'El turista no ha d'anar a buscar l'impacte, ni l'exotisme'

Quin tipus de viatge vau fer?

Èlia Palomas: Vaig viatjar a la Índia fa 5 anys a través de les rutes solidàries que organitza Setem i d’una agència de viatges de Barcelona. Vaig fer-ho així perquè tenia ganes de veure la zona turística del país impregnant-me de la cultura i del dia a dia de les persones d’allà, introduint-me al país de forma respectuosa. Sempre m’ha interessat el món dels viatges i de la cooperació amb els països del sud, i fujo del turisme convencional.

Sílvia Del Fresno: He viatjat a Nicaragua, al Marroc i el 2007 vaig anar a l’Índia, coordinant un grup a través de Setem, fent un camp de solidaritat. Els viatges d’aquest tipus són interessants perquè consten de 3 fases diferents: una part de formació, la interacció i la cooperació amb els països del sud i, per últim, un procés de conscienciació i d’aplicació dels coneixements als països del nord.

A què us referiu amb ‘països del sud’ o ‘del nord’?

È.P.: Es tracta d’una altra manera de referir-se als països. De fet, dir Tercer Món no és res més que una classificació de nivell. La idea de nord i de sud procura fugir del sentit de desigualtat que pot intuir-se en l’expressió Tercer Món. En definitiva, ser del Primer Món no ha de significar que siguem els millors, encara que això és el que es percep d’aquesta classificació.

Què hi vau fer a l’Índia?

S.D.F.: Nosaltres vam estar a la regió que té Mumbai [Bombai] com a capital. Allà vam treballar amb les castes més baixes, els intocables, de la societat índia. Els intocables són els més maltractats per les altres castes, i viuen gairebé esclavitzats pels brahmans [els de la casta més alta]. Ens va rebre una ONG local i vam col•laborar amb ells. De fet, a poc a poc, els intocables d’aquella zona estan aconseguint més sobirania i més drets... malgrat que l’abolició de la llei de castes encara no sigui del tot real a la pràctica.

È.P.: Jo vaig fer un viatge diferent al de la Sílvia. Vaig viatjar com a turista però vaig estar allotjada en hostals de persones d’allà, per contribuir, com a mínim, en el país i la zona. Vaig conèixer la zona sud, que no és la pobra, tot i que a les comunitats rurals sí que es nota la desigualtat.

Considereu que falta consciència en el turisme actual? Dels països del nord cap als del sud...

È.P.: Sí, però per altra banda crec que el turista no ha d'anar a buscar l'impacte, ni l'exotisme. Amb això vull dir que com a blancs anem a buscar una realitat que es contraposi amb la nostra, que ens impacti, per comparar-nos des de la diferència i la desigualtat; i sempre som els afortunats en el sentit d'accés als serveis bàsics, com l'educació, la sanitat...

Potser s’hauria de fugir de les idees imperialistes... per no envair amb l’occidentalisme.

È.P.: Exacte, tot i que no sé fins a quin punt els acabaríem envaint igualment. De totes maneres, hem de pensar que el turisme també té una part positiva per al país, ja que contribueix, d’alguna forma, a la seva economia. El que considero important és la conscienciació de la gent, perquè no viatgin per la caritat ni per compadir-se.

Falta sentit comú?

È.P.: Sí i, de fet, aquesta consciència i esperit crític haurien d’esdevenir una forma de vida, perquè el món és tot un. És a dir, es tractaria d’una consciència social i coherència general, en molts àmbits.

A mi m’agradaria que algun dia deixéssim de ser els blancs que anem allà com els rics i és que, tot i ser conscient que la realitat és així, no és positiu que ens prenguin com a exemple, perquè la nostra societat rica no pot ser-ho.

Els turistes haurien de tenir una visió més realista de la societat per on passegen?

È.P.: Estaria bé. Això es podria estendre no només al nivell de les agències de viatges, sinó també que nosaltres mateixos demanéssim això com a requisit dels nostres viatges. No cal que busquem el turisme exòtic ni viatjar per comparar el nostre país amb el que visitem. Ens falta esperit crític per entendre cada societat i conèixer-la des de la responsabilitat.