"El Ventura Pons em va acabar fent l'entrevista gravant-me amb el mòbil"

Quan a casa vas haver d'explicar que eres muntador o colorista... 

(Riu). A la feina del cinema aquestes tasques més específiques són desconegudes. Si per muntador a vegades ja es pensen que preparo els decorats, amb colorista... Has d'explicar que les imatges es graven d'una manera perquè després es pugui tocar el color.

Quina capacitat d'influència té el muntador en el resultat final d'una pel·lícula?

El Ventura em deixa bastanta llibertat i hi ha bastant poder de decisió. No és total, perquè la mirada del director és una i té la pel·lícula al cap, però sí que pots aportar idees sobre com muntar una escena o una altra. La meva feina és intentar convèncer-lo, des de la meva mirada, si allò està bé o no. Com que porto una carrera curta també estic més cohibit... I davant d'una persona que té 70 anys i ha fet 30 pel·lis...

El tens al costat tota l'estona?

Sí. Comencem a les 9 o quarts de 10 del matí, una hora per dinar i fins les 9 de la nit. Tota l'estona junts. 

Esgota?

Hi ha cops que acabes molt cansat, perquè les escenes no funcionen i et passes tot el dia per muntar 5 minuts de pel·lícula, i d'altres que la jornada ha anat super bé i una seqüència que pensaves que no funcionaria, funciona. Estar colze a colze amb una persona és molt complicat, no és com un rodatge amb més gent. El Ventura diu que la sala de muntatge és el confessionari, precisament per això, perquè crees un vincle molt fort amb aquella persona i no només montes si no que t'expliques els teus problemes, què faràs el cap de setmana... Però la part dolenta és que a vegades la jornada no va bé o un dels dos no està fi...

Com és tenir aquest vincle amb una persona com el Ventura Pons?

Recordo que el dia de l'entrevista vaig anar a casa seva, una casa senyorial de Barcelona. Anava amb pressió... Ventura Pons! I vam fer la típica entrevista, però al final de tot va treure el mòbil i em va gravar. I em vaig quedar... Jo, que sóc tècnic, que prefereixo estar amagat a la cova del muntatge... No m'ho creia. Aquest home m'està gravant per fer una entrevista i d'aquí dependrà el meu futur. Al cap d'una setmana em va agafar com a meritori. La primera impressió va ser molt forta, perquè amb una persona que aleshores havia fet 27 o 28 pel·lícules... Vaig pensar que poder entrar aquí seria la hòstia. Vam estar fent Ignasi M. i allà hi va haver molta confiança, de seguida perds la por a una persona de renom. Al cap d'un any veig que em truca al mòbil i em va dir que tenia una pel·lícula preparada, El virus de la por, i em va dir que en podria ser el primer muntador. El meu somni era fer cine i vaig passar de ser el meritori a ser el muntador d'una pel·lícula.

El virus de la por ha tingut força èxit.

Sí, després d'uns quants anys encara gira pel món; agrada molt, parteix d'una obra de teatre que també va tenir molt bona acollida.

De les quatre pel·lícules que has fet, la que més t'agrada?

El documental Cola, Colita Colassa.

En el fons parla de la teva feina...

Sí (riu).

Segur que després de tantes hores de confessionari el Ventura et va dir què va veure en el Marc Farreras...

Crec que primer de tot la joventut, perquè ell s'envolta d'un equip molt jove; està molt preocupat pel futur de la indústria del cinema a Catalunya i vol fer una mica de professor i ensenyar el que sap; hi posa moltes ganes. Crec que amb mi li va sortir bé perquè ens entenem. Aquesta aposta, per part seva, és un gest molt bonic.

I resulta que ara tu també ets professor, a la Gaspar Camps. Com veus els alumnes?

Sí, hi faig llenguatge audiovisual a primer i segon de Gràfica Publicitària. Hi ha alguns moments frustrants, perquè no coneixen pel·lícules que per mi són molt bàsiques. Però també són moments bonics perquè sóc jo qui els les presenta i quan després et vénen i et confessen que els ha encantat una sèrie, una capítol, una pel·lícula que els he passat... Mirem cinema clàssic, els grans contemporanis (Tarantino, Lynch o Woody Allen), també els poso molt documental, un gènere que m'agrada molt. 

I del Ventura?

Encara no els he passat res...

Colita...

Aquesta els la passaré segur!

Tothom és capaç d'editar i avui el llenguatge audiovisual està molt integrat al cervell de tots. Com ho viu un muntador?

