'Quan vam néixer teníem una finalitat clara: normalitzar la llengua'

Què representa el premi d'Òmnium per La Xarxa?

Segons el meu entendre, el millor premi és que vingui gent als espectacles i s'ompli el teatre en tots els que programem.

Però és un reconeixement a la tasca que realitzen...

Sí, efectivament. I no l'esperàvem però n'estem orgullosos!

Quin és l'objectiu de La Xarxa?

Quan vam néixer fa 35 anys com a associació teníem una finalitat clara: normalitzar la llengua. Era un objectiu obvi ja que estàvem a punt de sortir de la dictadura...

Amb els anys, aquesta intenció s'ha difuminat i la normalització l'han de fer uns altres. Per això, tenim altres fites. Per una banda, la de sensibilitzar els ajuntaments de la importància de tenir partides per disposar d'una programació estable de teatre i, per l'altra, l'objectiu de fer pedagogia sobre com s'ha d'estar en un teatre. Els nens i nenes han d'aprendre a estar quiets, a no menjar a la platea... en fi, volem que els infants aprenguin la litúrgia del teatre.

Considera que l'art teatral incideix en la societat?

Per descomptat, totalment.

I, en l'actualitat, com veu el panorama teatral?

Crec que, tal i com estem, potser d'aquí uns anys haurem de tornar als inicis; tornar a defensar la normalització i començar de nou.

Ho diu, justament, en una ciutat que compta amb un fort moviment teatral, en concret arran de La Mostra de Teatre infantil i juvenil...

Bé, la veritat és que La Mostra que es fa avui en dia no té res a veure amb la que organitzàvem els membres de La Xarxa. Jo vaig ser durant 11 anys director de La Mostra i, de fet, ara sóc ajudant de direcció artística de l'actual.

Però, bé, La Xarxa fèiem una Mostra sense l'ajuda de la Generalitat -govern de CiU-. Només comptàvem amb l'Ajuntament però quan va entrar el tripartit al govern català va signar un conveni amb l'Ajuntament d'Igualada i...

i...?

El que ens va sorprendre va ser que el conveni excloïa La Xarxa de tota responsabilitat en l'organització de La Mostra, això va suposar que l'associació en quedés fora.

Hi ha diferències entre La Mostra de La Xarxa i l'actual?

Sí, moltíssimes! Però no cal tirar enrere. Tenim una Mostra gran i sento que hi aporto sent-ne un assessor artístic, ajudant d'Òscar Rodríguez.

Vostè és un programador des de fa molts anys. Quants espectacles veu a l'any?

De mitjana, unes 270 obres cada any. La veritat és que jo veig molt teatre, però actualment hi ha molts programadors que no ho fan això. I jo crec que se n'ha de veure per aconseguir ser crític, tant en l'àmbit de la professió com en altres.

I abans de ser La Xarxa, éreu Rialles... A què es va deure l'evolució?

L’any 1971 va néixer Rialles sota l’aixopluc d’Òmnium Cultural, per fer la normalització de la llengua a través del teatre. El president d’Òmnium en aquell moment va voler acaparar totes les gestions i, com que Rialles anava creixent i s'estenia com una taca d'oli per tot el territori vam decidir anar pel nostre compte.

Per això, dels 52 municipis que llavors érem Rialles, l'any 1994, 45 vam passar a dir-nos La Xarxa per desvincular-nos d'Òmnium, mentre que 7 van seguir a Rialles.

A Igualada, igual que a la majoria de municipis de Catalunya, vam passar a ser La Xarxa, perquè així com els altres, també consideràvem que Òmnium no havia tingut una bona actitud. Però el cert és que en l’actualitat mantenim molta bona relació amb Òmnium tant a nivell català com comarcal. I la millor demostració d'això és el Premi.