'La vida a les Illes Cayman és tranquil·la. No hi ha mai la sensació de fer tard'

La igualadina Gemma Graells, de 24 anys, és graduada en direcció hotelera i ha viscut a Barcelona i a Nova York abans de traslladar-se a les Illes Caiman on treballa com a Rooms Controller a l'hotel Ritz-Carlton.

A la seva ciutat natal hi torna només una vegada l'any, tot i que des de la distància té contacte permanent amb amics i familiars i està informada de l'actualitat de la ciutat que mira de fer conèixer a la gent amb qui tracta a la feina, clients de totes les nacionalitats.

Graells és una de les joves igualadines que viu fora de la ciutat que actua com a Ambaixadora d'Igualada al Món, un projecte de l'Ajuntament d'Igualada que té com a objectiu establir lligams entre totes les persones que viuen a fora per tal que se n'encarreguin de difondre la realitat igualadina i anoienca allà on la feina, l'amor... o altres circumstàncies els han portat a viure.

Que és el que et va portar a anar a viure a les Illes Caiman? Coneixies el país abans?

Treballava a Barcelona al Mandarin Oriental i una companya de feina tenia una amiga que treballava a les Illes Cayman. Em va parlar un dia d'una possible feina i vaig pensar que podia provar-ho. Em vaig haver d’informar de les condicions i fins i tot vaig haver de buscar on eren les Illes Cayman, ja que les havia sentit anomenar però no les ubicava. Al veure que podia obtenir unes millorscondicions laborals que les que tenia aquí, vaig sol·icitar la feina i em van agafar. Al cap d’un parell de mesos i després de fer tots els papers, vaig marxar al desembre de 2011 per incorporar-m’hi.

Què és el primer que et va impressionar del país quan vas arribar?

Em va impressionar molt el fet que no té absolutament res a veure amb el que entenem aquí per ciutat o la forma con tot funciona, i que no s’assemblava del tot a les imatges que sempre ens volen vendre del paradís. Té parts de la Illa que sí que són exclusives i paradisíaques, però encara els falta molt per arribar al desenvolupament actual que nosaltres tenim, i a les parts que no són tant turístiques s’hi concentra força pobresa.

Com definiries la gent i la cultura de les illes Caiman?

La gent és molt d’admirar ja que es conformen amb molts pocs luxes i són feliços amb el que tenen. La major part d’ostentació ve per part de residents que no són autòctons, sinó que treballen en el món dels bancs i grans firmes d’inversió i finances. La majoria dels habitants pràcticament no marxen mai de la illa i per tant hi estan bé i no els agraden les grans ciutats. Estan acostumats a créixer amb petites cases que passen de generació en generació i no tenen grans inquietuds per tenir molt més. La majoria d’ells treballen pel govern del país o en bancs, ja que en aquests dos tipus d’institucions on només hi accepten caimanesos per treballar.

Com a tradicions i cultura, tenen les típiques del Carib i del bon temps, moltes rues de celebració de Carnavals i altres festes com l’anomenada Batabanoo. Al ser un protectorat Britànic, la majoria de les festes venen regides per aquell país, com ara la coronació de la Reina, etc.

Com és la vida en aquest país?

La vida és molt tranquil·la i força lenta. No hi ha sensació d’estrès ni d’arribar tard mai. Tenen ua xarxa de transport públic molt pobre que consisteix en furgones sense horaris ni parades. Algunes condicions del país fa que no hi hagi gairescomoditats.

Hi ha alguns espais d’oci però no gaires, i no hi ha centres comercials, per tant no hi ha un elevat grau de consumisme o d’opcions per passar el temps lliure. Per altra banda, les platges i racons idíl·lics són la nostra principal distracció ja que el clima hi acompanya pràcticament tot l’any.

Les illes Caiman són conegudes per ser un paradís fiscal on moltes empreses es domicilien per aprofitar-ne l'exempció d'impostos. Com es veu aquest tema des del país?

Doncs no és un tema sobre el qual se'n parli tant un cop allà, és més el ressò exterior. Els autòctons comenten més efet que hi ha un molt elevat nombre d’expatriats (un 60% de la població) i del patiment pels seus llocs de feina i les seves condicions. El fet que empreses portin les seves seus al país crea llocs de treball i per tant els potencia l’economia, i, tot i no pagar taxes, els bancs tenen unes condicions de manteniment i uns càrrecs mensuals que, tot i ser inferiors a les taxes, aporta un benefici per les Illes.

