'Venim d'una societat cristiana massiva i ara haurà de ser més testimonial'

Perquè es va fer monjo?

Em va semblar que tenia vocació (somriu). però no una vocació religiosa, de voler anar a un seminari, era una vocació per Montserrat. És clar que quan vaig prendre la decisió d'entrar-hi tenia 16 anys i és una cosa que pot sobtar, però moltes parelles van prendre la decisió a la mateixa edat, no? A Montserrat hi vaig entrar com a postulant, i allà vaig fer-hi tota la formació de monjo i capellà. En Teologia i Dret Canònic em vaig llicenciar a Estrasburg.

Com s'organitza el dia a dia dins el monestir?

Cada monjo té la seva feina, però hi ha uns moments de pregària conjunta, matines, laudes, la missa, abans de dinar, vespres... i dues estones al dia per la pregària personal que s'esmercen llegint, meditant, passejant,... La resta del dia hi ha feina per fer. Jo per exemple, que em dedico bàsicament a la revista 'Documents d'Església' treballo sol, a la cel·la, però cadascú fa la seva, com els dos infermers que s'encarreguen d'atendre els monjos més ancians.

Quins tipus de feina es fan?

De treballs, a la comunitat de Montserrat n'hi ha de tres tipus, l'atenció als pelegrins, des de les misses, conferències, atenció personal a la gent que ve al monestir... El treball artesanal ha quedat força reduït, pràcticament ha desaparegut, perquè som pocs. Bé, una setantena, als anys 60 quan vaig entrar érem uns 125. Ara, amb els que som, conformem la comunitat benedictina més gran d'Espanya, i de les més grans d'Europa. La tercera tasca a la que ens dediquem és a l'educació, dels monjos joves que fan la formació i dels escolans, tot i que pràcticament tots els professors que tenen ara els nois són seglars.

Una Escolania que no té res a veure amb la que va viure vostè

No, i ara! Començant pels cotxes, només un o dos pares en tenia. Abans no anàvem pràcticament mai a casa, ara hi van cada cap de setmana. El canvi més gran ha estat aquests últims cinc o sis anys. El contacte amb la família és molt important pels nens, perquè no deixem de ser una escola i ha de fer aquesta funció. Ara depèn dels pares, de la generalitat (amb el concert) i del monestir. I d'actuacions a fora no en fèiem, era només un "servei" del santuari, ara fan una mica de tot.

Hi ha qui s'exclama que a Montserrat, tot el que es paga, sembla que vagi al monestir, i no és així

No. Tot i que tenim un control de totes les instal·lacions, hi ha el Patronat de la Muntanya de Montserrat, presidit pel president de la Generalitat, i en formen part alguns consellers, els presidents de les diputacions, els quatre alcaldes dels municipis veïns i quatre membres del monestir. És el Patronat qui gestiona tots els serveis de la muntanya.

Quina és l'economia dels monjos?

L'economia dels monjos es basa en una petita part del treball dels monjos o les seves pensions si són jubilats; donatius dels pelegrins i l'explotació dels serveis hotelers de Montserrat. A nivell turístic hi ha un gran contrast entre dies festius i laborables, o entre estiu i hivern. En total a Montserrat hi ha 250 treballadors, entre serveis d'hosteleria, vigilància, els professors de l'escolania, l'infermeria del monestir,... Molta gent de Monistrol i dels pobles veïns treballa a Montserrat. L'Escolania també ens surt bastant cara. El monestir sempre ha procurat autofinançar-se, però per les despeses grans, com reparacions d'edificis, s'ha creat una fundació on empreses i particulars col·laboren, cosa que d'altra banda els desgrava.

Xoca la pau i tranquil·litat de Montserrat amb el turisme que genera?

No posem límits a l'afluència de gent, però sí que controlem que els serveis siguin suficients per tothom. Des del punt de vista empresarial es podria dir 'com més gent millor', però és un lloc amb l'espai limitat i tampoc ens interessen grans promocions de visitants. Procurem mantenir un cert equilibri, perquè no es perdi l'essència. A Núria, per exemple, turísticament està molt bé, però la capella és uan de les petites coses que hi ha. A Montserrat mantenim l'aspecte religiós, la sobrietat.

Cada vegada té menys pes en la societat l'Església?

Crec que el principal problema de l'Església és la transmissió de la fe. El que compta, a aquestes alçades, és que els cristians siguem acollidors i prediquem amb l'exemple. Hi ha hagut un capgirament de valors en la societat, no només pel que fa a la fe sinó a diversos tipus de responsabilitats i compromisos. I en aquest context, si sovint ja ho ha estat, ara és encara més difícil. venim d'una societat cristiana massiva i ara haurà de ser una cosa més testimonial. Serem menys, però millors (riu).

Sense aïllar-se, però

No ens hem de tancar en una capelleta com si fóssim una secta, sinó que l'Església s'ha de mostrar ben ampla, acollidora, oberta. No hem d'oblidar que avui dia, molts projectes i iniciatives socials, d'ajudes, provenen de l'Església, com Càritas, per exemple.

Presenta el seu darrer llibre, Confessions. Perquè no memòries?

Tot cristià hauria de donar testimoniatge de la seva fe, i a mi aquest llibre m'ho permet.A Al capvespre t'examinaran en l'amor em permet dir el que vull dir, parlar del que m'interessa parlar. Massa sovint les memòries serveixen per autojustificar-se i no em solen agradar. Unes memòries que sí que m'agraden són les de Jordi Pujol, que té un important currículum, amb moltes coses per explicar. Les memòries de Francesc Cambó les trobo horroroses, parla de tot el món que gira al voltant de la seva persona i només ell té raó. Jo dec tenir quatre batalletes per explicar, però no són coses que interessin a ningú.

Home, podríem destacar algunes coses de la seva trajectòria, faci'ns memòria...

A tall de currículum....Vaig ser dos anys secretari de l'Abat Cassià Just, 5 anys bibliotecari de Montserrat; vaig estar un any i mig a Jerusalem en una petita comunitat de monjos, i vaig ser 3 anys rector del santuari. Escriure llibres és per mi un important hobby, però la dedicació especial, és la revista 'Documents d'Església', des de fa anys.