquè estem en plena sembra. Però t'ho combines, és clar que no pots agafar i marxar una setmana a la platja. També és diferent d'abans, la mecanització comporta un altre ritme de producció, però també són uns costos de reparacions, que se sumen als adobs, els herbicides,...

Es paga poc als productors per la matèria primera

Es paga el mateix que fa trenta anys, però els costos de producció són molt més alts, i com que el nivell de vida s'ha multiplicat hem perdut capacitat econòmica. L'exemple més clar és el del pa: abans per un quilo de farina, el forner et donava un quilo de pa i les tornes. Ara, un pa de quilo costa uns 2 euros i pico, mentre que un quilo de cereal ens el compren a 13 cèntims. Seguim cobrant el mateix que fa pràcticament 30 anys, per tant, per “subsistir”, per mantenir el nivell de vida, hem de treballar més terres. Ara a banda de la maquinària, tots volem estar al dia, amb vehicles, tenir internet,...si vols tenir un negoci turístic has d'estar a internet, sinó no existeixes.

El turisme és el principal objectiu del Consorci de l'Alta Anoia

El poc relleu generacional va demostrar que amb cada vegada menys agricultors, calia trobar una alternativa, la gent marxa a viure a on treballa i el món rural es desocupa., i es va creure que el turisme era una opció. Fa uns 11 anys que està en marxa el Consorci, va començar a partir d'una sola casa rural, ara ja és una altra cosa.

De què parlem?

De 40 allotjaments rurals, amb més de 400 places, d'activitats complementàries de lleure, per famílies, per escoles, esports, circ, itineraris, rutes per l'entorn...

Ara heu engegat una nova proposta per modernitzar el portal de l'Alta Anoia

La pàgina web que tenim és un aparador. Ja té uns quants anys i creiem que ha d'incloure moltes més coses i tenir més funcions, per això hem engegat el blog La teva Alta Anoia, participatiu, que tothom vegi els passos que es fan, que proposi, que doni a conèixer activitats... Aglutinar totes les iniciatives socials, de lleure, culturals, turístiques i de serveis de l'Alta Anoia, que serveixi per fer consultes, reserves on-line, propostes, que els usuaris mateixos pugin comentar el què han fet, valorar-ho...

Quin turisme atrau l'Alta Anoia?

Bàsicament familiar de cap de setmana, a l'estiu funciona molt bé, a l'hivern no tant. Però no podem controlar massa d'on venen, quina opinió tenen dels serveis que se'ls ofereix...per això necessitem el nou portal. No es tracta de fiscalitzar els allotjaments, sinó tenir un petit control per poder adreçar els esforços i les campanyes allà on faci falta, saber d'on venen, quan.... i això permetrà agilitzar el servei de reserves, els turistes podran opinar, recomanar, valorar.... Es tracta d'un enfocament de turisme 2.0, el propi turista fa de guia pel proper visitant.

Una de les apostes és la gastronomia, i no només el cigronet

Ho hem vist aquest cap de setmana amb la Festa del Cigronet i l'Artesania Alimentària. L'Anoia, i concretament la part alta, compta amb productors artesans de molta qualitat, olis, embotits, formatges, mel, pa...productes que es valoren un cop els has tastat. No és tan crear una marca com a Alta Anoia sinó que la gent que vingui, tasti, conegui, li agradi, compri...

Per això cal un bon aparador

Els restauradors estan fent molt bona feina en aquest sentit. Pots saber que hi ha un producte, però si no tel posen en cap carta, perquè el puguis veure i tastar, difícilment faràs alguns quilòmetres per trobar la botiga i comprar aquell producte en concret. I quan algú de fora coneix els productes de l'Anoia els busca, i en compra. I és cap aquí per on hem d'anar.

Per ser un territori força disgregat, s'impliquen els municipis en aquesta promoció?

L'Alta Anoia són 12 municipis, petits. N'hi ha molts que són molt receptius i dinàmics, de seguida s'impliquen, N'hi ha que potser són molt petits i és més feixuc, però al capdavall tots acaben entrant-hi, encara que els hagis d'insistir, perquè el benefici, acaba sent per a tots.

Què creus que falta?

Ens falta cohesió de territori, que ens agermanem. Ens trobem que el municipi del costat fa una xerrada, un curs, o un acte de la Festa Major, i el poble veí, que potser està a vint minuts a peu no ho sap. Cal compartir una mica més, així s'aconseguiria que els actes fossin més multitudinaris.

I en el sector agrari?

Això donaria per una altra llarga conversa (somriu), però algunes coses són que Unió de Pagesos no té prou recursos per ajudar al sector, i la política agrària del país no és efectiva, des dels pocs recursos que es destinen als explotadors dels terrenys, que no als propietaris, fins a les ajudes que acaben propiciant que el producte sigui més barat quan els costos de producció són alts... És clar que la gran influència la té també la llei del mercat; els grans monopolis que distribueixen els productes et marquen un preu, nosaltres no podem dir res, són productes caducs, que es fan malbé, per tant tenim poc marge de negociació. Estem una mica lligats de peus i mans per la comercialització.