El PIB per càpita és un dels més alts del Carib. S'hi viu bé a les illes?

Sí que s’hi viu bé, però els preus de productes de primera necessitat i per descomptat els lloguers i el preu de la llum i l’aigua són molt més elevats que no pas els de Cataluya De totes maneres, tot i l’elevat cost d’aquesta part de la vida, al guanyar més, és més fàcil poder gaudir d’altres luxes com la bona restauració, sortides amb catamarans o velers, etc.

Com és la vida en un hotel de luxe?

Jo no hi visc a l’hotel, però ja hi havia treballat en ocasions anteriors. Un cop el client entra per la porta principal de l’hotel, és com si hagués entrat a la zona on tots els seus desitjos es faran realitat, i mai obtindrà un “no” per resposta. Aquest mateix fet màgic, en ocasions, es transforma en elevats nivells d’estrès ja que és el mateix que si a un nen sempre li dius que sí, i és que al final es mal acostumen.

Per altra banda, també treballem amb clients amb molt bones maneres i uns estatus a nivell mundial dels més elevats.

En termes interns, es treballen moltes hores i això crea uns vincles com d’una gran família, de manera que tots treballem amb un objectiu final comú, la satisfacció del client i tots nosaltres, i per això hi ha un molt bon nivell d’implicació.

Ens pots explicar alguna anècdota que hagis viscut?

Doncs com a anècdota relacionada amb la fauna que tenim a les Cayman, us puc explicar una història sobre les iguanes que volten pel carrer i per l’hotel. En una ocasió uns clients estaven sopant en la terrassa d’un dels restaurants, que com és típic al Carib, estava envoltada de palmeres ben altes. De cop i volta, un soroll ben estrident va fer saltar els comensals de la taula i als de la resta de la terrassa. Una iguana d’una llargada notable va saltar des de la palmera al bell mig del plat, i després va arrancar a córrer! Va ser una experiència divertida però al moment va silenciar tot el moviment de la terrassa!

Saben on és Igualada? De quina manera expliques com és la teva ciutat d'orígen?

Sí que coneixen on és Igualada i algunes de les nostres tradicions i menjars típics. Els explico la ciutat d’orígen com una forma força diferent de la forma com entenen una ciutat allà, situada al centre de Catalunya amb la platja i la muntanya molt propera. Els parlo també d’una comarca de l’Anoia en declivi actualment, però que s’havia basat en oficis artesans i, per descomptat, amb un fort impuls en la pell i adoberies.

Com fas d' 'ambaixadora' d'Igualada al món?

Fer d’Ambaixadora és una tasca continuada. No només et reserves per a uns esdeveniments específics. No es tracta d’unes accions puntuals, sinó de comentar diferents aspectes relacionats amb Igualada amb totes les altres persones que conviuen amb mi, de fins a 80 nacionalitats diferents. És molt interessant veure les diferències i com es sorprenen també al veure fotografies o sentir algunes històries i tradicions de les que tenim aquí (i que es troben molt a faltar).

Com veus el desenvolupament de la ciutat ara que estàs tan lluny i t'ho pots mirar amb perspectiva?

Doncs, la veritat. Penso que tot i la mala situació econòmica en la que ens trobem, estic molt contenta que s’estiguin fent iniciatives com ara el REC o l’espai Somiatruites, etc. Són esdeveniments que dinamitzen la ciutat i la donen a conèixer, de forma que el boca orella sigui el millor aliat pel comerç i les empreses.

Per altra banda el fet que encara es continuï treballant en la indústria de la pell de qualitat, i que aquesta la vinguin a buscar empreses del mercat de la moda i altres que són punters i ben conegudes m’enorgulleix. Crec que és un impuls per Igualada i la comarca en general.

Tens intenció de passar una temporada llarga a les Illes o vols tornar aviat?

Aquesta acostuma a ser una decisió complicada, ja que hi ha pols oposats. En el tema de la feina, hi estic molt bé i no trobaria les condicions que tinc a les Cayman a Catalunya, però es fa difícil i complicat estar lluny dels teus. Per tant penso que hi estaré un parell d’anys més, i després tornaré, si no a Barcelona, a alguna ciutat Europea més propera.

Quins són els teus plans de futur?

Ara per ara no penso molt enllà ja que depèn molt de com em surti la feina. En el meu sector, no saps mai on et poden oferir una bona feina o una possibilitat de creixement, per tant, visc el moment i ja ho aniré veient.