Justament ahir en parlàvem amb una companya de l'ESCAC. Em deia que el que ella i jo tenim com a cinema contemporani els més joves ja no ho tenen com a tal. Els nostres referents, per exemple Lynch, ho perceben com una cosa passada. Potser el seu llenguatge ja ha canviat. Ells entenen molt Xavier Dolan, un director molt jove, que ha fet ja unes cinc pel·lícules i està guanyant palmes d'or a Cannes. Jo el miro i m'hi sento identificat, és un llenguatge molt diferent; has d'estar molt al dia. Els nois de classe també m'ensenyen molt, curtmetratges que no havia vist, per exemple.

Has treballat pel Barça. Què hi has fet?

Sí, va ser durant l'impàs entre Cola, Colita, Colassa i Oh! Quina joia! El Ventura té continuïtat però potser pot passar un any entre una cosa i l'altra, i aprofitant que vaig entrar en contacte amb una empresa em van donar feina de muntador per una vacant pel Barça per dos dies. Dos dies es van convertir pràcticament en un any.

Davant d'un panorama desolador pels joves, quina és la clau?

En el món audiovisual, com soposo que amb tots, has de ser una persona molt visible. Que se't vegi actiu, disposat a treballar. I ser bo; és una feina molt precisa, molt polida, has de tenir la tècnica, el gust... Això es valora molt.

Una mirada pròpia.

Sí. Un programa d'edició el sap fer servir molta gent, la maquinària és simple i has de tenir aquesta visió més crítica, artística... Això es valora molt.

Quan jo miro una pel·lícula sé si és del Ventura Pons. Quina és la mirada del Marc?

En publicitat queda molt esvaïda, però sí que tinc una mirada personal i he creat un llenguatge i una manera de gravar i editar. Es basa molt en l'estètica, la prioritzo més que el contingut, que el significat; de vegades em perd l'estètica i prefereixo que el vídeo sigui bonic abans que explicar una gran història. Per exemple vídeos que he fet per aquí a Igualada poden explicar un festival, però sí que intento que el muntatge sigui molt rítmic, que la música mani al muntatge, i sobretot amb el tipus de plans.

Quina pel·lícula remires de tant en tant?

No sé si té gaire fans o no, però és una pel·lícula que intento mirar-me quan arriba el fred. Control, d'Anton Corbijn, sobre l'Ian Curtis; m'agrada molt com està tractada i m'interessa molt el director.

Si has d'escollir algun racó de l'Anoia per rodar...

Justament aquesta setmana volia fer un homenatge al meu avi, que em queda pendent per l'any vinent. Té oliveres a Miralles i vull explicar com és tot el procés des de la recol·lecta de les olives fins que se serveixen a taula. Tinc moltes ganes d'explicar el meu concepte estètic amb una història així.

Fa 3 anys no crec que t'imaginessis que series on ets ara... On et veus d'aquí a 3 anys?

Treballant en pel·lícules amb un nivell de producció molt més alt que les del Ventura, i sent professor d'una escola superior.

Tens ganes de ser profe de l'ESCAC...

Sí!

Què et sembla el Zoom?

Havent vist totes les pel·lícules d'aquest any, es pot dir que arriba un material excel·lent. Hem vist Ebre, el bressol de la batalla, una pel·lícula brillant, molt ben resolta i polida tot i el pressupost just i també molta cosa de fora, d'Holanda, Alemanya, Regne Unit... Tot el que arriba és molt bo, és una oportunitat que no es pot deixar perdre. 

I per què ho aprofitem poc, els igualadins?

Crec que del Zoom a la gent d'Igualada potser el que més li agrada és la festa de cloenda, que fa molta ràbia perquè després d'una setmana hi ha hagut coses brillants on hi ha anat molt poca gent, i en canvi amb els actors de Merlí està ple. Aquí arriba un producte molt bo, de fora i de casa, que el pots veure a un preu assequible i ho estem desaprofitant. Només se'n parla una setmana o poc abans del festival, i potser hauria de continuar més durant tot l'any.

L'última pel·lícula que has vist?

Una que justament opta a premi al Zoom, Birthday; molt interessant, la recomano sens dubte. Per mi és de les que hauria de guanyar.

Ara farem una cosa: aquesta entrevista es publicarà d'aquí a dues setmanes, després del Zoom. Ara això ho guardarem, esperarem que s'acabi el festival, i a veure què ha passat.

(riu) perfecte!

Birthday, de Roger Michell, va guanyar el premi al millor guió i el premi del jurat jove del Zoom 2016.